Als del PP encara els passa poc

Com fa tanta calor i alguns s’ho passen molt malament, no presumiré dient que jo no la sent amb tanta intensitat, com tampoc sent tant de fred a l’hivern. És possible que aquestes sensacions les senten moltes persones tan intensament per la influència de les informacions dels meteoròlegs de la televisió, que dramatitzen tant com poden quan anuncien l’enorme pluja que caurà, les ventades i la neu que ens esperen…, sense tenir en compte que molta gent va fluixa de geografia i si senten a dir que ja està nevant pels Pirineus, ja hi ha qui comença a sentir el fred als ossos, malgrat que visca a València. O si diuen que plourà a bots i barrals per les comarques del Maestrat, ja no gosen eixir al carrer sense paraigües. Què es podria fer per a no espantar les persones meteoro-hipocondríaques, sense, per altra banda, no deixar sense informació les persones que sí que saben per on paren el nord i el sud? No sé, però els homes del temps de la tele, s’ho haurien de pensar millor, per informar sense espantar ningú.

Tornant a la calor, hi ha un conjunt de paraules derivades, com acalorament, acalorada, calories, fins i tot la burrada del caloret de Rita Barberà, etc., que es refereixen a l’augment de la calor en les persones per factors físics i ambientals, però també pot ser per factors psicològics i aleshores poden patir altres sensacions. Els del PP i especialment Feixóo, estan vivint les calors d’aquests temps electorals i els naturals de juliol-agost, amb una ànsia i una opressió de l’esperit considerables, pels fracassos que van acumulant amb la negativa de tothom a pactar amb ells, ja que fer-ho significa pactar també amb VOX, partit d’extrema dreta que els demòcrates defugim com de la pesta. Tots els populars estan decebuts i supose que també és així perquè s’haurien fet a la idea de tenir un càrrec i cobrar un sou o dos i fins i tot un tercer i en negre, com és el cas que se li ha descobert a Feixóo. Aquest és el que ha patit la decepció més gran, i per això també pot patir altres sensacions i reaccions tan molestes com les que he referit. Dijous passat mateix no han aconseguit la presidència del Congrés per a la famosa Cuca Gamarra ni cap seient en la mesa. La cara que se’ls posà a Feixóo i la Cuca eren d’antologia. A aquesta senyora de mal geni en la votació a la presidència sols la votaren els populars, ningú més, ni els voxistes, de manera que no obtingué res de res, de manera que el fracàs de la parella fou d’antologia. Què li passarà a Feixóo, pense jo, quan fracasse el seu intent d’investidura, si accepta l’encàrrec i comence el calvari a què el sotmetran les mateixes piranyes que s’empassaren el seu predecessor Casado? Ho sent (millor dit, no ho sent) però són ells, és ell, qui s’ho han buscat i encara els passa poc.

Quan hom es troba en una situació com Feixóo, pot fer alguna d’aquestes tres coses: 1. acceptar la derrota i anar-se’n a casa, com féu Raxoi quan comprovà que estava en la mateixa situació que ara Feixóo; 2. continuar intentant la presidència del govern, a qualsevol preu i fent mangarrufes antidemocràtiques, com Trump; 3. organitzar un escamot i echarse al monte, com feren els carlins. Tot molt lamentable, evidentment. Encara que també pot fer una cosa més digna: reconèixer que malgrat que ha guanyat les eleccions, ha fet curt i li falten uns quants vots més. Exactament els que li sobren a Pedro Sànchez. I dit això i mentre aquest completa la gesta, signant els pactes amb els nacionalistes i independentistes, Feixóo es pot dedicar a salvar-se de les maniobres i agressions dels seus (Ayuso i Aguirre al cap) que se’l menjaran cru, com a Casado. La nòmina dels qui tenen els ganivets afilats és llarga, a més de les dues bruixes que acabe de citar… I que els populars no s’obliden que l’Abascal i la seua falange de xoc encara no han dit res.
Impedir que Feixóo i la seua colla guanyaren aquesta batalla electoral era i és una obligació dels demòcrates. Aquest estat ja no pot retornar a l’època i a la desgraciada èpica del franquisme, que és on ens volen reduir aquesta gent del Pepox (PP+VOX), com estan demostrant en els governs autonòmics i municipals on han signat pactes de retrocés i on el PP ha acceptat totes les condicions que han exigit els voxistes. Curiosament, en moltes autonomies i ajuntaments, el PP no ha respectat que la llista socialista era la que ha guanyat les eleccions i malgrat això no han «deixat governar els socialistes». Per què hauríem d’haver deixat governar Feixóo, com aquest ha suplicat i implorat? El PP i Feixóo, exigint als socialistes que facen el que ells no han fet, han demostrat una puerilitat absoluta. Encara els passa poc, doncs.

Per tant, encreuem els dits i evitem que el Psoe tinga cap fuga interna, ni pressió baronil ni de la vieja guardia. Que els col·legues de Podem facen la mà a Iolanda Díaz. Que els bascos del PNB i Bildu traïsquen els seus compromisos. Ni que els catalans deixen passar l’ocasió que finalment haurà d’anar conduint-nos al federalisme, a la salvació de les llengües i a la recuperació de la independència perduda per la força de les armes… Ens esperen, doncs, unes setmanes molt difícils, però el que importa és el final, que jo veig tal com l’he pintat sempre: un govern de socialistes i Sumar, recolzat pels nacionalistes i independentistes perifèrics… Els canaris també haurien de reconsiderar la situació, pel bé del seu arxipèlag.