Alts i baixos de la negociació col•lectiva de l’educació en temps de pandèmia

10/09/2020

L’entrada d’un dia per a l’altre de la situació de classes presencials a classes telemàtiques ha estat un pas molt dur per al conjunt de la comunitat educativa. No ha estat gens fàcil l’adaptació del professorat, famílies i alumnat a la nova situació de treball telemàtic, quan el sistema educatiu està pensat per a l’atenció presencial. També les relacions entre sindicats i administració s’han vist alterades, tot i que s’ha intentat mantindre una certa normalitat, almenys quant a la negociació dels temes indispensables per la situació de crisi sanitària.

El principi va ser complicat, perquè la Conselleria va decretar la suspensió de l’activitat lectiva presencial el 13 de març, just un dia abans del decret d’alarma, però mantenia que determinat personal acudira als centres per a coordinar-se, en contra de l’opinió del sindicat. Aquella setmana, entre el 16 i el 20 de març, coincidia amb la setmana de Falles a València i moltes altres poblacions i amb la Magdalena a Castelló, però tota la resta de localitats del País Valencià van obrir els centres, sense alumnat, però sí amb determinat personal per a coordinar les tasques que calia dur a terme a partir d’aquell moment, cosa que es podia haver fet ja telemàticament des dels domicilis de cadascú. Una setmana d’intensa feina sindical, de resolucions de les tres juntes de personal, de denúncies a inspecció de treball fins que, finalment, la Conselleria va decretar el tancament total dels centres a partir de dilluns 23 de març.

No és pràcticament fins al maig que es reprén l’activitat negociadora setmanal habitual. Només s’havien convocat fins a eixe moment un parell de meses de negociació sobre temes puntuals que calia solucionar de forma immediata, però és al maig que, a mesura que el País Valencià anava canviant de fase, es va negociar també l’adequació del sistema educatiu a aquestes noves circumstàncies. Certa polèmica va retornar a l’esfera pública respecte de l’obertura dels centres educatius en la fase 2, per atendre determinat alumnat (màxim 10) en els últims nivells de cada etapa educativa, excepte en educació infantil i especial que va romandre tancada fins a final de curs. També s’autoritzaven tutories individuals en la resta de cursos. LʼSTEPV i altres sindicats no compartien l’obertura de centres en aquesta fase 2, bàsicament per tres motius: en primer lloc, per qüestions de salut, ja que en centres molts grans es podia produir una afluència important de persones; en segon lloc, perquè només quedaven poc més de dues setmanes per a la fi del curs lectiu, poc temps per repassar o reforçar continguts ja que en principi l’alumnat només acudiria puntualment al centre i no de manera seguida; i, finalment, perquè l’esforç organitzatiu de les direccions (planificació d’horaris, preparació dels centres, etc.) i del professorat, que ha de compartir les classes telemàtiques i les presencials, no compensava l’objectiu de la Conselleria, molt lloable d’altra banda, d’atendre l’alumnat que més ho necessita per afavorir la seua promoció, titulació, etc.

En el que sí que vam mostrar el nostre acord va ser en la manera que la Conselleria va planificar la fi de curs acadèmicament, quant a avaluació del curs, promoció i titulació del nostre alumnat, ja que compartíem que el tercer trimestre, totalment telemàtic, no havia de significar un càstig per a l’alumnat, ja que la bretxa digital és una realitat que perjudica aquell alumnat amb problemes de seguiment de les classes telemàtiques pel motiu que fos.

Paral·lelament, es produeix la negociació del Pla de Contingència en Educació entre l’administració i els comitès de seguretat i salut laboral. Tenint en compte que és el document que ha de vetlar per la seguretat de les persones que entren als centres educatius, calia que la seua negociació s’hagués produït amb més antelació, tal com havia demanat el sindicat des de feia temps. A més, la negociació del pla va ser decebedora per a la bancada sindical, ja que no es va acceptar pràcticament cap de les esmenes presentades.

I, finalment, va arribar l’esperada i demandada negociació de les condicions en què es trobarà el sistema educatiu el curs que ve, 2020-2021, després de setmanes de reclamació d’aquesta negociació. La primera reunió s’ha produït el 5 de juny amb la convocatòria d’un fòrum educatiu format per les diferents organitzacions de la comunitat educativa, tal com demanava lʼSTEPV i tal com s’havia realitzat just abans de la suspensió de l’activitat docent l’11 i 12 de març. La situació extraordinària en què ens hem trobat també requeria maneres de fer diferents, en què la comunitat educativa participara directament i corresponsablement en la configuració de l’organització del sistema educatiu els pròxims mesos. Un pèl tard en opinió del sindicat, però per fi ens trobàvem professorat, famílies, alumnat, direccions, etc., per exposar les nostres propostes respecte dʼun dels cursos més complicats, sens dubte, de la història recent de l’educació del País Valencià.