La revista degana en valencià

Aprendre i ensenyar valencià al món – Nº440

La nostra llengua, per a qui no ho sàpia, presenta en alguns àmbits socials una vitalitat i un interés que potser l’establishment –que esperava que anara morint a poc a poc, arraconada en la domesticitat i la vernaculitat– no tenia previstos. Justetament, els dos àmbits són vistos com a prestigiosos: Internet i la Universitat.

No parlem, però, de les universitats d’ací de casa, ni de les facultats de Filologia de València o Alacant, o de Catalunya, o de les Illes, o… No. Fa uns 25 anys es parlava per la cafeteria o pels corredors de Blasco Ibáñez que el català s’ensenyava a l’estranger en algunes universitats. Alemanya solia posar-se com a exemple d’interés pel català, però érem tan jóvens que sabíem el que sabíem…

Els lectorats fan possible l’ensenyament de la llengua més enllà de les nostres fronteres; la fan internacional, dit d’una altra manera. I això és molt bo per a nosaltres i dóna prestigi a les llengües que, al seu propi país, tenen perills invisibilitzats convenientment per aquells de l’establishment. Susanna Ligero ens en fa una cronologia i situa els inicis en l’alba del segle XX, fins arribar al present, quan més de 140 universitats d’arreu del món imparteixen classe de català.

Una tasca bonica, vista des de fora, admirable, això de treballar per enamorar els estudiants amb la riquesa de la nostra producció cultural. Ens ho expliquen en sengles articles Carme Calduch i Jon Landa, per una banda, i Maria Lacueva i Anna Subarroca en un altre escrit, tots ells i elles socis fundadors i membres de la Junta de Govern de la Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera. Un dels reptes de la seua labor és, ens diuen, com ens mostrem pel món i al món, més enllà de la didàctica, que també és important.

A tall de mostra, uns exemples ben interessants: Josep Marqués, Aina Reig i Marina Casadellà han recollit i ens ofereixen els testimonis de quatre dels més de 4.000 estudiants universitaris de català com a llengua estrangera (pensem que és la novena llengua de la Unió Europea en nombre de parlants). Ariadna Puiggené, coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, és l’entrevistada rellevant, qui ens parla sobretot de realitats, però també dels reptes constants que tenen oberts, ja que captar estudiants resulta complicat per a totes les llengües.

PREU ARTICLE: -
SUBTOTAL: -
IVA: -
ENVIAMENT: -
TOTAL: -

Categories

Inscriu-te al nostre butlletí

Top