Aposta per la sinodalitat

Durant el mes d’octubre del 2024 se celebrarà a Roma la segona assemblea del Sínode sobre la Sinodalitat en la que participaran no solament bisbes i teòlegs, sinó també sacerdots, diaques, membres de la vida consagrada activa i contemplativa i seglars (dones i homes)

El Papa Francesc vol escoltar totes les veus, totes.

Diem primer que res que això de la Sinodalitat no és un invent ni del Papa Francesc ni del Concili Vaticà II, sinó allò que expressa la paraula sínode: caminar tots junts i units els cristians en la mateixa fe, el mateix amor i la mateixa esperança, tenint com a meta definitiva el Regne de Déu.

Deia sant Joan Crisòstom al segle IV que Església i Sinodalitat són sinònims.

Si volem ser de debò membres de l’Església de Crist, hem de pregar i treballar a favor de la Sinodalitat en les nostres comunitats cristianes i en el conjunt de l’Església, en totes les seues instàncies, des de la més xicoteta fins a la més gran.

Com que n’hi ha alguns que es diuen cristians i “passen” de la Sinodalitat perquè creuen que és una pèrdua de temps i que no serà de profit per a la vida i per a la missió de l’Església, caldria que recordàrem amb serietat el lema elegit per a la celebració del present sínode.

“Per una Església sinodal: comunió, missió, participació”

El poble de Déu ha de tendir a viure aquestes tres dimensions de la Sinodalitat cada vegada amb més passió evangelitzadora i apostòlica.

¿Com podem dir-nos Església de Crist sense comunió amb Déu i entre nosaltres?

¿Com hem de ser els cristians instruments d’unió, de pau i de reconciliació enmig del nostre món si no vivim amb profunditat l’única missió de l’Església que no és altra sinó l’evangelització de les nostres societats?

¿Què haurem de fer en la pràctica per a poder arribar a cada persona i a cada poble a fi que tots puguen escoltar la bona notícia de l’amor de Déu i de la salvació que el Crist ens regala gratis?

¿Quin testimoni actual donem els cristians i les nostres comunitats cristianes pel que fa a l’evangelització i la promoció del bé integral de cada persona i del conjunt de la societat en general?

Finalment, ¿ens sentim cridats a participar de forma activa i compromesa en l’edificació de l’Església i en la construcció d’un món més humà, fratern i solidari tal i com Déu el vol per a tots els seus fills i filles?

Comunió + Participació + Missió.

Fins i tot els qui pensen que no tenen res a dir al respecte sobre la Sinodalitat com a dimensió constitutiva de l’Església, pense que sí tenen alguna cosa que dir.

Totes i tots, cada batejat en la fe de l’Església, tenim la immensa gràcia de poder fer ressonar la nostra veu i la nostra opinió davant altres germans i germanes d’arreu del món.

Després d’invocar a l’Esperit Sant i deixant-nos portar per les seues santes inspiracions, totes i tots podem intervindre i posar en comú, si és possible, el que pensem, sentim, veem, opinem, etc.

Hi haurà coses impossibles de posar en pràctica de seguida, potser la prudència ens obligue a tenir més paciència que la que tenim hui per hui.

Però de segur que sí hi ha aspectes, formes i maneres de procedir tant a les diòcesis com a les comunitats parroquials o xicotetes comunitats cristianes que ens poden portar a enfortir la nostra comunió teologal, de la que naixerà el que puguem donar un testimoni més clar i compromés de Crist i del seu Evangeli pertot arreu.

Cal que incidim en la vocació i missió que Déu ens va regalar en el baptisme a cadascú.

I cal també que la nostra participació siga ben activa en la vida de les nostres parròquies i en la vida i missió del conjunt del poble de Déu, que és l’Església de Crist, la nostra mare en la fe.

Seria bo que ens reunírem per grups en les nostres comunitats cristianes i que anàrem fent un seguiment de tot allò del que se’n parle en l’assemblea sinodal prevista per al mes d’octubre del 2024.

Tinguem en compte que aquest procés sinodal va començar l’any 2021, que la pandèmia de la covid ens va afectar molt i que va tenir algunes conseqüències en la pràctica de la fe i de la vida cristiana de milers i milers de cristians a tot el món, poques positives i moltes negatives.

Però, gràcies a Déu, hem arribat a l’agost del 2024 i els preparatius continuen en marxa, amb ganes de poder escoltar què diuen els sinodals i com i de quina manera ho expressen.

Com ja hem dit, el primer que hem de fer és pregar amb fe pel sínode, pel seu harmònic desenvolupament, per totes les persones que intervindran de forma més directa a l’assemblea del mes d’octubre a Roma, (només falten tres mesos)

“El que influeix o ha d’influir en tots, és necessari que siga conegut per tots”

Supose i supose que supose bé, que el Papa Francesc, al cap d’uns mesos després de la conclusió d’aquesta assemblea sinodal publicarà, com és costum, una exhortació apostòlica recollint el sentir majoritari de tot el poble de Déu que -recordem- no ha de viure mirant-se el melic de forma egoista, sinó que ha d’estar sempre i en tot al servei del regnat de Déu enmig del món, fins que tota la humanitat arribe a la seua plenitud en la glòria.

Vulga Déu que tot siga per a bé!