La revista degana en valencià

Allò que seria raonable

02/02/2021

Vivim amb incertesa, en circumstàncies més que excepcionals, amb lapses de desesperança, per això ve al cas recordar allò que fa dècades escrivia el filòsof britànic Bertrand Russell: “el món es producte nostre i tots podem contribuir en part a la seua construcció. Aquest pensament fa possible l’esperança; i amb aquesta esperança, malgrat que la vida continues essent trista, no estarà mancada de finalitat” Doncs, lluitem per sobreviure, però, hi ha evidents contradiccions tant per part de la ciutadania, com també per part de les esferes de poder, puix en moltes de les ocasions observem comportaments irracionals. Seguint a l’esmentat pensador caldria tindre present com “En tant més irracional és u, menys se n’adonarà com allò que és perjudicial per a altres, ho és també per ell… Una persona és racional en la mesura que la seua intel·ligència informa i regula els seus desitjos. Crec que el govern dels nostres actes per la intel·ligència és, en darrer termini, el més important i l’únic que farà possible la vida social” (B. Russell. Ciència, Filosofia i Política).

Hem constatat com molta gent no ha seguit les recomanacions de les autoritats sanitàries o polítiques davant la pandèmia, i ha resultat que part d’eixa gent ha sofert les conseqüències de forma directa, a més de contribuir al contagi d’altres persones. Hem passat per l’experiència del que ha passat a les festes de Nadal, d’eixides injustificades, de festes, reunions, i un lamentable etcètera. Les conseqüències estan a la vista: situació sanitària als límits, noves mesures, tancaments d’establiments, confinaments, ruïna econòmica… L’experiència, doncs, hauria estar ben present.

Respecte a les esferes de poder o representació, no han mancat situacions qüestionables o poc racionals. En general, al nostre territori, les altes instàncies estan reaccionant davant de la situació, i parer meu, actuant amb responsabilitat, tractant de conciliar interessos i fent ús dels mitjans a l’abast d’una forma eficient. Ho estan aconseguint? Hi ha diferències dins els òrgans de poder, algunes són atribuïbles a la forma de fer o resoldre, altres són més de fons o de programa. Que es coneguen els debats està molt bé, el problema és “com” es manifesten les diferències, puix en casos concrets han generat un cert desconcert, tot i que no ignorem com  molts professionals de la premsa magnifiquen els termes buscant més audiència. Part dels ciutadans, però, pensem que les discrepàncies haurien de ser més raonades, i menys sensacionalistes.

I què dir d’aquelles opcions que tenen la funció de ser oposició? Sens dubte tenen el dret i la missió de controlar o  criticar, però,  haurien de contribuir a crear un clima de col·laboració i cooperació, òbviament, sense renunciar a la seua pròpia identitat. Ho estan fent així? Sembla que no. De nou insisteix, cal racionalitat, partint de la gravetat de la situació, i aplicar una dosi superior de trellat.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top