La revista degana en valencià

Amb el record d’Ovidi, naix la tendresa insubmisa d’El Diluvi

El 17 de novembre, aquest grup de Castalla actuarà en el concert de comiat de La Raíz a València

«El món s’està tornant boig./ No es preocupe, senyora, això ja sol passar./ Passa això i més, i més i més. I encara passa poc./ No es pot seguir igual des que neixes fins que mors./ I un es cansa, senyora, de menjar sempre el mateix./ I de comprar el diari, i de dormir al mateix llit./ I un se sent humiliat quan, afaitant-se la barba, li conten contes de nen./ I tot acaba llavors.» Deia això «El diluvi», la cançó amb què Ovidi Montllor va encisar aquest grup de Castalla.

Per aquest motiu, van decidir rendir homenatge al cantautor alcoià i anomenar-se, així, El Diluvi, per a dur sempre present el seu referent. Un record que també va estar durant els seus inicis, quan cantaven cançons de l’Ovidi en el primer disc Ovidenques que ens van regalar cap a l’any 2012. Un disc en què sonava «Perquè vull», «Homenatge a Teresa», «Montserrat», «Als companys»…

I així van començar. «Nosaltres érem un grup d’amics que ens vam ajuntar per a interpretar cançons d’Ovidi en l’obertura del Casal d’El Tio Cuc d’Alacant, farà ara sis anys. I des d’aquell dia va ser quan van començar a cridar-nos per fer concerts; i, la veritat, que ens agradava aquella experiència». És el que ens conta Flora Sempere, cantant d’El Diluvi, durant l’entrevista que va realitzar al meu canal de Youtube, nomenat «Diàlegs». Dos anys després arribaria Motius, disc en què també en guardaven el record amb cançons com «Va com va», tot un himne del cantautor alcoià.

«I tu, sols tu», un himne cap a la lluita feminista

«Seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel. I tu, sols tu, faràs vibrar cinc continents». Des del dia que vaig escoltar aquesta cançó, es va convertir en un himne per a mi, com a dona i feminista que sóc. Una cançó que parla d’una ànima rebel, lluitadora, forta, valenta… I és per això que acompanya la majoria dels capítols de «Diàlegs».

«Sens dubte, és una de les cançons que més m’emocionen per la rebuda que té en el públic», afirma Flora. I és que «I tu, sols tu» ens transmet tota la lluita feminista de les dones al llarg de la història. «Ara és quan comencem a ser escoltades, a ser valorades com mereixem i crec que, per això, s’ha convertit en el nostre himne», conclou la cantant d’El Diluvi.

Amb aquest tercer disc (Alegria, 2015) ens van regalar altres himnes farcits d’optimisme, de lluita, d’esperança, com va ser la seua «Alegria»: «Tinc una alegria sense fronteres,/ una alegria plana, sense normes./ Tinc una alegria de camins oberts,/ una alegria de color verd».

I al 2017 ens enamoren amb la seua «Tendresa insubmisa»

«Estime la teua tendresa insubmisa,/ estime el teu cor desobedient,/ estime el teu cos que crida vida,/ estime tot allò que ens diem». En el seu últim disc, Ànima (2017), arriba la seua «Tendresa insubmisa», i ens tornen a captivar. Una cançó que parla dels diferents amors que existeixen a la nostra societat, una cançó que parla de llibertats, d’estimar sense por, sense prejudicis.

Mirant cap a enrere és quan Flora s’adona de tota aquesta evolució que han tingut en els últims sis anys, i ens afirma que «mai imaginava que aquest grup d’amics, que va començar interpretant cançons d’Ovidi, arribaria fins on estem ara». Part del seu èxit es deu a l’estil de música que ens regalen amb el folk valencià i que combinen amb diferents ritmes que van des de la cúmbia fins al reggae, rumba i música d’arrel valenciana. «La nostra intenció és combinar els diferents estils musicals que ens agraden a tots els membres del grup perquè siga més proper al públic, que es puga ballar, tenint sempre molt present el nostre folk valencià», apunta Flora.

El Diluvi està format per set músics: Flora Sempere (veu i bandúrria), David Payà (veu i violí), Andreu l’Arreu (baix elèctric), Txus Rodríguez (guitarra), Lluc Llorens (acordió), Dani García (bateria) i Jordi Bernabeu (percussió). Tots ells es defineixen, volen transmetre un estil de mestissatge mediterrani en què combinen instruments típics d’aquesta terra com la bandúrria, l’acordió, el guitarró… i de tota aquesta fusió és d’on naix cada cançó.

L’espenta d’El Diluvi

I no tinc cap dubte que aquest grup ens està deixant molta espenta. Després d’aquest estiu, quan han recorregut els diferents festivals del nostre país des del Feslloch fins al Figatell Sound, Ganxo Rock, Music Port Fest, Iboga…, ara serà el pròxim 17 de novembre quan acompanyaran a La Raíz en el seu concert d’acomiadament, que celebraran a l’Auditori Marina Sud de València.

Amb l’obertura d’À Punt, els hem pogut veure en diversos programes de la televisió valenciana. El més recent és en la sèrie La Vall, on ha sonat «I tu, sols tu». Serà, potser, el pròxim 2019 quan el grup alcoià ens regalen noves cançons i, de nou, ens facen ballar al seu estil de mestissatge mediterrani, perquè «No hi ha ningú que balle com tu», és a dir, com vosaltres, El Diluvi.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top