Tens 0 productes a la teua cistella
20/01/2022
Dins de les contradiccions que es mouen en la política del País Valencià, sorprèn el contenciós que enfronta l’Autoritat Portuària de València (APV) amb les institucions representatives dels interessos de la societat. Fa anys que van sorgir discrepàncies entre els components del Consell d’Administració de l’APV, tot i que en 2012 es finalitzà l’escullera perimetral de la nova terminal per a contenidors al nord del recinte portuari, quan la decisió menys lesiva i racional era situar-la a Sagunt.
La construcció d’aquest moll planteja dubtes i certituds al voltant del previsible impacte ambiental, amenaçador per a les platges situades al sud de les instal·lacions portuàries: Natzaret, Pinedo, el Saler, fins a la ja penalitzada zona de l’Albufera. A més, podria tindre conseqüències, quasi segur irreversibles, per a l’entorn rural i urbà en l’àrea metropolitana de la ciutat. Al llarg dels últims anys, des que l’Ajuntament de València, primer, i determinats serveis de la Generalitat Valenciana (Medi Ambient) després, feren saber la seua por davant del dany que es poguera fer a l’ecosistema, diverses associacions i col·lectius ciutadans s’han manifestat al respecte.
Sembla inquietant que l’ens depenent del Ministeri de Foment (Govern d’Espanya), en aparença semiprivada, del qual depén l’APV, done suport a la decisió de finalitzar la macroterminal sense fer els estudis recomanables per la preceptiva Declaració d’Impacte Ambiental que aclariria, amb garanties, la conveniència o no de dur endavant aquesta milionària infraestructura morta, que al mateix temps pot ser mortal per a platges, entorn urbà, atractius turístics i paisatgístics. La qual cosa faria perillar el modus vivendi dels habitants del rerepaís afectats directament i dels ciutadans que viuen en l’hinterland portuari que inclou la ciutat de València.
Cal assabentar-se que mai en la història del Port de València hi ha constància d’un distanciament semblant entre els dirigents, de la comunitat portuària enfront dels responsables polítics, democràticament elegits, tant en l’àmbit municipal com en la Generalitat Valenciana. L’autonomia – que pressuposa llibertat i proximitat als administrats en els discerniments i les accions a realitzar– queda tèrbolament menyspreada tant per l’APV com pel despotisme de Puertos del Estado i pel Govern d’Espanya, obligats tots pel tarannà actual de l’Estat, formalment respectuós amb l’autonomia municipal. Fins i tot, amb la dels territoris que constitueixen la raó de ser de l’Estat de les Autonomies. El nomenament del president de l’APV, avui Aurelio Martínez, exconseller de la Generalitat i excandidat a l’Alcaldia de València pel PSOE, sembla ser l’únic privilegi autonòmic que té el president de la Generalitat Ximo Puig en el Port de València.
