Als del PPCV encara els passa poc

Foto: Generalitat Valenciana

No diré que m’alegre i tampoc diré que no, però contemplant com ha estat l’espectacle que han protagonitzat Mazon i el PP, amb la complicitat de la màxima autoritat popular, o siga de Feixóo i veient com està acabant la tragicomèdia que tenen en marxa, des del 29 d’octubre de 2024, crec que als populars encara els passa poc, amb el que està passant-los, però que donen gràcies, ja que tot podria haver anat pitjor. I que òbriguen l’ull, perquè la funció encara no ha acabat, però s’intueix que els espera un final que podria ser tràgic. No m’estic burlant, però crec que els podem dir el que li digué Raxoi a Bàrcenas: ánimo, Luís, se fuerte, que en aquest cas podria ser tingueu coratge, açò encara respira.

També vivim uns temps difícils meteorològicament, sense cap dubte pel canvi climàtic. Els qui neguen el perill que s’abat sobre la humanitat, són idiotes i ja se n’adonaran, encara que és segur que hauran fet tard. La gran putada és que, per culpa dels negacionistes, ho pagarem molt car la humanitat sencera. Això ho sabem perquè ho diuen els científics, que són els qui observen la marxa de la Terra i de l’espai que ens envolta, la descongelació dels pols, l’augment dels nivells dels mars i oceans, els canvis de les estacions, les incidències dels fenòmens atmosfèrics, cada dia més greus… Des de la ceguesa en què viuen i des dels pobres coeficients intel·lectuals que demostren tenir, les patums negacionistes és segur que no entendran res mai i que les hecatombes que es preveuen els agafaran cagant i això serà una sort per a ells, perquè podran morir irremeiablement i sense saber per què. Jo m’imagine la Bèstia apocalíptica, que és Trump, aponat en una tassa daurada del centenar de tasses de vàter a la seua disposició a la Casa Blanca, fent càbales per castigar a uns, o fent càbales per a atacar a altres, o fent càbales dels milions a guanyar… mentre caga. I somie veient Trump, desapareixent succionat per la més gran de les tasses daurades: Sssup, plaff i caient literalment a un enorme pou sideral de merda, xoff.

Em desperte del somni i pense que la història dels Estats Units d’Amèrica durant aquest segon mandat de Trump, serà, sense cap dubte, la més miserable i insolidària de tota la història dels USA i encara pitjor del que es temia, perquè Trump s’ha convertit en el personatge més histriònic, embogit i incontrolable que s’ha instal·lat mai a la Casa Blanca.  És evident que el govern de Trump ha assolit la taxa més gran de violacions de lleis i de convenis internacionals, perquè a l’ús de la força bruta i antidemocràtica que pot exercir Trump pel fet de ser el qui mana en la potència més gran d’Occident, s’hi suma la seua bogeria que el fa capaç d’ordenar invasions de territoris aliens, canvis de governs, etc. Ja sabem tota la història que ha protagonitzat el personatge, que és un seguit lamentable de barbaritats. I tot és molt més perillós, perquè Trump, no sols ha comboiat la meitat de la població dels Estats Units, sinó una enorme massa de seguidors repartits per tot el món i que en molts països ja ocupen posicions polítiques clarament feixistes. I precisament també passa en Espanya, on el PP i especialment Vox, han manifestat una comunió estreta amb la ideologia i la praxi trumpista. Feixóo no ha arribat tan lluny com Abascal, però és possible que no li molestaria i és probable que li tinga zels a l’espavilat jefe d’esquadra voxista, per ser més trumpista que ell.

Entre aquestes cabòries, que estan a l’abast de tothom, és natural que moltíssima gent ens mostrem preocupats pel comportament dels dos partits que ara mateix han d’arribar a acords per al lloc vacant de la presidència del govern autonòmic del País Valencià. En pocs dies han de decidir qui, del palmarés popular, ha de fer-se càrrec de la substitució de Mazon. Es parla de l’alcaldessa de València, Maria José Català, o de Juanfran Pérez Llorca, mà dreta de Mazon. És probable que Vox preferirà Pérez Llorca, mentre que el PP preferirà Català. Si no arriben a un acord s’hauran de convocar noves eleccions autonòmiques, que són la solució preferida pels socialistes, per Sumar, per Compromís i encara que no ho diguen, per Vox, que estan disposats a donar el sorpasso als populars.

En conclusió, si PP i Vox arriben a un acord ara, serà a canvi que el PP accepte el programa voxista i ja se sap la deriva que prenen els governs que resulten d’un pacte com es pretén per al País Valencià, que és l’acceptació del programa voxista, o siga: renunciar a les teories del canvi climàtic i a la política verda; renunciar a la doctrina de la violència de gènere; imposar la preeminència del castellà en l’ensenyament, afeblint l’ensenyament i l’ús de les llengües autonòmiques; anul·lar la política de protecció de la natura i la lluita contra els incendis forestals, disminuint al màxim els pressupostos sobre aquest tema; afavorir la privatització de la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials, disminuint els pressupostos públics al respecte; la supressió de les ajudes a la memòria històrica, etc. Unes condicions, en molts aspectes, anticonstitucionals i antiestatutàries, que reuneixen totes les condicions per a ser considerats feixistes. La pregunta és si podrà resistir-se el PP a acceptar tantes aberracions. I encara més, ¿li convé al PP acceptar el xantatge voxista? Això no seria pa per avui i fam per a demà? Així les coses, el que més convindria al País i als partits progressistes seria que s’hagueren de convocar unes noves eleccions. Si els partits del Botànic són sensats, no haurien de perdre ni un minut per a recuperar i reactivar el pacte que subscriviren en 2015 (Acord del Botànic) amb totes les modificacions posteriors.

Què pot passar si es convoquen eleccions? L’amiga Seràpia, que fa profecies, creu que el Botànic recuperarà el govern, perquè al PP li passarà factura la mala gestió de la dana, de la mateixa manera que passarà factures pel desastre de la gestió de les radiografies mamàries andaluses; per la gestió tercermundista i assassina de les residències i la sanitat madrilenyes; pel cas dels incendis en Castella i Lleó… I que no obliden els populars que a Abascal i la seua falange de xoc sempre els tindran en el punt de mira i que són perillosos i no són demòcrates.

Impedir que els dos partits franquistes PP i Vox que jo he rebatejat el Pepox, guanyen les pròximes batalles electorals és una obligació dels demòcrates. Aquest Estat ja no pot retornar cent anys enrere ni a la desgraciada èpica del franquisme. I els independentistes hem de tenir clar l’objectiu que ens guia, que és la independència, que hem de recuperar democràticament.

Salut i república.