Canviar la vida: 50 anys sense Antoni Llidó

L’1 d’octubre de 1974, el sacerdot Antoni Llidó Mengual és detingut per la DINA, la policia política del règim de Pinochet a Xile, i és enviat a la seua xarxa de centres de detenció i tortures, d’on ja no va eixir amb vida. O almenys això és el que podem pensar hui, ja que és l’únic dels sis sacerdots assassinats per la dictadura xilena que continua desaparegut. Llidó, que va nàixer a Xàbia (la Marina Alta) l’any 1936, no era només sacerdot, sinó també professor, activista, germà, oncle, amic; un home més preocupat per com ens comportem i quin llegat deixem ací baix que no per contemplar el cel. Aquesta és la història de la seua vida, desaparició i de tot el que va vindre després. Un projecte que s’ha anat coent a foc lent durant tres anys i que, finalment, ha pogut veure la llum a la fi de 2024.

Llidó va ser un mestre i capellà que no només es preocupava per l’educació i les desigualtats. Va formar part activa de moviments com Cristians pel Socialisme i el Moviment d’Esquerra Revolucionària (MIR) a Xile, i per això mateix la seua detenció no fou casual. Era massa incòmode per a la incipient dictadura pinochetista. Però, alhora, va obrir un llarg camí per part de la seua família i amistats, que van reclamar justícia durant dècades, convertint el cas Llidó en un dels símbols internacionals de la resistència contra la impunitat i la lluita per la justícia universal: el cas fou clau en la doctrina que va permetre jutjar Pinochet i que és un dels fonaments perquè hui es puga demanar internacionalment la detenció de Benjamín Netanyahu, per exemple.

Al llarg dels diversos episodis del pòdcast escoltem les veus de Pepa Llidó, que amb la seua parella Ferran Zurriaga van bregar durant tots aquests anys perquè es fera justícia i la memòria del seu germà no caiguera en l’oblit; la de Joan Garcés, assessor de Salvador Allende i advocat responsable de la demanda contra Pinochet; el seu biògraf, Mario Amorós; companys xilens de lluita com Jorge Romero o Jorge Donoso, i el mateix Llidó mitjançant gravacions en cintes de casset i les cartes que escrivia a la seua família.

Els seus autors són els politòlegs i consultors Andrea Kruithof, Quico Miralles i Juan Cardona, nascuts també a la comarca de la Marina, productors, mitjançant Aixa Mèdia, de Canviar la vida. 50 anys sense Antoni Llidó. Ells van encetar en 2021 Greuges pendents, que va començar sent un pòdcast conversacional setmanal i a poc a poc s’ha anat convertint en una casa comuna de projectes. Units pel compromís polític i social, la voluntat de fer vincles amb persones que els resulten d’interés i la fe en la capacitat transformadora dels projectes autogestionats, durant aquests anys el projecte Greuges pendents original ha anat creixent i s’han sumat El Recapte, La Trilladora i alguns altres que encara estan en gestació.

Aquest és el seu primer projecte documental i afirmen que «no és casualitat que siga de temes que ens toquen tant: per ser un veí de Xàbia que ens toca tant de prop, però també per ser algú que va posar el compromís personal per davant, una de les nostres obsessions en aquests temps d’individualisme, desencís i apatia». L’objectiu és «mostrar un personatge tan polièdric com íntegre que combinava un pensament polític sòlid amb una profunda vocació religiosa i social». La sèrie, que compta amb cinc episodis ja disponibles a les plataformes habituals d’àudio, ha estat possible gràcies al finançament de la convocatòria de subvencions del Ministeri de Cultura per a la promoció del sector del videojoc, el pòdcast i altres formes de creació digital dins el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya dels Fons Next Generation i l’Ajuntament de Xàbia.

Revista número 509, pàg. 51. Gener 2025.