AMIC Valencians, un model d’associacionisme al servei dels mitjans d’informació en valencià
Avui, per un mitjà de comunicació, arribar a editar al llarg de quaranta-sis anys és tot un esdeveniment de superació de molts reptes i entrebancs. Si la revista Saó ho fa possible i és la revista degana en valencià, compromesa des del primer dia amb la llengua i el valencianisme cultural i social, és a causa de diverses coses; és gràcies a la bona feina de totes les persones que, d’una manera o altra, hi han participat; és gràcies a una direcció i a uns editors compromesos amb el bon periodisme, amb el territori, amb la llengua i amb la seua gent, i també a la gran fidelitat de lectores, lectors i anunciants que no han dubtat en tots aquests anys que el mitjà formés part del seu dia a dia, del seu entorn més proper. La confiança es guanya amb temps, oferint continguts de qualitat amb un disseny acurat, una informació veraç i contrastada, amb un equip professional i la implicació amb la comunitat, amb els col·lectius, entitats i administracions. Contribuint a l’arrelament i a mantenir la identitat local i el sentit de pertinença.
Com diu l’escriptor Vicenç Villatoro, un mitjà de comunicació és com la plaça d’un poble, un lloc on les persones ens relacionem, on parlem, ens escoltem, ens expliquem, on compartim bons moments i de més difícils; un lloc on batega la vida de la comunitat. Sense la plaça o sense un mitjà proper i dinamitzador, un poble no és un poble viu, és una urbanització plena de cases però sense ànima.
L’AMIC Valencians, l’entitat que aplega la revista Saó, està formada per més de setanta capçaleres associades, i conjuntament amb les altres entitats germanes agrupa més de cinc-cents mitjans en suport paper i digital de tots els territoris de parla valenciana o catalana, bàsicament de premsa de proximitat. Aquest alt nombre de mitjans associats demostra la gran força d’anar junts i la vitalitat de la premsa més propera a la gent. Aquesta fortalesa que resulta de la unitat de moltes capçaleres permet a l’AMIC aconseguir per als mitjans escrits en la nostra llengua avantatges competitius en serveis que professionalitzen les publicacions, com són els acords amb el banc d’imatges de Getty, l’Agència Catalana de Notícies, Europa Press, Assegurança de Responsabilitat Civil Professional per a mitjans de comunicació, Echobox (per automatitzar i optimitzar la publicació de contingut a les xarxes socials), protecció de dades, entre d’altres. Però no només facilita l’accés a serveis externs; les publicacions associades a l’AMIC Valencians, com la resta d’associats a l’AMIC, gaudeixen d’un Banc de Continguts que permet l’intercanvi de continguts entre els diferents mitjans, així com l’opció de descarregar-se i publicar contingut propi creat per l’associació i professionals externs, com són les entrevistes a personalitats de cadascun dels territoris, amb la voluntat de potenciar la visualització dels nous talents del nostre espai lingüístic.
L’AMIC enguany celebra els seus vint-i-cinc anys amb l’eslògan «Mitjans de proximitat, periodisme d’alta fidelitat»; fidelitat cap a la llengua, la cultura i les nostres comunitats. El nostre és, sens dubte, un col·lectiu amb una gran capil·laritat al territori, un ecosistema ric i divers que contribueix a millorar la qualitat democràtica del país. Pel sector, l’AMIC representa una eina de vertebració que acompanya les editores i editors com a central de serveis, de captació de publicitat, amb formació continuada i buscant els millors experts que ens donin respostes de futur a les moltes necessitats que tenim. Fruit d’aquest objectiu s’organitzen jornades anuals amb experts en periodisme, comunicació digital, negoci…, per tal de dotar de noves eines i coneixements als nostres associats. Un exemple és la Jornada de Periodisme de Proximitat que es celebra a València, que ja porta tres edicions, per on han passat professionals com Genís Roca, especialista en processos de transformació empresarial, desenvolupament de negoci i cultura digital; Pepe Cerezo, consultor expert en estratègia i transformació digital d’empreses de comunicació; Carmina Crusafon, professora i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, o Andreu Casero, catedràtic de periodisme de la Universitat Jaume I de Castelló, entre d’altres.
