Tens 0 productes a la teua cistella
A les comarques interiors, l’activitat productiva agrària remuneradora, capaç de generar ingressos suficients per a viure, és complicada. És el cas dels Ports, l’Alt Maestrat, l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans, el Racó d’Ademús, la Vall d’Aiora-Cofrents, la Canal de Navarrés, l’interior de la Marina i el Comtat. Històricament, aquestes comarques s’havien orientat a l’autoconsum, amb escasses produccions comercials. A hores d’ara, l’agricultura hi és residual.
L’explotació forestal té importància, però no genera ingressos estables. Només la ramaderia ovina, activitat extensiva i desagraïda, permet una entrada de diners significativa. Darrerament s’hi ha afegit la bovina, i de manera prometedora la producció de tòfona; en cotes més baixes, el conreu de l’ametler, l’olivera i la vinya, i la ramaderia intensiva en granges de porcs o aviram. Però, en general, cap d’aquestes activitats permet un entramat social sòlid, la creació remarcable de llocs de treball. I llavors es traspassen els llindars crítics de viabilitat, tanquen les escoles, es concentren els serveis, baixa la natalitat, els vells van morint, els joves emigren… Resultat: una pèrdua constant de població. Revertir la despoblació és una tasca de govern cabdal, a la qual s’han de dedicar esforços i recursos.
La despoblació i l’abandonament del territori afecta sobretot –bé que de manera desigual– la província de Castelló i la de València, i menys la d’Alacant. Ací són precisament les comarques interiors les que disposen d’una base industrial que hi fa més equilibrada la distribució de la demografia.
Fixar població
L’activitat productiva agrària s’ha de mantenir, aprofitant espais de conreu i pastures, esprement al màxim les oportunitats existents, amb la creació de marques de qualitat i la millora de la comercialització. Cal potenciar amb sensibilitat ambiental l’explotació forestal; produccions com el formatge de Catí o la patata de Vistabella, o la tòfona; la ramaderia bovina i ovina, estimular la ramaderia intensiva, les produccions ecològiques. Totes aquestes i altres, depenent de les condicions locals, són línies que cal promoure.
A partir de les produccions primàries es pot afavorir la comercialització de derivats com la mel, carnis, lactis, destil·lats i licors, tòfona, etc. Coses que ja es van fent, però que encara tenen recorregut. Tot plegat, però, és problemàtic: les produccions i la comercialització viables i rendibles es concentren en comarques més properes al litoral i als grans eixos de comunicació. Els canals comercials massius –del tipus Mercadona o Consum– imposen lleis fèrries que tendeixen a marginar aquestes produccions.
Si bé cal donar suport a l’activitat agrària, difícilment aportarà una base econòmica suficient per a retenir i atraure població. A mesura que la gent gran es jubila o falleix i els fills marxen, la despoblació avança. Cal pensar en alternatives, perquè la despoblació de l’interior del país és un drama en termes socials i ecològics. Algunes idees:
La protecció del medi ambient, la preservació d’espais naturals, la defensa contra els incendis forestals, la vigilància, la protecció de la fauna, etc., són vitals en termes de país i també per a mantenir la presència humana.
El turisme és una activitat que permet fixar població i explotacions rendibles, tant hostaleres i de restauració com en ofertes complementàries. Cal estimular-lo en termes racionals, evitant-ne la massificació i la banalització.
Aquestes comarques ofereixen condicions òptimes com a reserves naturals amb gran potencial en la creació d’albergs i cases de colònies. Es poden aprofitar els masos i altres edificis mig abandonats per a una tasca de restauració i posada en servei.
Rehabilitació integral del patrimoni històric: ermites, casalicis, muralles, torres, masos, molins, camins, ponts, una tasca ambiciosa a la qual s’han de dedicar recursos, però el resultat en seria una gran millora de l’entorn, la potenciació dels usos del territori i la generació de llocs de treball.
Les condicions naturals i l’entorn social permeten incentivar la instal·lació de persones que fan treball a distància, des de sa casa, en un ventall de noves feines que fan possibles les noves tecnologies.
L’administració pública ha de mantenir els serveis bàsics oferits a la població independentment del lloc de residència, i contrapesar la tendència a la concentració hipertròfica en zones litorals. Cal preservar la xarxa de serveis públics en educació, sanitat, serveis socials, cultura, etc.
Manteniment de camins, per a potenciar l’excursionisme i les rutes a peu. També de les carreteres, comptant amb mà d’obra local; pla de transports interurbans, per a una bona comunicació no radial, explorant alternatives i possibilitats racionals, que no passen només per l’ús del vehicle propi.
Raons per a l’acció
El país està en deute amb les comarques interiors, desateses i mancades de serveis. Per raons d’equilibri demogràfic, social i ecològic, l’acció compensatòria és imperativa. No es pot permetre la despoblació de l’interior i la congestió de les zones litorals i prelitorals. Quatre de cada cinc valencians viuen en les zones properes a la costa: un disbarat.
El patrimoni natural i cultural del rerepaís és immens i fa un gran servei: pulmó natural, àrea de captació hídrica, territori d’horitzons oberts. Les institucions han d’actuar amb eficàcia per revertir un procés de despoblació que té i tindrà més encara, si no s’actua, conseqüències catastròfiques. I això es fa no amb bones paraules, sinó amb recursos. Amb un volum considerable de recursos –un «Pla Marshall» a escala valenciana–, amb fons que cal recaptar de les instàncies estatals i europees.
