Antany, viatge a la Polònia rural del segle XX

10/08/2020

“Un lloc anomenat Antany”
Autor: Olga Tokarckuk
Ed. Proa. Març 2020

Proa recupera aquest any per a la col·lecció A tot vent l’obra publicada l’any 1997 per la Nobel polonesa Olga Tokarczuk i traduïda ja a més de vint llengües. La novel·la construïda al voltant d’un escenari fictici del camp polonès i d’un grapat de personatges que pràcticament subsisteixen en la misèria i conviuen amb tota mena de desgràcies, comença aproximadament en els temps de la I Guerra Mundial, quan els cosacs s’emporten al front en Michal, jove moliner i futur pare de família que només aconsegueix tornar a casa quatre anys més tard. Des de llavors i fins a aproximadament l’arribada del progrés a començament dels anys 70 del segle XX, la pròpia família del protagonista inicial, la seva descendència, un grapat de veïns i alguns personatges quasi màgics que habiten al bosc, apareixen i desapareixen mentre travessen tota mena de vicissituds: guerres, fam, misèria, malalties, violacions, la repressió nazi, les expropiacions o l’adaptació al nou règim comunista i les col·lectivitzacions de la propietat. L’arquitectura de la novel·la certament original, defuig les clàssiques divisions capitulars per centrar-se en els anomenats temps de cada personatge.

El temps, l’entorn i els personatges amb qui es relaciona. I òbviament l’inexorable pas dels anys en una zona rural d’un dels països europeus possiblement pes castigats per la injustícia i la desgràcia durant massa lustres; i que òbviament es veu directament afectat contextualment pels principals esdeveniments ocorreguts al continent europeu durant el segle passat. Perquè en aquest viatge al fictici indret de l’Antany tots, absolutament tots els personatges, semblen lluitar a tota hora per la supervivència. Si més no, per cercar una felicitat mínima després de cada desgràcia i de cada colp que els toca encaixar; una felicitat, però, que possiblement sols apareix molt breument durant el període d’entreguerres on s’hi observen les il·lusions dels protagonistes, alçant la nova llar, criant la canalla, gaudint d’un entorn natural que sembla aclaparador, o inclús la mateixa convivència pacífica entre catòlics de conviccions profundes i famílies jueves a la xicoteta comunitat uns anys abans de la irrupció del nazisme.

L’horror, la destrucció, les malalties, o la pròpia vellesa i mort d’alguns dels protagonistes, acaben per amarar-ho tot; i a les acaballes del relat tan sols uns pocs personatges hi sobreviuen, mentre al mateix Antany queden només els records, la neu i la runa. Perquè molt possiblement, i tal com ens descobreix un dels protagonistes, gairebé totes les coses importants d’aquest món són quàdruples, des de les pròpies quatre estacions, els quatre estats alquímics o els quatre estats de l’existència. Com tants i tants autors, Olga Tokarczuk potser ens recorda una vegada més que som éssers fràgils, vulnerables i finits, i que -amb pandèmia o sense ella- els qui hem tingut la fortuna d’habitar l’Europa pacífica i desenvolupada de les acaballes del segle XX i els començaments del segle XXI, hem de considerar-nos uns privilegiats.