La revista degana en valencià

Alta tensió en les comarques del nord

17/06/2021

El passat 26 de febrer, el BOE publicava l’Ordre del Ministeri per a la Transició Ecològica de declaració d’impacte ambiental que donava via lliure a la línia de Molt Alta Tensió (MAT) Morella-la Plana. Aquest projecte s’iniciava fa quinze anys quan el Ministeri de Medi Ambient rebia la proposta de Red Eléctrica Española (REE) de construir una MAT de doble circuit de 400 kV, que s’estendria al llarg de 86,7 km i afectaria 16 termes municipals de les comarques de Castelló: Almassora, Castelló, Borriol, Sant Joan de Moró, Vilafamés, la Vall d’Alba, les Useres, Culla, Atzeneta del Maestrat, la Torre d’en Besora, Benassal, Vilafranca, Ares, Castellfort, Cinctorres i Morella.

El projecte va trobar de seguida una àmplia oposició en els municipis afectats, i l’any 2016 es va constituir la Plataforma NO a la MAT. Al·legaven en el seu refús al projecte que la informació proporcionada per la REE era escassa i el període d’al·legacions molt curt. A més, deien que la línia afectava visualment el paisatge i podria tenir efectes nocius per a la salut pels camps elèctrics i magnètics que generen les línies d’alta tensió, segons assenyalen alguns estudis, i que tampoc no aportava cap benefici econòmic al territori.

Cal recordar, a més, que els municipis per on transcorre el projecte tenen distintes figures de protecció pel seu valor paisatgístic i natural, com són les ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) o els LIC (Llocs d’Interés Comunitari). El 5 d’octubre de 2016, la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del Territori de les Corts Valencianes aprovava la Resolució 848/IX, una proposició no de llei que instava el govern espanyol a paralitzar el projecte i que s’obrira un nou període de presentació d’al·legacions, perquè durant el període d’exposició pública no se n’havia informat de manera eficaç. I en cas que la REE descartara aturar el projecte, obligar l’empresa a fer que el traçat de la MAT seguira els passadissos d’infraestructures existents, de manera que no afectara el medi natural i els habitants dels pobles, que soterraren la línia en les zones de major impacte i que s’assegurara l’allunyament de la línia respecte dels habitatges un mínim de 800 metres.

Aquesta infraestructura pretén reforçar l’eix existent entre Aragó i València de la xarxa de transport d’energia i incrementar la qualitat de subministrament del sistema. La subestació de Morella arreplegarà l’energia generada en els 22 nous parcs eòlics al Baix Aragó, que recentment han eixit a exposició pública i que tenen l’oposició de la Plataforma por los Paisajes.

En el projecte definitiu, la REE ha inclòs moltes de les al·legacions de diversos ajuntaments, però també n’ha desestimat d’altres. És per això que la Plataforma NO a la MAT ha fet públic un comunicat en què continua oposant-se a aquesta infraestructura. Per la seua banda, el portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha tornat a registrar una moció exigint al govern de l’Estat paralitzar la tramitació de la MAT. Aquesta petició s’ha realitzat des de 2016 sense poder-se debatre a causa de la dissolució contínua de les Corts Generals durant aquests anys, i insta perquè el govern prenga les mesures oportunes per a donar compliment a la Resolució 848/IX de les Corts Valencianes.

Una proposta semblant presentava el grup de Compromís a la Diputació de Castelló, però el PSOE va vetar la iniciativa en la Junta de Portaveus per tal que no poguera ser aprovada en la sessió, tot i que després el portaveu socialista Santiago Pérez es va oferir a mitjançar entre els pobles afectats i la REE.

El conflicte continua obert en el moment d’escriure aquest article i ens trobem, una vegada més, amb grans infraestructures que afecten greument aquest territori i tenen poc en compte els interessos generals de la població que hi vol viure.