En un moment en què les notícies falses s’escampen com una taca d’oli, el periodista és més important que mai. L’única manera de lluitar contra la desinformació és el periodisme, i el de proximitat, per la capacitat i la facilitat que té de contrastar la informació i les fonts, és una clara garantia. L’AMIC aposta per la qualitat i el rigor; som el col·lectiu més gran de mitjans auditats a tot l’Estat. Som molts mitjans d’àmbit local, però també d’àmbit nacional i temàtic. Mitjans compromesos que, des de sempre, hem contribuït a la normalització del país en tots els aspectes, sense oblidar l’essència del periodisme. Perviure en el temps, adaptats als nous hàbits i als nous reptes tecnològics. Mitjans que sempre han estat al costat de la llengua, del país i de la gent. I en un moment en què l’ús social del català o del valencià està minvant, la nostra aposta ha estat i és inequívoca. Per aquest motiu, s’ha impulsat des de l’Associació el concurs AMIC Directes, adreçat a joves estudiants de secundària i batxillerat amb l’objectiu que generin continguts audiovisuals en català. Aquesta iniciativa se suma a AMIC-Ficcions, concurs literari en català adreçat a estudiants de secundària que també impulsa l’AMIC, que porta 14 edicions i que va aglutinar a la darrera més de 4.400 estudiants de tots els territoris de parla catalana.
El sector viu moments complexos motivats per un model de negoci que ha de diversificar les seues fonts d’ingressos, pels canvis d’hàbits informatius, per la multiplicació de canals, per la crisi del model publicitari tradicional, per la manca de barreres que representa el món digital i per l’increment dels costos de producció. Tot i tenir la fidelitat de les nostres comunitats, que és el més important, no ho tenim fàcil i els canvis s’estan accelerant ràpidament. Per afrontar aquests reptes ens cal innovar, reinventar-nos constantment i no deixar-nos portar per la inèrcia i les rutines dels anys, i en això, la revista Saó sempre ha estat un referent per al nostre col·lectiu, adaptant-se als nous hàbits i millorant constantment el producte, obrint-se al món digital, treballant la complementarietat del paper i en línia, i reforçant el seu paper com a element cohesionador del territori. Els seus Quaderns temàtics són una prova de bona feina i de reflexió sobre els temes que preocupen les seues lectores i lectors. Des de l’associació també s’està treballant per ajudar els mitjans en aquest sentit, i s’hi ha impulsat l’aplicació del model de subscripció: el Club de Fidelització, tutoritzat per Pepe Cerezo, en el qual participen mitjans valencians, catalans i balears, amb l’objectiu d’incrementar i monetitzar les audiències.
També s’ha fet un conveni amb Google per implantar publicitat programàtica a través de l’Admanager i poder gestionar totes les campanyes publicitàries que té l’AMIC a través d’un sistema que permetrà a tots treballar amb més rapidesa, menys volum de feina i obtenir al moment dades necessàries. Tanmateix, la gran representació que té l’AMIC li permet posicionar-se com a interlocutor entre els mitjans de proximitat i les administracions públiques, amb el propòsit d’aconseguir allò que els hi pertoca a unes capçaleres que arriben a més de dos milions i mig de lectors en paper i més de tretze milions d’usuaris únics en digital.
Enguany, Saó dedica mensualment un Quadern especial que analitza la realitat de la nostra llengua a la societat i, en concret, un dedicat al paper dels mitjans d’informació en valencià. L’única manera de preservar el nostre patrimoni lingüístic és utilitzant la llengua, parlant-la, llegint-la. I aquí els mitjans de comunicació són fonamentals. A l’AMIC, la gran majoria de publicacions són de proximitat i fetes en la nostra llengua pròpia, el català o el valencià són presents majoritàriament en més del noranta per cent de les publicacions de proximitat, i aquí incloc les grans àrees metropolitanes on les barreres són més grans. No és una dada menor i ens demostra que si allò que expliquem interessa i oferim continguts de qualitat, la llengua passa a segon terme. Si la revista Saó ha arribat fins aquí i té un gran futur, és per tot això i per persistir en la bona feina i l’estima pel país i per la seua gent. Per molts anys!