Altra veu que s’apaga

08/06/2021

D’entrada, vull agrair a l’amic Joan Almela la suplència en l’article del mes de marc; crec que tots compartim l’agraïment en el huité aniversari de l’elecció, com a bisbe de Roma, de Mario Bergoglio, papa Francesc.

El passat 15 d’octubre celebràvem el 75é aniversari del Sr. Cardenal de València, monsenyor Cañizares, i el mateix dia també l’arquebisbe de Sevilla, Mons. Juan José Asenjo Peregrina, feia els setanta-cinc anys i, per tant, posava a disposició del papa el seu càrrec com a arquebisbe de Sevilla; el mateix feia el nostre arquebisbe, qui, a més de manifestar la seua disposició a complir allò que diga el papa Francesc, comentava que entre aquella data d’octubre de 2020 i l’acceptació de la renúncia ben bé podien passar dos anys. El que ha passat és que, pels motius que siguen, el papa acaba de nomenar arquebisbe de Sevilla Mons. Josep Àngel Sáiz Meneses, fins ara bisbe de Terrassa. El papa no ha esperat els dos anys que normalment transcorren entre la presentació de la renúncia i la seua acceptació: al nostre Sr. Cardenal, com que ara a la propera Pentecosta –el 23 de maig– celebra el Sínode Diocesà, caldrà esperar a després d’aprovar les conclusions i decrets que formaran part de les pròximes decisions pastorals que es puguen prendre al nostre bisbat. Per tant, és difícil que se li accepte la renúncia abans de la celebració del Sínode i la seua recepció al bisbat. Esperem una substitució tranquil·la, com també cal esperar-la per a Oriola-Alacant, on el seu bisbe, Jesús Murgui, també fa els 75 anys en aquest mes d’abril. Esperem.

Una veu clara i potent en la Teologia del darrers anys ha callat. Ens ha deixat Hans Küng, gran teòleg nascut a Suïssa l’any 1928 i que va treballar com a professor de Teologia Dogmàtica i com a professor de Teologia de l’Ecumenisme. El seu magisteri ha perdurat per sobre la potestat de Roma de deixar-lo sense títol de professor catòlic; com a professor de Dogmàtica, Roma podia destituir-lo, però no com a professor de Teologia Ecumènica. Ha escrit molts llibres al llarg de la vida, que va començar en paral·lel amb la de Joseph Ratzinguer: els dos foren nomenats pèrits del Concili Vaticà II pel papa sant Joan XXIII, però en començar les revoltes europees dels anys 60 i 70 del segle passat a Tubinga –on feien de professors els dos–, a Ratzinguer li entrà por i volgué un lloc més tranquil com la Universitat de Ratisbona fins a ser cridat per sant Joan Pau II a ser guardià de l’ortodòxia catòlica. Per aquells anys començaren els problemes de Hans Küng amb la cúria romana.

Hans Küng ha escrit molts llibres sobre Teologia, i en alguns d’ells planteja una pregunta o un dubte per a resoldre de manera positiva en consonància amb la doctrina catòlica. Molta gent –no sols teòlegs– ha llegit els seus llibres i els ha ajudat a continuar units en la fe cristiana. No podem parlar de suposicions que no porten enlloc, però de ben segur que els diàlegs entre Ratzinguer, convertit en papa de Roma, i el seu antic company Hans Küng tenien molt de respecte i acostament a vivències espirituals ben semblants. Ha mort sense el títol de teòleg catòlic, però ha sigut el teòleg més catòlic dels darrers anys perquè ha estat llegit, ha publicat en mitjans de comunicació i les seues reflexions arribaven a molta gent.