Ana Pontón, la líder del BNG que ha il•lusionat i ha reconnectat molta gent amb la política

«El BNG ha passat de ser un partit més de l’oposició emprenyat a convertir-se en l’alternativa en positiu»

El BNG ha obtingut els millors resultats de la seua història. Molta gent ni es recorda que fa huit anys va estar a punt de desaparéixer pel desmembrament intern, i que una diputada de la Xunta, aleshores no massa coneguda, va agarrar les regnes del partit nacionalista per portar-lo endavant. I va fer el miracle: aconseguir que en 2020 el Bloque fora el primer partit d’esquerres i líder de l’oposició –fent el sorpasso al PSdeG–, i ara assolint els seu màxim històric. Eixa líder poc coneguda és ara la política gallega millor valorada segons les enquestes i ha estat a 30.000 vots de ser la futura presidenta de la Xunta: és Ana Pontón.

Molts diuen que el BNG ha fet una campanya brillant, i tenen raó. Ha aconseguit ocupar el centre del discurs i projectar-se com l’alternativa, com el canvi. No obstant això, els bons resultats de la formació gallega no són únicament fruit d’una bona estratègia de campanya, sinó que venen de lluny. Quan Pontón va decidir agafar els regnes del BNG, el 2016, va tenir clar que el partit havia de fer un gir pragmàtic, com ho estava fent a Escòcia l’Scottish National Party, i a l’Estat espanyol ERC i Bildu. És a dir, no centrar-se únicament en el vessant nacional i identitari, i apostar per parlar de polítiques socials per a interpel·lar aquells que no són nacionalistes; per allò que comunament s’ha conegut com «eixamplar la base». Aquest gir pragmàtic l’expliquen molt bé Andreu Pujol i Silvio Falcón en el seu llibre A la sobirania per l’esquerra.

Més enllà de l’estratègia política, el lideratge d’Ana Pontón també ha estat determinant, fins al punt que segons el darrer baròmetre del CIS és la política favorita dels gallecs que tenen entre 18 i 44 anys. Una de les claus més importants del seu èxit és la moderació i la generació de confiança. És una política correcta, que ha deixat enrere el to reprovatori i ha assuavit les formes. Per això la defineixen com la cara amable del nacionalisme gallec, perquè no crea rebuig. A la seua correcció s’ha de sumar una visió optimista i una oposició propositiva que fa que el BNG passe de ser una formació hostil (en alguns casos) a ser il·lusionant i a parlar en positiu.

Per una altra banda, Pontón també es caracteritza per la reivindicació dels seus orígens rurals, que aprofita per a visibilitzar-se com una gran coneixedora del territori i els seus problemes. A més, destaca per la defensa ferma de la llengua i per recuperar temes que estaven a l’ADN del BNG, com ara el feminisme. Ara bé, ha sabut crear equips de treball sòlids al seu voltant, amb incorporació de moltes joves, i el seu entorn posa en valor la seua capacitat d’escolta. Al cap i a la fi, podem dir que el BNG ha passat de ser un partit més de l’oposició emprenyat a convertir-se en l’alternativa en positiu.

A més, com déiem a l’inici, aquestes últimes setmanes ha fet molt bona campanya detectant els seus públics clau i fent actes i continguts digitals específics i segmentats per a ells, i ha aconseguit posicionar-se com l’opció guanyadora. També ha sabut interpel·lar i connectar amb els joves, entenent els llenguatges de la nova cultura pop i creant continguts i propostes específiques per a ells. En aquesta campanya hem vist Ana Pontón disfressada al carnestoltes, però també fent trobades temàtiques amb dones o visitant l’entorn rural. Com ja és habitual en ella, ha tornat a començar la campanya a casa dels seus pares, al seu poble, una aldea de 300 habitants.

No ha estat possible arribar a la Presidència de la Xunta, però així i tot s’ha de posar en valor tot el que ha fet Pontón al capdavant del BNG, que ha passat de ser quasi residual a il·lusionar, de reconnectar amb la política moltíssima gent i convertir-se en l’opció prioritària per al canvi de més de 465.000 gallegues i gallecs. I això, per se, és un èxit.