La revista degana en valencià

Necessitem un Anuari de la Música Valenciana

Ahir es va presentar l’Anuari de la Música 2017, coeditat pel grup Enderrock i ARC. I després d’haver llegit i analitzat, podem afirmar que -tot i que en aquest s’aborden alguns aspectes valencians i s’ofereixen dades extrapolables- al País Valencià necessitem un Anuari de la Música que, de partida, ens oferisca una radiografia de la situació en la qual es troba la nostra salut musical.

És cert que en l‘anterior edició del Trovam! (La Fira Valenciana de la Música) ja es va presentar l’Estudi de la Música Valenciana de la mà de Luís Martínez Chàfer i que el proper 11 de novembre es presentarà una segona part. Però tal i com va afirmar Chàfer, l’exercici era inicial, tan sols presentava una panoràmica després d’haver enviat un qüestionari a 105 grups valencians. I sí, tota pedra fa paret, però ens queden dos anys en aquesta legislatura i hem de ser ambiciosos. L’exemple de l’estudi català és perfectament extraïble al territori valencià. Podem analitzar la inversió pública en música, la situació de grups emergents, dones i la llengua en els festivals, el consum musical, la indústria del directe i la indústria discogràfica. I no és que puguem, és que ho necessitem per establir les línies a seguir.

Mentrestant, intentarem treure-li el major suc possible a les dades que ens brinden els col·legues catalans:

Pel que fa a les inversions públiques, els governs català, valencià i balear han invertit al llarg de 2016 en la indústria musical 11,5 milions d’euros (Catalunya 7,9 M. €, al País Valencià 3,3 M. € i Balears 0,3 M. €). Per tant, si traguérem la mitjana, representa una despesa en música de 0,9 euros per càpita. De fet, si volguérem equiparar les xifres de Catalunya, el govern valencià hauria d’augmentar els seus recursos musicals un 58%, mentre que el balear un 275%.

La presència de les dones en els festivals catalans el 2016 és del 26%. Nosaltres no tenim dades oficials, però sí un estudi que va fer Laura Capsir de 2015, on es veia com de 3.073 artistes programats al País Valencià, tan sols 294 eren dones, un 9,08% del total. Per tant, estem lluny d’assolir les xifres catalanes, que tampoc són la panacea.

Pel que fa a artistes de casa nostra, la inclusió de noms de Catalunya, País Valencià i Balears arriba al 38% en els festivals catalans, amb un 25% de bandes que canten en català. Cal destacar que la presència d’artistes catalans i en llengua catalana està regulada per normativa i és un dels aspectes que es valoren a l’hora d’atorgar ajuts als promotors.

No obstant això, pel que fa al consum musical, el català s’estanca com a tercera llengua en l’escolta de música i assistència a concerts. El públic català creix cada any però s’ha col·locat amb el 42,6%, per darrere del castellà (50,3%) i l’anglès (43,3%).

Per estils, hi ha un lideratge clar del pop-rock, preferit pel 66% dels catalans, però hi ha tres gèneres que guanyen força: la cançó d’autor i melòdica, les músiques llatines i la clàssica. D’altra banda, l’assistència a festivals creix un 5,3% a Catalunya i un 13,2% al País Valencià.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top