ANTIMILITARISME…?

29/04/2020

Finalment, el govern de Pedro Sánchez ha claudicat i ha tret els “uniformats” del comitè informatiu que, cada dia,  donava compte de la situació de la pandèmia. L’“oportunitat” ha estat les noves normes aprovades en consell de ministres(e)s i l’assumpció, per part dels “tècnics”, de la funció de “portantveus” oficials. La(es) raó(ns), però, han estat unes altres: el “foc amic” de l’ERC –en les declaracions de l’enfant terrible de Rufiàn- i les crítiques de la dreta que entren, una vegada més en greus contradiccions, en demanar la compareixença del ministre de l’Interior per les declaracions del general de la guàrdia civil, de la comissió informativa, per haver “defensat” (!?) a Sánchez, en combatre els “bulos” en contra de la gestió del govern, envers la crisi del coronavirus. Perquè hauria d’haver dit l’Estat, en lloc del govern (!), cosa que rectificà. A bones hores i tampoc li valgué, perquè PP i Cs s’agarren a un ferro roent –ni que siga en contra dels militars, els seus aliats incondicionals-, per “desgastar” a Sánchez.

El cas és que alguns pensem que la presència dels “uniformats” fou una decisió intel·ligent de Sánchez,  per aprofitar l’avinentesa i destacar i prioritzar les funcions més naturals i normals –de col·laboració amb les autoritats i al servei dels ciutadans-, que cal demanar als militars i policies, més que no les més espectaculars i contundents –desfilades marcials i atacs violents i indiscriminats als pacífics manifestants- a les que –lamentablement- ens tenen acostumats.

Vegeu, si no –per començar- com el protagonisme –i la prioritat temporal en l’ordre d’intervenció i contingut de la informació- s’atorgà als components “civils” de la comissió informativa, com ara al prestigiat científic, metge i director del centre d’investigació i tractament de malalties infecciones –i bon comunicador per cert-, Fernando Simón. O les dues dones (!) –una metgessa en substitució temporal del Dr. Sebastián i la subsecretària de Transports-, que han intervingut al bell mig dels uniformats. A més d’això i fora del “lapsus” –pel què ja es disculpat el militar afectat i això de disculpar-se ja és tot un rècord- el discurs ha estat correcte per part dels “mandos” i una lliçó per als seus “subordinats”, en destacar la participació dels uniformats, a les ordres de les autoritats de l’Estat, municipals (!) i autonòmiques (!?), en col·laborar en tasques civils sanitàries i de recolzament, a anys llum de les que estem acostumats a visionar, protagonitzades per –alguns, diguem-ho així- “números” exaltats (!) apallissant els pacífics manifestants o ciutadans a la cua d’urnes democràtiques per manifestar la seua llibertat –constitucional, per cert- d’expressió. Algun efecte haurà tingut –en els subordinats- escoltar un dia sí i un altre també als seus superiors –amb el grau de general (!), poques bromes-  lloar comportaments exemplars, pacífics i col·laboradors amb l’autoritat civil, de les forces armades i policies. Si més no, a la ciutadania, li ha hagut de complaure el “gir” important del discurs i les tasques desenvolupades pels militars i assimilats.

Així doncs, crec que ens hem de felicitar per la perspicàcia del que suggerí la presència d’uniformats de grau superior, a la comissió informativa de la pandèmia.