Arcàdia

13/07/2021

En un lloc mític anomenat Arcàdia, el temps era bo, la caça abundant, el camp era fèrtil, plovia sense aldarull i no hi havia ni pesta ni malalties. Els déus eren benèvols, tan benèvols que amb prou feines hi apareixien.

Era tan idíl·lic que va esdevindre un lloc de referència per als que escrivien i els que llegien (per dir-ho sense adorns poètics, era la versió agnòstica del Paradís. Era el «lloc feliç», l’objectiu de les aventures de la cort galant d’Elionor d’Aquitània, la cita obligada de les novel·les de cavalleria, l’escenari dels cercles erudits de la societat il·lustrada, un lloc a què arribar; recreat, fins i tot, per les modernes historietes de dibuixos i pel·lícules de contingut mitològic del cinema actual.

En Arcàdia no s’esmenta la violència, la lluita pel poder, la rivalitat, la pobresa, la rancúnia, però tampoc la confiança, el pensament, la raó o el futur. Potser perquè fins fa molt poc (cent o dos-cents anys?) ens acontentàvem a mantindre el cos sense dolor, sense fred, sense fam, sense malaltia, sense por, sense foscor, sense solitud. Això era Arcàdia. Si ho pensem una miqueta millor, aquest lloc desitjable es manté perfecte sense que lluitem per mantindre’l; podem lluitar per arribar-hi, però quan hi hem arribat, ja està! Potser per això era l’espai més perfecte de tots: una vegada en ell no cal l’esforç, el treball, el diàleg entre diferents, no és important pactar ni organitzar, ni dissentir, ni convéncer mai més. És una fantasia d’allò més convenient.

En algun lloc del nostre cor seguim somiant Arcàdia (encara que ja no en sapiem el nom) esperant el paradís; fins i tot, la promesa futura de moltes religions és aquesta: el lloc del benestar i la placidesa.

Durant molt de temps, aquest somni va ser suficient, però hem canviat molt i ja no n’hi ha prou amb desitjar viure sense fam, fred ni dolor. Ara, també és bo pensar, estimar els altres, dissentir, parlar, acceptar i que ens accepten, construir, escriure, escoltar, observar…, i ara també necessitem (a més de música, sexe, vi i fruites) llibres, aire net, art, caminar pel bosc i la maresma, volar, sentir l’aigua, conrear, viatjar, i cada persona hauria de tindre davant seu un ventall de possibilitats per a lluitar, per treballar, per discutir, per crear, per convéncer…, perquè la felicitat no pot consistir a no tindre problemes; això fora fals, la vida sense problemes és mentida i la mentida porta en si lletjor. La felicitat hauria de comptar amb un equipatge per a cada ànima, un equipatge que ajudara a afrontar problemes, a gestionar dificultats i emocions, a acceptar les derrotes i mostrar esperança una vegada més.

Així que tenim molt a fer per construir un nou concepte de benestar; molt per aprendre a sentir satisfacció malgrat les dificultats; molt per construir tot i els desastres; molt per crear art malgrat la incomprensió; molt per mantindre el tipus i l’aire net; i per apagar focs i replantar boscos; i per aprendre ensenyant… (afegiu mil coses/causes més).
I només davant d’una urgència extrema podem caure en la temptació de somiar amb l’Arcàdia feliç sense confinaments, sense tocs de queda, sense tancaments perimetrals… (perquè a Arcàdia no hi ha virus, o sí?).