Tens 0 productes a la teua cistella
En aquestos dies s’han pogut llegir moltes opinions sobre els resultats de les eleccions catalanes imposades pel 155 i no seré jo qui torne a reblar el clau respecte dels resultats obtinguts, ja que tothom sap que la suma aritmètica dels escons, propicia un govern semblant, a l’existent en el punt en què tot va començar.
No obstant, convé desmuntar algunes de les mentides que, encara ara, manté el partit que ha obtés el major nombre d’escons. L’independentisme ha tret 100.000 vots més que a les anteriors eleccions i, per tant és mentida el que diu l’Arrimadas. Com també ho és, l’afirmació de sentir-se la primera força constitucionalista que guanya les eleccions catalanes, perquè el primer que ho va fer sigué Pasqual Maragall fa anys.
Igualment s’ha de dir que la Llei d’Hont, perjudica o beneficia tothom per igual, perquè, sense aquesta llei que s’aplica a Catalunya, de la mateixa manera que a la resta dels territoris hispans, està marcada per la LOREG, que és la llei electoral espanyola des de 1985. De fet, sense aquesta llei que ordena la distribució d’escons, els d’Arrimadas haurien obtés tres menys dels que tenen.
Finalment, Inés (que no Agnés) diu que han guanyat per a tots els catalans, però al discurs de la nit electoral, va ser capaç d’adreçar-se al 25,4% de l’electorat català, amb una salutació en què ni tan sols contenia un mot en la llengua d’aquest poble. Perdó; sí que en va fer un: “moltes gràcies”.
De la diada electoral del 155, s’extrauen algunes conclusions. La primera d’elles, ja l’hem citada i fa referència a la llengua emprada sempre per Ciutadans. La segona, deixa clar que, almenys el 47,5% dels votants, han marcat clarament independència i república catalana. La resta, continua plorant pels cantons de la democràcia representativa.
No hi ha cap mena de dubte; el món ha vist que ni l’Estat amb la seua violència, ha aconseguit derrotar la voluntat del poble català de sentir-se un col·lectiu lliure, dins de la resta de pobles d’Europa, malgrat que aquesta Europa del capital, també ha entrat en una clara i evident situació de crisi.
Fos com fos, si hi ha cap vencedor d’aquestes eleccions il·legítimes convocades per uns representants polítics que no s’adiuen amb el poble convocat, és el 81,95% de persones que malgrat tot, acudiren a les urnes el 21 de desembre i tornaren a fer cua davant de la màxima representació de la democràcia.
Aquest gran índex de participació, ha tornat a desmentir la faula de la que han qualificat majoria silenciosa unionista. L’independentisme guanya sempre, malgrat que els índex de participació pugen fins l’infinit. La derrota del PP demana eleccions anticipades a l’Estat, perquè s’ha vist a les clares com la proposta del Senat d’aplicar el 155 és la gran derrotada.
Caldrà eleccions més prompte que tard, perquè el nou govern que sortirà d’aquestes urnes, haurà de seure a negociar amb el que es configurarà d’ací a poc, per ocupar el palau de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
M.Rajoy, no pot pegar-li ja més voltes al nano, ni escudar-se amb la judicatura, si no vol quedar com un cotxer davant la resta de països que han entés la necessitat de diàleg i que han vist a les clares, com Puigdemont, Junqueras i Riera, sumen suficients escons com per seure a parlar. No pot contestar el que resulta incontestable, a base de més repressió i de més persones imputades.
Si no es retira hui mateix, l’aplicació del 155, quedarà clar davant del món sencer, que Catalunya és un poble ocupat i que els comuns facen el que hagen de fer davant aquestes situacions. Bon Nadal!
