Tens 0 productes a la teua cistella
El públic al voltant, i dalt de l’escenari sis homes dels quals acabem de conéixer la seua història de repressió; tots ells, realment o anímicament morts, miren el públic mentre un d’ells canta una trista melodia. S’apaguen els llums i el públic, amb l’emoció i les llàgrimes contingudes, esclata finalment en aplaudiments.
Es tracta d’Arcángeles, una producció de Rafa Alarcón Producciones per a la Direcció General de Cultura i Patrimoni i amb la col·laboració de Russafa Escènica, escrita i dirigida per Chema Cardeña. La producció s’havia estrenat prèviament a Sant Miquel dels Reis i ara se n’estrena una adaptació per a Sala.
La homosexualitat ha sigut un tema recurrent tant en el teatre com en el cinema: des de la ja mítica The Boys of Band, obra teatral portada al cinema, passant per Philadelfia o Brokeback Mountain, una reivindicació amb el tema de la sida com a rerefons si parlem de superproduccions. Al nostre teatre, textos com La sort, de Pérez i Disla, Reencontres i altres de Jerónimo Cornelles i el mateix Cardeña (Shakespeare en Berlín i altres) han tractat i reivindicat la seua normalització en diverses ocasions, però la reivindicació i el patiment mostrats en Arcángeles és colpidora, emotiva i amb històries, sempre inspirades en temes reals, que arriben al públic de manera crua però encoratjant-lo contra la injustícia, contra la intolerància i la marginació per les preferències sexuals.
L’obra fa un recorregut històric de 80 anys en sis països diferents a través de sis personatges que totes i tots podríem conéixer i fins i tot identificar-nos: un homosexual alemany presoner en un camp de concentració nazi sotmés a tota classe d’aberracions científiques, un reconegut científic anglés que perd tota la reputació i credibilitat, un travesti espanyol de finals del franquisme, un famós esportista nord-americà repudiat pel públic i crítica en saber-se la seua condició sexual, un ciutadà afganés enamorat d’un altre home, i un jove rus que fa només quatre mesos que ha patit el menyspreu i el maltractament físic i psíquic dels seus conciutadans.
L’acció està plantejada com a sis monòlegs en un escenari buit només amb una cadira i una poma com a elements de transició i una excel·lent interpretació de Rafa Alarcón, Jerónimo Cornelles, Darío Torrent, Miguel Vicente Clager, Saoro Ferre, Miguel Seguí, i la música en directe de la viola de Sylvie Berger, que dona un aire encara més intimista. El públic assegut al voltant de l’escenari, fet que dona una proximitat i una identificació gran amb els personatges.
El teatre complint funcions de denúncia social, compromís i reivindicació però sense deixar fora l’emotivitat i un refinament artístic i estètic de gran qualitat. Les Arts Escèniques en el seu sentit i objectiu públic.
I recorda que la Cultura és segura, i cura!
Revista número 499. Febrer 2024.
