Tens 0 productes a la teua cistella
Jocs de rol, cartes, puzles i cubs d’enginy apropen les trajectòries i les aportacions de científiques com Ada Lovelace, Rosalind Franklin, Katherine Johnson o Margarita Salas als participants d’entre 5 i 14 anys.
La ciència també es pot descobrir jugant. Prop de 1.000 xiquets i xiquetes d’entre 5 i 14 anys participants en l’Escola d’Estiu de la Universitat Politècnica de València (UPV) estan coneixent aquests dies la trajectòria i les aportacions d’algunes de les grans científiques de la història a través de diverses activitats lúdiques i de divulgació.
La iniciativa s’emmarca en el projecte Dones de Ciència, impulsat per la UPV, que des de fa anys treballa per visibilitzar les contribucions de les dones a la ciència i acostar referents científics diversos a la societat. Una de les seues principals línies d’acció és la creació de murals artístics dedicats a investigadores destacades, convertits en una galeria d’homenatges que recorre diferents espais de la ciutat i del territori valencià.
Ara, aquests murals i les dones que hi apareixen es transformen també en una eina educativa per als més menuts. A través de jocs de rol, cartes, cubs d’enginy, puzles i activitats artístiques, els participants de l’Escola d’Estiu s’apropen a la història de la ciència d’una manera participativa i divertida.
Una classe de ciència amb misteris per resoldre
Entre les novetats d’enguany destaquen dos jocs de rol dissenyats específicament per a donar a conéixer algunes de les científiques protagonistes de Dones de Ciència.
El primer pren la forma d’un joc d’investigació inspirat en el clàssic Cluedo. Una de les científiques ha sigut assassinada i els participants han de resoldre el misteri a partir de diferents pistes, codis i missatges secrets que els permeten descobrir qui és la víctima i què ha passat. Per fer-ho, han de posar en pràctica la capacitat d’observació, el raonament i el treball en equip.
El segon joc recupera la mecànica de jocs populars com El poble dorm. En aquest cas, els rols tradicionals del joc —com Cupido, la Bruixa o el Caçador— s’associen a diferents científiques del projecte, que passen a formar part d’una nova narrativa col·lectiva.
Entre les protagonistes d’aquestes activitats hi ha figures com Margarita Salas, una de les grans investigadores espanyoles del segle XX; Ada Lovelace, considerada una pionera de la programació; Rosalind Franklin, fonamental per al coneixement de l’estructura de l’ADN, i Katherine Johnson, matemàtica de la NASA essencial per al desenvolupament de la carrera espacial.
“Amb aquestes activitats volem que els xiquets i les xiquetes descobrisquen d’una manera amena qui són i què han aportat algunes de les científiques que protagonitzen Dones de Ciència”, explica Néstor Penella, responsable dels tallers de divulgació científica de l’Escola d’Estiu de la UPV.
Una baralla de cartes per recordar les científiques i els murals
Una altra de les novetats d’enguany és una nova baralla de 48 cartes que combina memòria, intuïció i divulgació científica.
Cada carta presenta, d’una banda, la imatge d’una de les científiques homenatjades i, de l’altra, diferents dades sobre la seua trajectòria, les seues investigacions i l’artista responsable del mural que li ret homenatge.
El joc permet així connectar dos àmbits que sovint es presenten com a separats: l’art i la ciència. Els murals de Dones de Ciència no només funcionen com a homenatges visuals, sinó també com a portes d’entrada a les històries personals i professionals de les investigadores representades.
A través del joc, els participants poden descobrir que darrere de cada rostre hi ha una investigació, una aportació científica i una història de superació, perseverança i coneixement.
De l’art al joc: puzles i cubs d’enginy
Les activitats també s’adapten a les diferents edats dels participants. Els xiquets i xiquetes de primer i segon curs, d’entre 5 i 7 anys, participen en l’activitat Pintant amb Dones de Ciència, en què poden acolorir il·lustracions inspirades en diferents murals del projecte i convertir-les posteriorment en grans puzles de paper.
Per segon any consecutiu, també s’han incorporat els cubs d’enginy de Dones de Ciència, inspirats en els coneguts cubs de Rubik. En aquest cas, el joc es converteix en un repte de lògica i habilitat manual mentre les cares del cub presenten diferents investigadores.
Entre les científiques que apareixen en aquests cubs hi ha Sara García Alonso, Concha Monje, Eva Nogales, Anna Lluch, Jane Goodall i Pilar Baldomero, així com investigadores de la mateixa Universitat Politècnica de València com Pilar Roig, Amparo Chiralt, Valery Naranjo i Puri García Segovia.
La proposta combina així divulgació, creativitat i joc per demostrar que la ciència no és una activitat reservada als laboratoris ni als llibres de text, sinó també una manera d’observar, preguntar, imaginar i resoldre problemes.
La importància de créixer amb referents
El projecte Dones de Ciència parteix d’una idea fonamental: la visibilitat dels referents també és una eina educativa. Conéixer les investigadores que han contribuït al desenvolupament de la medicina, la matemàtica, la biologia, l’astronomia, l’enginyeria o altres àmbits científics permet ampliar l’imaginari de les noves generacions.
Per això, acostar aquestes figures a la infància mitjançant el joc pot ser especialment important. Quan una xiqueta o un xiquet descobreix que darrere d’un descobriment científic hi ha una dona amb un nom, una història i una trajectòria, la ciència deixa de ser una abstracció i es converteix en una possibilitat.
“Aprendre jugant és una de les senyes d’identitat de la nostra Escola, i la divulgació científica és una eina magnífica per despertar la curiositat”, assenyala Miguel Giménez, director de l’Escola d’Estiu de la Universitat Politècnica de València.
Les activitats impulsades per l’Escola d’Estiu i el projecte Dones de Ciència compten amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Amb jocs de rol, cartes, puzles i reptes d’enginy, la ciència es converteix durant aquests dies en una aventura compartida. Una manera de recordar que, abans de poder imaginar el futur, també cal conéixer les dones que han contribuït a construir el coneixement que tenim hui.
