Antoni Ferrando en la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

Antoni Ferrando és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans d’ençà del 22 de març de 1985 per l’especialitat d’Història de la Llengua. Des de llavors, ha desplegat una activitat més que notable dins la Filològica. Ha estat membre de la Comissió de Català Estàndard. Aquesta comissió ha produït tres documents importants per a l’actualització del model lingüístic de referència: la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. i. Fonètica (1990), la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. ii. Morfologia (1992) i Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. iii. Lèxic (2022). Sabem que una de les preocupacions de Ferrando ha estat sempre el bastiment d’un model lingüístic regit per aquell principi del seu mestre Manuel Sanchis Guarner: el policentrisme convergent, la sàvia combinació de la unitat dins la diversitat. Sabem de la seua actuació en la redacció dels dos primers documents (1990 i 1992). Més encara, hem pogut ser testimonis directes de les seues aportacions al darrer document: el dedicat a l’estàndard lèxic. El diàleg franc, la cooperació, el bon coneixement de les varietats de la llengua per part dels membres d’aquella comissió, comandada per Joan Veny, van acollir en aquesta tercera Proposta (2022) les belles solucions del català dels valencians, moltes de les quals venien de Ferrando, a la vora de les formes més característiques d’altres parlars. 

A l’hora d’ara és membre actiu de la Comissió de Lexicografia: l’encarregada d’actualitzar el Diccionari de la llengua catalana (DIEC), hereu del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra. Ací es fa palesa una altra preocupació de Ferrando, a la vora de la recollida, la preservació i l’adequat tractament lexicogràfic del vocabulari i la fraseologia territorials: l’atenció a la neologia, a les paraules i als conceptes que sorgeixen quotidianament i que poden enriquir el diccionari comú de tots els catalanoparlants.

Ferrando ha participat habitualment en les activitats organitzades per la Secció Filològica de manera directa o en col·laboració amb altres institucions i, fins i tot, n’ha proposat més d’una. N’hi ha prou a fer una ullada a les memòries que edita anualment la Filològica per a trobar-lo, a la vora d’altres membres de la Secció i de fora d’aquesta, en un gran nombre de jornades d’estudi, col·loquis, simposis, congressos, presentacions de llibres, homenatges… Recordem-ne només alguna de les més pròximes cronològicament i remarcables, sobretot, perquè el lector hi pot veure un reflex dels temes que han apassionat Antoni Ferrando a llarg de la seua carrera acadèmia i, al capdavall, al llarg de la seua vida: durant el curs 2007-2008, la presentació de la Gramàtica històrica catalana de Francesc de B. Moll, organitzada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura i la Secció Filològica, i el II Encontre Internacional “Curial e Güelfa: aspectes lingüístics i culturals”, organitzat a la Seu de la Universitat d’Alacant a la Nucia, Marina. Durant el curs 2012-2013, les Jornades de la Secció Filològica a València i Alcoi, organitzades amb la Universitat de València, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i l’Ajuntament d’Alcoi; i la presentació de l’obra Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Durant el curs 2015-2016, la sessió en memòria d’Antoni M. Badia i Margarit, realitzada a l’IEC). Durant el curs 2017-2018, el Congrés “Joan Coromines i el País Valencià”, a Vinaròs, Benicarló i Rossell, organitzat per l’IEC, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vinaròs i Maestrat Viu; la sessió en memòria de Jordi Carbonell, realitzada a l’IEC. Durant el curs 2018-2019, el Simposi Pompeu Fabra de l’IEC; el XI Col·loqui internacional “Problemes i mètodes d’història de la llengua: la llengua desitjada”, organitzat per la Universitat de Girona amb la col·laboració de la Secció Filològica. Durant el curs 2019-2020, el Congrés Internacional “Als marges de la història: biografies invisibles en textos oblidats (ss. xv-xvi)”, organitzat per la Generalitat Valenciana, la Universitat de València, l’ISIC-IVITRA, entre d’altres institucions. Durant el curs 2021-2022, el Congrés Internacional «El multilingüisme de la Corona d’Aragó. El Regne de Nàpols poliglota i multicultural: documents i monuments”, organitzat per la Universitat de Nàpols i l’ISIC-IVITRA. I durant el curs 2022-2023, la Jornada acadèmica “La vigència de Joan Fuster”, organitzada per l’IEC i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Universitat de València; el CLUB 30 “Noves perspectives en lingüística catalana. Passat, present i futur”, organitzat pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i el Grup d’Estudi de la Variació de la Universitat de Barcelona; i la Sessió en memòria de Germà Colón Domènech, organitzada per la Secció Filològica…

La preocupació o, més aïna i sense exagerar, el patiment per la situació social del català, particularment al País Valencià, l’ha dut a constituir, amb altres col·legues de la Filològica (Miquel Àngel Pradilla, president; Josep Gifreu; Isidor Marí; Brauli Montoya; Josep M. Nadal; Vicent Partal; Natxo Sorolla; Ester Bonet, de la Societat Catalana de Terminologia, i Maria Sabaté, de la Societat Catalana de Sociolingüística), el Grup de treball EstatusCat; aquest grup s’ha marcat com a objectiu principal «impulsar la missió de la Secció Filològica de seguiment de l’ús de la llengua catalana i de les accions de planificació lingüística, amb l’elaboració d’estudis i d’activitats sobre aquesta matèria».

Conscient del paper de l’Institut d’Estudis Catalans i, particularment, de la Secció Filològica, Ferrando ha tingut present la necessitat que hi haja sempre una adequada representació de totes les grans varietats de la llengua en el ple de la institució. Sovint ha recordat que això s’ha de fer compatible amb la incorporació a aquest ple de persones competents científicament per a cobrir les necessitats derivades de l’exercici de la tasca normativa i referencial que correspon a la Filològica. Cal reconèixer que són principis que no han deixat mai de regir la constitució de la institució.

Ferrando és dins la Secció Filològica una font constant de propostes, a voltes plantejades discretament, a cau d’orella, i sempre amb la voluntat d’estimular iniciatives de promoció de la llengua, de millorar la tasca normativa i de donar alè a les iniciatives d’algú altre. Això, al capdavall, no és cosa que faça tan sols en la Filològica: els qui el coneixem sabem que és una constant en la seua manera de ser i d’actuar. Bona cosa d’anys, Toni!

Revista Saó Núm.514, pàgs.39-41. Juny 2025.