La revista degana en valencià

L’Àngel del Carme

Al parlar d’arqueologia quasi sempre associem el terme a l’acció de descobrir o desenterrar allò que estava ocult i no acostumem a relacionar-lo amb allò que tenim a l’abast de la nostra mirada i que per el seu caràcter quotidià no acabem de percebre. És com una  mena de boira que dificulta descobrir molts elements urbans de la ciutat en la que vivim. Això és el que em va passar un dia al mirar, des de l’altra vora del llit del Túria, el campanar de l’església del Carme i descobrir per primera vegada la imatge de la figura d’un àngel que remata la torreta d’este campanar… imatge que em cridà l’atenció al relacionar-la amb un gravat del segle XVI en el que apareix també una torre rematada per un àngel i situada en el mateix indret urbà de València.

El gravat al que estic referint-me seria un dels primers dibuixos en mostrar-nos una vista de la ciutat de València. És un dels gravats que il·lustren el llibre de P. A. Beuter: “Primera parte de la Crónica General de toda España, y especialmente del Reino de Valencia” obra editada en 1538 per el llibreter alemany Joan Mey.

En el gravat el seu autor intenta donar una imatge sintètica de la nostra ciutat destacant els seus elements urbans més característics. En el dibuix, començant per la mà esquerra, sembla que hi ha una construcció militar…l’antiga ciutadella? El Pont del Real i el de la Trinitat amb les seus respectives portes precedeixen, riu amunt, a la monumental Porta dels Serrans. L’últim dels ponts és el de Sant Josep amb el Portal Nou, avui en dia derruït i, que era molt similar a les Torres de Quart ,torres que en el gravat treuen el cap entre les teulades de la ciutat. Una creu coberta en el camí del Grau, el port amb els seus vaixells, un edifici segurament les atarassanes del port i una gran torre (la de Paterna?) completen esta representació a extramurs de València. Ja a intramurs el Micalet i les Torres de Serrans semblen erigir-se en trets identificatius de la ciutat. La llanterna de la catedral, a la mà Esquerra del Micalet, és també un dels elements realçats en el dibuix junt a un campanar situat a mà dreta del gravat i que vegem coronat per la silueta d’un penell-àngel… campanar i penell al que l’autor anònim del dibuix li dona una gran importància.

El penell o veleta amb la figura humana és el que en castellà es denomina “giralda”. Una de les més famoses d’estos penells es la que representa a la Fe, “giralda” que remata la torre de la catedral de Sevilla i que per metàtesi rep el campanar el seu nom de la mateixa manera que el nostre Miquelet es denomina així per el nom de Miquel donat a la més grossa de les seues campanes. A Molina de Aragon és molt popular un de estos penells que remata un dels seus campanars  i que popularment és conegut com “El Giraldo”.

En l’església del antic Convent del Carme ,en l’actual Parròquia de la Santa Creu, el seu  campanar que apareix rematat per un d’estos penells ben bé el podríem qualificar com “La Giralda valenciana”…però d’on procedeix esta escultura, segurament renaixentista, que està rematant un campanar barroc?

Fernando Pingarron autor del llibre “La arquitectura religiosa del siglo XVII de la  ciudad de Valencia”(1) ens ofereix unes dades sobre la construcció d’aquest campanar. Bastit a partir del vell campanar ,en el conveni de les obres del nou campanar s’estipula que havia de servir de model el campanar de Sant Joan del Mercat…”sense llevar ni posar cosa alguna”. Havia d’afegir a la nova torre 37 palms sobre els 74 que ja tenia estipulant, també, concloure el treball en 1647.

Quasi cent anys després,1741,a l’ acabament rectangular del campanar s’hi afegeix una torreta donant-li d’esta manera encara més altura i de sobre es col·locada l’actual figura de l’àngel. Si esta “giralda” és la mateixa del gravat estarem parlant d’una escultura anterior a 1546 data de la xilografia eixida de l’imprenta de Joan Mey i seria aleshores, una de les escasses escultures renaixentistes que queden avui en dia, coetània probablement del grup escultòric de Sant Martí, en la façana de la parròquia del mateix nom. Esta figura fosa , així com la de Sant Martí, en coure podria vindre de l’església de la Santa Creu derrocada segons el cronista Boix en 1842 església, curiosament, situada prop de la denominada Plaça de l’Àngel. És també possible que formara part del l’antic campanar del convent del Carme i reutilitzada en el nou campanar. En el gravat de A. van den Wijngaerde en el segon esborrany preparatori el seu autor dibuixa un edifici de forma hexagonal i, rematant la seu teulada, es pot observar un apunt esquemàtic que podria correspondre a la figura d’un àngel. Aquest apunt no apareix en el dibuix definitiu del convent del Carme i sembla desplaçar-se al campanar de la desapareguda parròquia de la Santa Creu ,penell o creu dibuixat ací amb una traça molt més pronunciada que la resta de  creus que apareixen sobre la resta dels campanars de la ciutat.(2)

Esta escultura que ha passat inadvertida per als crítics d’art seria un dels últims vestigis dels penells àngels que eren col·locats en el més alt de les portes d’accés a la nostra ciutat. Segons la documentació medieval estos àngels tindrien la funció de protegir als valencians de qualsevol mal provinent del maligne i eren col·locats de manera estratègica en cadascun dels punts cardinals .És pretenia, amb esta mesura, obtenir una efectiva i màxima protecció contra el mal… vinguera en la direcció que vinguera. En la Llegenda Daurada de Santiago de la Voragine, col·lecció de vides de sants i betseller medieval ,el seu autor ens ofereix una amplia i detallada informació sobre l’estatus jeràrquic dels distints grups angèlics així com les funcions pròpies de cadascun d’ells. Referint-se als arcàngels, estos tenen la funció encomanada per Déu de velar sobre un col·lectiu de persones a diferencia dels de la guarda que tenen una funció personal, individual. Els arcàngels, soldats del exercit celestial, són els encerregats de protegir a les ciutats siguen estes menudes o grans. A la ciutat de València la festa del Àngel Custodi era una de les festes importants del seu calendari litúrgic. En esta festa uns xiquets vestits d’àngels desfilaven en la catedral acompanyant tots ells a un jove que figurava ser l’Àngel Custodi de la ciutat mentre anaven cantant:

Àngel Custodi de Déu infinit,

guarda la ciutat de  dia i de nit,

per a que no entre el mal esperit.

En la base de estos penells àngels s’acostumava a dipositar una capsa metàl·lica amb diverses oracions, pregaries dirigides al cel esperant la protecció de l’Altíssim. Cal preguntar-se si hi han oracions guardades en la peanya de aquesta escultura i si és així si estes són les originals del segle XVI o es van renovar en el XVII, en les obres de construcció de la actual torre.

Res ens queda d’aquella gran festa dedicada a l Àngel Custodi en la nostra ciutat i d’aquells àngels col·locats en els punts més alts de la població… sols es manté esta “giralda” que corona el campanar de l’església del Carme …imatge en estat ruïnós,oblidada per tots, coberta de verdet, encallada, immòbil, esperant el dia de ser restaurada i donar voltes per indicar-nos  de nou, a tots nosaltres, la direcció del vent.

(1) Fernando Pingarrón. Arquitectura religiosa del siglo XVII en la ciudad de Valencia. Ajuntament de València .1998.pag.325,326 .A peu de pagina la cita de l’apoca sobre la finalització de la torreta: A.R.V.: clero, legajo 25, cap.51.

(2) Les vistes valencianes d’Anthonie van den Wijngaerde (1563)Rosselló Verger… i altres. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. M.CM.XC. Pag.113,142,143.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top