Tens 0 productes a la teua cistella
Ja fa més de dos anys que l’actual Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes estan sota el control ideològic del Partit Popular i Vox, tot i que sembla que qui realment està governant és la dreta més extrema. Mai no sabrem quines postures hauria defensat el Partit Popular si no necessitara els vots dels seus socis, els autèntics barquers que porten el timó del vaixell, de l’acció de govern. Això sí, veient la cara de satisfacció dels dirigents populars, tal vegada el que ha passat és que, senzillament, s’han llevat la carasseta de moderats, de ser de centre, de liberals, i no se saps quantes coses més. També hem pogut comprovar la cara dura i les estratègies farcides de mentides. Només cal seguir els vaivens del Molt Honorable en el cas de la dana de fa un any.
Ara que ja ha passat el 9 d’Octubre i la gran tranquil·litat que va tindre el senyor Mazón en anunciar-se que se suspenien tots els actes prevists, també la processó denominada cívica, les persones que estimen el valencià han de fer un esforç gran, molt gran, per no entrar en les provocacions permanents, en els paranys perennes que llancen els estrategs de la dreta i la dreta extrema en contra del valencià, estratègies que només volen dividir i entretindre el personal en disbarats absurds que llancen i reparteixen des de les seues trones polítiques o mediàtiques.
Es pot començar a discutir per qualsevol cosa, però el que és real és que el valencià, com a llengua nostra, mai no havia patit tants atacs frontals que, en definitiva, volen acabar amb la llengua i retornar-la a l’àmbit privat i familiar, a tot estirar. Algunes persones afirmen que aquest govern està fent més mal que en alguns períodes de la dictadura franquista, perquè ara, a més, s’emboliquen en la bandera de la llibertat per a intentar reduir la presència del valencià en l’ensenyament o per a estrangular econòmicament l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, quan alguna persona els va dir que no podien esborrar-la de la realitat. D’À Punt també resulta difícil qualificar el que estan fent, més enllà d’afirmar que l’estan convertint en una caricatura ridícula i amb una censura que vol ser absoluta. Curiosa també va ser l’ocurrència de dir en seu parlamentària que eliminaran tots aquells autors i autores catalans dels estudis a les escoles i instituts: a veure què diuen en saber que Fuster és de Sueca… Solament aquesta afirmació ja fa que superen Franco.
Realment, però, ells i elles, el que volen és eliminar el valencià i que l’espanyol –no el castellà, no; l’espanyol– siga l’única llengua. Si els valencians i valencianes perdem la llengua, ja podrem oferir noves glòries a Espanya i la Gran Via madrilenya podrà estar connectada directament amb València i les seues platges, i el poder de Díaz Ayuso serà total i molt uniforme.
Davant d’aquesta realitat, sols queda un camí: continuar parlant, conrear i defendre la llengua, amablement, però amb contundència i normalitat. Si s’entra al parany que llancen, guanyaran. A casa nostra hem de parlar valencià i estar al costat de totes les realitats repartides al llarg del País Valencià que estimen la llengua i la viuen amb alegria, i veure com en eixir de les grans ciutats, els pobles, també els governats pel PP, utilitzen la llengua amb una normalitat total.
Continuem estimant la llengua, i que aquests senyors que ens governen facen les malifetes inimaginables fa un parell d’anys. No entrem a la provocació i, si és possible, quan tornem a votar a les eleccions, no oblidem el que estan fent i, si es pot, donem suport als mitjans de comunicació en valencià, com ara Saó.
Revista núm. 517, pàg. 7. Octubre 2025.
