La revista degana en valencià

Amb la venia dels jutges…

14/06/2021

Resulta més evident que els tribunals de justícia són una peça clau en la nostra societat, la judicialització de la vida pública i determinats pronunciaments judicials en casos de corrupció, d’agressions sexuals, desnonaments, o del “procés” entre altres sonats temes, són mostra inequívoca de la importància del poder judicial. Què és allò que cal saber per a poder aclarir-se? Doncs comentem el tema.

Segons la Constitució la justícia emana del poble i és administra per jutges i magistrats independents, inamovibles, responsables i sotmesos a l’imperi de la llei. Això, però, queda molt bé sobre el paper, no obstant això, a la realitat no sempre es dóna en tals termes, pensem en el que li va succeir al Jutge Garzón, quan fou apartat aram de voler encetar una causa contra el franquisme. Al pla més privat, o siga, amb relació als conflictes que arriben als tribunals que no afecten el marc públic també existeix un cert malestar envers la justícia.

Tanmateix, la ciutadania no coneix el sistema. Amb els matisos que vulgueu es coneix millor el règim polític i les diverses instàncies territorials o sectorials que el formen, en tant que respecte a la diversitat de tribunals hi ha una clara confusió. No vaig a extrem, però, cal dir quelcom. En funció de la matèria tenim tribunals de dret civil, penal, administratiu, social o laboral. En quant la capacitat i importància o jerarquia de dalt a baix situem al cim al Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Audiència Nacional, després estarien els Tribunals Superiors per territoris, i finalment, els jutjats de primera instància, instrucció…

Tot el sistema, però, es troba sota les potestats del Consell General del Poder Judicial, aquest autèntic govern dels jutges té facultats pel nomenament dels principals càrrecs dels òrgans judicials, així com en la selecció i formació dels membres de la judicatura, en poques paraules: de com estiga conformat tal Consell resultarà l’orientació ideològica dels tribunals. Per això, el fet que la composició del Consell General depén de la majoria parlamentària, o el seu cas de l’equilibri entre els grans partits presents al parlament, resulta una de les causes el conservadorisme, i fins i tot sovint el caire reaccionari, de moltes sentències. Fins ara cada renovació del CGPJ obre una baralla política acabant-ne amb un pacte entre els dos grans.

No podem ignorar com una part rellevant de la legislació continua mantenint criteris de classe, més producte de la inèrcia que no de la modernitat, cosa que amb una interpretació progressiva de la legislació es podria solucionar, d’haver-hi òbviament jutges o magistrats amb voluntat de canvi. Hi ha excepcions, en particular als nivells dels tribunals inferiors, que són els més apropats a la ciutadania.

I què podem fer? No tenim altra opció que la resignació? Entendre la situació, voluntat de canvi, bé, doncs, això intentem fer. Les diferents opcions polítiques que conformen allò que podríem definir com l’espai plural de l’esquerra, tenen aquest deure pendent, que apuntaria a no aparcar el tema i no sols preocupar-se puntualment, quan alguna sentència gènere l’escàndol corresponent o la protesta, com va ocórrer per exemple al cas del ramat a Pamplona.

Estem davant d’un tema de gran importància, i que no es pot reduir sols a la renovació del CGPJ. Quan escrit aquest paper la qüestió està oberta o paralitzada, puix portem en funcions un govern de la justícia hereu de l’autocràcia del PP; sospite que el pragmatisme conduirà a alguna eixida pactada, que no entrarà al fons el problema. Fins quan seguirem així? Sols puc expressar aquesta queixa o retret, Durant els anys que he estat en actiu he patit jutges autoritaris, com aquell que davant dels senyals de maltractament de la policia franquista a un pres em digué: ¿Y quien me demuestra que no se ha autolesionado? A la qual cosa qual vaig respondre: “Como se ve que a su señoria no le han dado nunca un vergazo” I amb aquesta anècdota deixem el tema, pendent fins…

Inscriu-te al nostre butlletí

Top