Aprendre valencià en xarxa

Antoni de la Torre. Professor de Llengua a l’IES Joanot Martorell de València

En acabar aquest paper, llig a Twitter que l’entrevista d’El País a Zygmunt Bauman (9-1-2016) s’ha convertit en trending topic. «Les xarxes socials són una trampa», explica el sociòleg polonés. Bauman no n’està en contra, sinó que les considera simple «activisme de sofà». Desaprova que els usuaris no amplien horitzons, no entren en un diàleg controvertit. Per clicar els «m’agrada» no es necessiten habilitats socials! El pensador que encunyà el terme de «modernitat líquida» espera alguna cosa més dels ciutadans que participen a les xarxes. Aquestes hi són per promoure l’apoderament de la ciutadania, i nosaltres hem de entrar-hi per ocupar l’espai del valencià, més present cada dia. El sistema educatiu no pot quedar-ne al marge.

L’aula ja no té el monopoli de l’aprenentatge. Les pràctiques docents tradicionals s’han quedat obsoletes davant els nous currículums basats en l’adquisició de competències, entre les quals hi ha la lingüística i digital, la social i cívica, i la d’expressions culturals. Aquestes habilitats transversals necessiten desplegar-se millor en les matèries d’ensenyament, i les xarxes socials són el laboratori real on els estudiants es poden iniciar amb l’ajuda de professors formats en les noves tecnologies i el treball cooperatiu. Tanmateix, alguns obstacles entrebanquen el camí.

Algunes dificultats procedeixen de la legislació i de la restricció d’accés als centres. D’una banda, la llei eleva als 14 anys l’accés legal del menor. A partir d’ací, informar correctament els pares de l’ús educatiu que hom donarà a una xarxa concreta i sol·licitar-ne el permís és la primera passa; ensenyar la configuració de privacitat per protegir els menors n’és la segona; en la tercera, cal determinar la mena de continguts a compartir i evitar la informació sensible. D’altra banda, topem amb la barrera del servidor de Conselleria, que no en permet l’ús, si bé es desbloquejaria l’accés en cas de sol·licitud. Fóra bo que l’administració educativa millorara la regulació actual.

Pel que fa al tipus de xarxa, voldria destacar-ne set, tant obertes com tancades. Les estreles dels adolescents són WhatsApp, Instagram, Facebook i Twitter, serveis de xat, microblogging i fotografia integrats al mòbil. Revisem alguns exemples d’ús didàctic. WhatsApp s’aprofita a l’escola per recrear diàlegs entre personatges de ficció que els estudiants estan abordant a classe i en fan captures de pantalla. Instagram serveix per a la creació literària i artística o la il·lustració de matèries científiques per mitjà de la imatge i el text. A Facebook es coordinen investigacions grupals i se simulen perfils de personatges estudiats a fi de generar un diàleg entre ells. Twitter és un aliat poderós per organitzar debats públics, per informar i enllaçar documents o webs, per etiquetar temes. S’utilitza per resseguir lectures recomanades en forma de tertúlia virtual.

Google+ és una xarxa acceptable per la creació de grups oberts o tancats (no visibles pel públic), per la interfície en català i la integració de nombroses aplicacions: vídeos, fotos, entrades de blogs, actes, enquestes, etc. Més utilitzada en educació és Edmodo, plataforma social d’aprenentatge, també en català; ha sigut desenvolupada com una aula virtual tancada, igual que Moodle. S’hi poden enviar missatges i arxius adjunts, escriure textos, qualificar treballs i donar suport a la classe. És ideal per a primària, si més no.

Les xarxes del professorat no es queden arrere. Diversos col·lectius disposen de plataformes des de les quals ofereixen formació, organitzen trobades i tallers per compartir experiències. D’una banda, veiem Un entre tants, xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en valencià. D’altra banda hi ha la veterana Novadors, la Comunitat EduTicTac i l’Associació del Professorat de Tecnologia, que també fan cert ús del valencià. Des de l’administració educativa, el web Mestre a casa vol esdevenir l’espai col·laboratiu valencià amb bones pràctiques a l’estil de la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya). Agrupa webs dels centres de primària i secundària, alguna comunitat d’aprenentatge, una llista de recursos educatius i pàgines de docents.

En conclusió, les xarxes socials acosten l’aprenentatge formal i l’informal. Són un mitjà d’aprenentatge social, una representació virtual del centre educatiu. A més, formen part dels nous sistemes d’ensenyament-aprenentatge en què l’estudiant esdevé protagonista del seu procés cooperant entre iguals. En definitiva, s’hi aprén a ser ciutadà participatiu i no un simple activista de sofà.

Article publicat al nº 412 (febrer 2016), dedicat al valencià a les xarxes socials. Ací pots fer-te amb un exemplar.