Alzira captiva a 5.000 persones als concerts del 9 d’octubre

10/10/2019

“Xavi Sarrià, Oques Grasses, El Diluvi, La Fúmiga i Nius de Nit van ser els encarregats de donar caliu a una nit farcida de bon ambient”

Un any més, Alzira va ser l’encarregada de donar inici a la diada de les valencianes i els valencians. Amb una nit farcida de música i bon ambient, on, de gom a gom, la gent saltava i ballava cada una de les cançons que, a l’escenari, anaven sonant.

Tot va començar amb els d’Algemesí. El grup Nius de Nit va ser l’encarregat de donar inici a aquella festa que tant estàvem esperant. Amb el seu estil de reggae, ska i rumba, van regalar el calor per a fer de la nit tota una gresca.

Amb El Diluvi, les emocions anaven a flor de pell. Amb els moments més esperats com l’himne que ja tenim totes les dones amb “I tu sols tu”, el color morat es va estendre per tot el Recinte Firal d’Alzira.

Recordant altres grans temes com Tendresa insubmisa o Heroïnes de la fosca nit, també van tindre estona per a deixar el seu missatge a les portes del 9 d’octubre. Una nit on El Diluvi estava d’aniversari, ja que feia just 8 anys que van començar el seu camí musical cantant a l’Ovidi Montllor.

Una nit que, el grup de Castalla, va acabar amb “jo no sóc capaç de dir-te t’estime”, frase de la seua cançó Misèria i amor amb què donen el punt final a les seues actuacions.

A continuació era el torn de Xavi Sarrià. Amb ell, sempre és un goig recordar aquells anys tan meravellosos que ens va regalar Obrint Pas, amb La Flama o Si tanque els ulls, entre moltíssimes més, la nit estava acompanyada de records especials de la història de la nostra música en valencià i, com no, en aquest moment de la nit també vam tindre ocasió per a captivar-nos de nou amb el caliu que regala Key Day cada vegada que canta amb Xavi.

Un moment clau va ser A ple pulmó, on, inesperadament, Esteve i Marc d’Auxili pujaven a l’escenari per a compartir amb Xavi aquesta cançó.

Era la seua primera vegada en 25 anys que Xavi estava a Alzira i, com no, havia de transmetre aquella emoció que recorria dins d’ell: “Contra la censura, la repressió i el feixisme, la nostra força és la capacitat de lluitar en temps difícils. I sí, van voler soterrar-nos i no sabíem que érem llavors”, comunicava Xavi amb l’emoció del concert, a través de les seues xarxes socials.

Amb el sol com a protagonista a l’escenari, arribava el moment d’Oques Grasses. Ens van fer ballar, cantar fins quedar-nos sense veu i, no és per a menys, el seu últim disc Fans del sol ens ha deixat bocabadats i allí ho vam comprovar amb el seu Sta guai, In the night o també el moment més esperat de Sexy.

La nit acabava amb els d’Alzira, La Fúmiga i, amb ells, el comboi estava assegurat. Regalen alegria sempre que xafen els escenaris i, ahir, ho van tornar a fer, a l’escenari on els van veure créixer fa ja 4 anys.

Amb cançons d’Obrint Pas, La Gossa Sorda, Aspencat o Zoo, La Fúmiga tornava a fer-nos emocionar recordant moments viscuts a cada un d’aquests grups.

No obstant, en aquella nit no podien faltar els seus grans temes que han marcat ja un abans i un després amb la història d’aquest grup com  La ferida.

Amb Monstres i gegants van voler cridar ben fort el “no passaran els feixistes a la nostra terra”, cridar ben fort aquest missatge tan necessari per a la manifestació del 9 d’octubre.

I, com no, amb ells les sorpreses també van estar assegurades com el moment de “La Fúmiga i Pupil·les que comence la festa” i veure sobre l’escenari a Mireia Matoses per a cantar Karrasketon a casa seua.

Mediterrània va ser l’encarregada de posar el punt final on, La Fúmiga, va poder afirmar “ací em pariren i ací estic”.

Una nit per al record que vam viure les 5.000 persones allí presents. Una nit que, de segur, estarà escrita per a cridar fort que “Mediterrània és i serà sempre una festa”.