La revista degana en valencià

Antoni Ferrando, prohom de SAÓ

4/11/2019

Títol: Nunc Dimittis

Autor: Vicent J. Escartí

Editorial: PUV

Any: 2019

 

A propòsit de la jubilació i el nomenament com a catedràtic emèrit de la Universitat de València del professor Antoni Ferrando, el seus companys de Departament li han dedicat un llibre d’homenatge que no pot passar desapercebut per als lectors de Saó, per tres motius: perquè la trajectòria de la nostra revista està íntimament lligada a la del professor Ferrando; perquè ha tingut cura del llibre un membre del Consell de Redacció i deixeble seu, Vicent J. Escartí, i perquè la miscel·lània conté un estudi de Rafa Roca, també membre del Consell de Redacció i deixeble de Ferrando, dedicat a analitzar les relacions de l’homenatjat amb Saó.

D’aquesta manera, el volum –titulat Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando i editat per Publicacions de la Universitat de València i el Departament de Filologia Catalana– s’encapçala amb dos escrits: una presentació d’Escartí titulada «El mestratge d’Antoni Ferrando», en la qual el qualifica d’«home savi i afable que sempre es mostra accessible, entusiasta, vitalista i ple d’una energia i d’una vitalitat intel·lectual i anímica que és veritablement tot un model per a tothom»; i un «Apunt biogràfic i trajectòria filològica», que ha preparat Mireia Ferrando Simón, i en el qual s’assegura que «la seua no és sols una trajectòria de transcendència acadèmica, sinó també social, en favor de la dignitat col·lectiva i l’anhelada normalitat cultural del País Valencià».

El gruix del volum està integrat per vint-i-tres estudis dividits en dues parts. D’una banda, cinc «Reflexions sobre l’obra d’Antoni Ferrando» que, com bé afirma Escartí en el pròleg, «pretenen fer aproximacions més o menys directes i primeres a la figura i l’obra immensa del nostre homenatjat i mestre». Així, conformen aquest apartat els treballs «Antoni Ferrando i la tasca de P. Fabra, F. de B. Moll i M. Sanchis Guarner», d’Emili Casanova; «Els parlants i les llengües», de Josep Maria Nadal; «Ferrando i el model de llengua: aportacions des de la Història de la llengua», de Joan Rafael Ramos; «Els estudis d’Antoni Ferrando sobre llengua i literatura catalanes de l’edat moderna (i el debat de la superioritat del català occidental)», d’Albert Rossich; i «Antoni Ferrando i Saó», de Rafael Roca, en què el nostre company del Consell de Redacció no dubta a qualificar-lo com «un col·laborador fidel i crucial, imprescindible, de la degana de les publicacions periòdiques en valencià».

A continuació trobem la segona part, titulada «Estudis en homenatge a Antoni Ferrando» i integrada per divuit aportacions dels seus col·legues, actuals o del passat, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. A través d’aquests treballs es pot percebre, com assegura Escartí, «la diferent intensitat del mestratge de Ferrando en les diverses àrees que el constitueixen», i que són, sobretot, la història de la llengua i de la literatura (medieval, moderna i del segle XIX), amb «una bella presència dels estudis àrabs».

Finalment, cal destacar la llista d’«Entitats adherides» que obri el volum, i que integra vora una cinquantena d’institucions que s’han volgut sumar a l’homenatge, que per si sola evidencia l’abast i el ressò que, dins i fora de les nostres fronteres, han tingut l’activitat acadèmica i cultural de Ferrando. La nostra enhorabona més agraïda i entusiasta a qui, sens dubte, és un dels grans prohoms de Saó, a qui tant deuen la nostra editorial i revista!

 

Ressenya publicada al número de setembre 451

Inscriu-te al nostre butlletí

Top