Ara va i li duen “amiga”

“La interpretació de tota una cantata per part d’aquesta “amiga íntima” de l’emèrit, ha posat la monarquia als peus dels cavalls i ens ha descobert com de prescindible és aquesta institució”

A la velocitat amb que es produeixen les notícies i com de ràpid la següent eclipsa a l’anterior, hi ha dificultats per poder fer anàlisis assaonats sobre el que s’esdevé cada dia. Encara estem digerint  les implicacions que té la publicació de les converses de llit, que ja ens hem clavat amb altres temes i demà passat encara hi haurà més història per analitzar.

En relació a la vida d’un monarca considerat com a “campejano”, com deia un reconegut pensador actual, “res no es pot esperar d’una monarquia avalada per un dictador i sustentada per uns valors que no passen la prova del cotó-en-pèl i, a tenor del que es va coneixent cada dia, forma una camada de vividors i vividores al servei dels seus propis interessos”.

Això, d’entrada, és el que es desprèn del cant de la “Traviata” de l’anomenada “princesa germànica”, en relació a les propietats i els estalvis d’un monarca emèrit, que ens ha sabut prendre els cabells al conjunt de la ciutadania amb un hipotètic tarannà “campejano”.

La història però, no ve d’ara ja que, a les publicacions fetes per Cossetania sota els títols “Els borbons en pilotes” i “Les pilotes dels borbons” ja es posava de manifest fa anys, com de sospitosa era aquesta nissaga des de l’arribada per les armes i els abusos absolutistes per “dret de conquesta” del 1707, fins el “a por ellos” del passat 3 d’octubre de 2017.

Els temps evolucionen per a algunes coses, mentre que d’altres, encara es troben situades amb les mateixes referències: hi ha infantes que furten com el seu besavi o més, però són absoltes, hi ha d’altres que es prodiguen per les barreres de les festes taurines més “cutres”, però surten als programes de “telefem” de la primera cadena amb els seus fills; hi ha cunyats i gendres que es troben en presons exclusives, després d’haver-se emportat el que no està escrit en nom i representació.

Els temps evolucionen i ens tornem un poc més refinats, però el substrat ideològic roman en massa capes de la nostra societat. El que abans era una “puta” o una “meuca” passa a nomenar-se “concubina”, “favorita” o “amant” per a acabar sent (segons els actuals diaris del règim) “amiga íntima” o “amic íntim” segons el cas.

La interpretació de tota una cantata per part d’aquesta “amiga íntima” de l’emèrit, ha posat la monarquia als peus dels cavalls i ens ha descobert com de prescindible és aquesta institució dins d’un estat modern del segle XXI. He de dir però, que des de la perspectiva d’un republicà convençut, res no li ha d’importar si els borbons s’ho fan amb princeses o plebees,amb dones, homes o amb la mascota de la família.

Igual aquesta nissaga –pel que hem llegit als llibres biogràfics d’aquestes persones—se senten més importants quan pensen que conserven el “dret de cuixa” mentre es troben sota els llençols d’aquesta o d’aquella altra “amiga íntima”. Ja s’hi diu popularment que “dels pecats del piu el nostre senyor se’n riu” i el pes de la corona, igual necessita d’aquestos moments d’esbarjo per poder suportar viatges pagats, sopars protocol·laris i recepcions ensopegadores, mentre es fa caixa.

El que s’ha vist però després dels moments de passió, és que “l’amiga” deixa de ser amiga i la llengua se li deslliga per poder convertir en qüestió d’estat el que abans havien estat converses de llit. És en eixe moment en què ens trobem i, en què hom pot comprovar que “el rei va nu” entre negocis poc explicables, comissions estratosfèriques i aprofitament del seu càrrec.

Res no es pot esperar d’aquesta monarquia avalada per un dictador i restaurada per unes corts nascudes d’un cop d’estat perpetrat el 18 de juliol de 1936. Res no es pot esperar d’una nissaga familiar a la que li agrada fer cops de taló a les sabates, disfressar-se –més que menys— de soldadet i arramblar amb tot el que ells consideren que els pertany. Sincerament, trobe que vivim en un estat feble i com diu el columnista i filòsof Jaume Oliveras “té poques sortides per tancar la transició democràtica i, la primera assignatura a aprovar, és la d’un referèndum sobre república o monarquia”.

Al territori peninsular però, hi ha indrets que ja han passat de pantalla i d’altres que tard o d’hora ho faran i ho farem, a poc que ens puguem desfermar de les ligases que ens emmanillen el pensament i el futur.