Tens 0 productes a la teua cistella
Des que el president de les espanyes ha anunciat l’avançament electoral per triar diputades i diputats per a les Corts Generals que ha començat la cursa de propòsits i despropòsits entre les files dels partits estatals. No hi ha cap mena de dubte que des d’ací fins que arribe el 28 d’abril, podrem saber més dels independentistes, els “felons” i els traïdors, que no tant de les propostes que s’han de fer per deixar de ser un país posat en entredit a causa de la judicialització de la política.
Immersos com estem en “renovacions ideològiques” de gran part de l’arc parlamentari estatal –-tot incloent PSOE, Esquerra Unida, Podemos-En Comú-Mareas, Partit Demòcrata de Catalunya- Junts pel Sí-Crida Nacional, Ciudadanos, Partido Popular…— apareix la “revolució” de Vox, que ens té entretinguts tothom.
A ningú no se’ns escapa que el seu líder té una profunditat en les respostes i una lucidesa que sobrepassa la visió normal de la major part dels caps de llista a l’ús; és un autèntic visionari i a més, el programa electoral d’aquesta formació política resulta completíssim: recuperació de les corregudes de bous, derogació de les lleis de gènere, evitar la exhumació del general colpista, “a por ellos”, unitat de la pàtria i “viva España”.
Doncs ja s’hi veu com, mentre hi ha un part de l’arc parlamentari de les espanyes (PP i Ciudadanos) que es refunda cap a l’extrema dreta per competir amb Vox, aquests disposen d’un programa electoral amb un únic punt clar: “viva España!”. Els primers, intenten eixa renovació a base de tapar amb banderes les seues vergonyes i els seus “imputats”, les seues causes fosques i la seua ideologia real. Així que anem servits i ben servits.
Mantenir en marxa el judici del Procés, tot i denunciant el segrest d’imatges i de discursos per part dels mitjans de comunicació estatals, la censura de notícies sobre la darrera manifestació de més de 200.000 persones a la Gran Via de Barcelona contra el judici, la manca de tertúlies objectives sobre la realitat de les espanyes, no ajudaran massa a clarificar les coses i, per tant, la campanya electoral es veurà enterbolida amb aquestes històries, incloent-hi autobusos i avionetes amb les cares de segons qui.
Gràcies que, per damunt de qualsevol destarifo, s’ha sabut que la major part dels habitants de la península tria el diàleg per poder resoldre la crisi catalana i que sols un terç dels consultats diu trobar-se per tornar a aplicar l’article 155. El que està cada dia més clar és que el govern central no pot continuar governant contra Catalunya i s’ha vist a les clares.
L’enquesta realitzada per un rotatiu de gran volada deixa a les clares que un de cada tres votants de Ciutadans i un de cada quatre del PP s’inclinen pel diàleg entre el govern de Madrid i la Generalitat de la plaça de Sant Jaume. El sondeig apunta que aquesta situació es resol amb una reforma constitucional i la celebració d’un referèndum sobre la independència; perquè cada dia hi ha més demòcrates que pensen que no va haver cap mena de rebel·lió i molts més els qui asseguren que no es va produir cap cop d’estat. Com diu Junqueras, “no hi ha delicte”.
Mentre tot això passa, el molt honorable president de la Generalitat Valenciana desfulla la margarida sobre si avançarà eleccions al nostre territori. Que faça el que crega convenient, però he de dir que ja tenim prou complicat el calendari entre falles, setmana santa, eleccions generals, el pont de Sant Vicent, trobades d’escoles en valencià, eleccions locals i europees… com per a que el molt honorable fixe una altra data, amb la consegüent despesa afegida, per singularitzar el nostre territori. El País Valencià ja és singular des de fa anys, encara que hi haja gent que a aquestes alçades de la correguda no ho tinga clar.
