Tres pometes…

Tomàs Escuder. Escriptor

De bon segur que els possibles lectors i lectores d’aquest paper coneixen, ni que siga de referències infantils, el joc i la cançoneta de repic que s’iniciava amb el cant de “Tres pometes té el pomer…” i hi seguia una tirallonga divertida per als infants. Jo no vull ací ara sinó aprofitar el joc de paraules i el verset per a tota una altra intenció.

Probablement, sense voler, s’ha creat en l’imaginari col·lectiu valencià l’aparició , la creació, de tres indrets territorials més o menys definits que conformen una imatge, un món.

No dic que no n’hi haja d’altres. I és un tema sobre el què en podríem parlar a bastament. Aquests tres però, tenen unes característiques, sobre una de les quals, en particular, diré alguna cosa. Tal vegada perquè la tinc més a prop i crec conèixer-la una mica millor. Ai, l’etnocentrisme territorial…!

Permeteu-me fer algunes generalitzacions que, com totes, tenen excepcions i matisos. Els tres territoris serien aquests: la regió alacantina i valenciana formada aproximadament  per  les comarques de l’Alcoià, El Comtat, Vall d’Albaida, La Safor, La Costera i les Riberes… que mostren en general un sentiment nacional prou fort. Naturalment que aquesta característica no és única i en podríem verificar d’altres igualment suggestives. Són comarques on el valencianisme hi és present en la vida diària.

Després hi ha la zona del Cap i Casal i el seu voltant. On, precisament per la seua condició d’urbs una de les seues característiques seria la de la complexitat en tots els àmbits: social, cultural, polític… Es donen en aquesta zona elements que, juntament amb la condició urbana hi apareix l’element que descriuríem com de modernitat, d’avantguarda si voleu.

I ara venim a la tercera pometa territorial. Que seria la formada per les comarques  del nord castellonenc com els dos Maestrats, Els Ports i una part de L’Alcalatén. I la següent pregunta… Quina seria una de les característiques d’aquest territori. Es podria dir que en l’imaginari col·lectiu valencià aquesta zona queda com allunyada físicament i que, amb això, representa el paper de la puresa, de les arrels primàries. Es dir: s’ha convertit en un indret de valors primigenis, poc tocats. Ho fa això el fet que la llengua hi siga més present en la vida diària que a d’altres llocs? Tal vegada.

Però també el fet que siga un territori més despoblat i, alhora, més rural, menys tocat pels desficacis urbanístics dels darrers anys, li confereix un aspecte de puresa què, en eixe imaginari atorga credibilitat. Quina? Ah, això ja són figues d’un altre paner.

Una certa industrialització, marginal tanmateix, hi és present. I una demografia dispersa també. Però el cor de la zona continua com una mena de desert, encara que siga amb abundor de vegetació.

Aquest espai del País Valencià, encara que tinga uns bons avantatges per a ser territori d’ús turístic, és un tall considerable dins una continuïtat que existeix tant des de la llengua com la societat o la cultura. Cap al nord i cap al sud. Es però, un tall especialment en l’econòmic i el polític.

En el primer camp aquesta terra es presenta com un altre desert. Està bé ser considerat com una mena de reserva . Però el País necessita que aquest territori siga emplenat  per a ser més homogeni amb la resta valenciana. I el que dona com imatge trenca aquesta relació. Cal que, especialment, des del punt de vista econòmic aquestes comarques tinguen l’empenta que, per exemple, tenen les al·ludides del sud o les properes de les Planes o la part oriental de L’Alcalatén.

La necessitat d’aquest “aggiornamento” econòmic i també d’infraestructures resulta primordial si volem que una major homogeneïtat contribuïsca a tenir un País Valencià més fort. Si aquesta embranzida, fonamentalment econòmica, s’ha de produir via un turisme basat en la naturalesa  i respecte del seu territori ho podem entendre molt bé. Cap zona no deu quedar despenjada en aquests termes de millora de la seua població. Aquest clot que hi ha des de diferents òptiques deuria desaparèixer per a la millora particular de la zona i general de les terres valencianes.

Que hi manque una poma, fa la cistella més buida.