La revista degana en valencià

Encara caben molts més dels arribats

“No es pot ajornar ni un sol dia més, el bastiment d’un model sociocultural inclusiu que aculla i atenga la persona migrant”

Durant els dies previs a l’arribada de l’Aquàrius al port de València, símbol des de diumenge passat del que hauria de ser una moneda habitual de solidaritat, les xarxes socials de moltes persones, han llançat proclames en contra i a favor de l’acollida, dignes de ser tingudes en compte, tant les d’un signe com les de l’altre.

Les plataformes digitals, deixen sovint a les clares, el substrat d’opinió social existent, en temes que poden considerar-se “de risc” pel conjunt dels nostres polítics, degut a la manca de sensibilitat o a la gran distancia existent entre aquelles persones que ens governen i la ciutadania del poble.

L’arribada de vora 700 migrants al port de València i uns altres tants, o més, a les platges del sud peninsular, ens han de fer reflexionar amb la necessitat de desenvolupar polítiques encaminades a fomentar la comprensió de la diversitat cultural, la sensibilització de la població d’acollida i el respecte mutu en la convivència intercultural.

No es pot ajornar ni un sol dia més, el bastiment d’un model sociocultural inclusiu que aculla i atenga la persona migrant, orientant i informant sobre la societat d’acollida, així com rebujant i denunciant qualsevol posició que incite a actituds o manifestacions discriminatòries, intolerants, xenòfobes o racistes.

És per aquesta raó que, com més aviat millor, ens posicionem contra l’existència de centres d’internament per a estrangers (CIES), sota la ferma convicció que cap persona és “il·legal”. També s’ha de donar suport a la necessitat d’agilitzar i simplificar els tràmits de regulació administrativa.

Però tard o d’hora, haurem d’arribar a donar el dret a vot de les persones migrants, a les eleccions municipals i autonòmiques –si més no–, a partir d’un any de permanència al territori peninsular. En aquest sentit, s’ha de garantir l’empadronament a totes les persones residents als nostres pobles.

Afortunadament, cada dia que passa, hi ha més persones que apostem per una política de cooperació més justa i solidària, amb l’augment de finançament destinat a projectes que persegueixen el desenvolupament i l’autonomia dels països d’origen. Això ens estalviarà veure imatges que no resulten agradoses i que a més d’això, esdevenen injustes, insolidàries i sectàries.

A la velocitat que prenen aquestos esdeveniments, s’ha de començar a pensar amb la creació de centres d’acollida multidisciplinaris, de gestió pública per comarques, en coordinació amb organitzacions especialitzades, on les persones migrants troben una referència de suport per poder ser constructores del seu desenvolupament i integració. No es tracta de donar el peix cada dia, sinó de proporcionar les persones migrants de les eines necessàries perquè el puguen pescar.

No tinc cap mena de dubte que, en la mesura que es done suport a les accions i activitats que emanen de l’organització ciutadana i que estiguen encaminades a l’apropament cultural i a la millora de la inclusió social, ens estalviarem eixos comentaris denigrants i alarmistes que solen rodar per les xarxes socials, davant d’episodis que demanen solidaritat i no exclusió.

Per al meu gust, una vegada més, massa policia i sobrants policies. Es tractava d’una acció humanitària, no persecutòria.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top