Antoni Miró, l’art i el trellat.

Mentre conduïa tornant del treball he escoltat a la ràdio el nivell que ha assolit la polèmica sobre les escultures de l’artista alcoià i valencià, mundialment reconegut, Antoni Miró. Dies enrere ja vaig escoltar una primera notícia i començava a gestar-se la tragèdia. I em faig creus de veure que, una vegada més, la Cultura és maltractada i massacrada per la ignorància d’uns quants que uns altres, els mitjans de comunicació, els donen veu i ho transmeten com si foren multitud.

Miró és un excel·lent referent de creació artística. No hi ha dret que unes escultures d’un artista de reconegut prestigi i impecable trajectòria estiga qüestionant-se si han de ser retirades o no. Les obres estan a la Marina del Port de València. Art i mar. Pareix que molesta que vages passejant i et trobes amb unes escultures de marcada inspiració sexual i eròtica. No són els ulls i ni és la ment d’un xiquet o una xiqueta el que mira l’escultura, és la interpretació del pare o de la mare i dels col·lectius que l’abriguen, la que genera l’esglai més ranci i caspós. Perquè, en aquest cas concret, Miró s’han inspirat en la Cultura grega. L’antiga Grècia: l’origen del pensament, de l’art, de la filosofia, de la dissertació, de la civilització. Em sembla que si se li dóna valor a aquest tipus de reacció, com a conseqüència s’haurà de no visitar les galeries dels museus arqueològics més importants del món per no veure el que els grecs, els romans, els bizantins… reflectien en les seues escultures, porcellanes, mosaics, dibuixos. O no s’haurà de passejar per la Llotja de València perquè els xiquets i xiquetes no puguen veure alguna de les gàrgoles, pedres esculpides, reixes… I més dolent encara, que les obres de Miró formen part de tota una programació per a inaugurar un nou espai artístic a València batejat com La base i, aquest fet d’especial rellevància, està essent relegat a un segon o tercer pla.

La Base, és l’adequació de l’hangar de l’antiga seu de l’Alinghi, equip suís amfitrió de l’America’s Cup en la seua celebració a València. El Consorci València 2007, gestor de La Marina de València, ha recuperat aquest edifici per obrir-lo a la ciutat i convertir-lo en un espai artístic de referència de primer ordre. Creativitat i Cultura, farciran els vora 2.000 metres quadrats ubicats a la Marina. I sempre millor un espai cultural que no un edifici tancat i malbaratat.
Viure i gaudir de la vida és més fàcil que tot açò. I crec que els poders fàctics que mou la comunicació i el periodisme actual no estan ajudant gens a la convivència. Segurament ha arribat el moment de plantejar-se aquest conflicte. Algú haurà de començar a posar trellat. I valorar el que realment és important del que no ho és o, com a mínim, no és representatiu. Cadascú pot pensar el que considere i tindre una opinió però que no vulguen convertir-la en universal, perquè és solament això: una valoració d’unes quantes persones.