Tens 0 productes a la teua cistella
El rígid silenci que es manté en la sala gairebé des del principi de l’obra arriba a ser angoixós en els minuts finals, quan l’espectador es veu en el dilema de què faria en el cas de la protagonista: denunciar el pare o callar i tapar la injustícia. La tensió provoca un nuc en la gola que, afortunadament, un text tan ben articulat com els de Chema Cardeña, té la duració adient per a controlar el temps just de patiment. I sí, el text i la direcció de Cardeña i l’excel·lent interpretació de Juan Carlos Garés, Iria Márquez, Manuel Valls i Marisa Lahoz aconsegueixen que el públic respire després de la tensió acumulada i aplaudisca dempeus una bona estona.
Es tracta d’El perfume del tiempo, la tercera part (independents entre elles) de la Trilogía de la Memoria d’Arden Producciones. En aquest cas, l’acció es centra en la dictadura argentina dels anys 70 i el robament de bebés com a eix per fer una denúncia esgarrapadora dels efectes de la dictadura i l’acció de grups com les Madres/Abuelas de la Plaza de Mayo.
Hem parlat ja d’Arden Producciones en aquestes pàgines, companyia valenciana amb xifres tan espectaculars com 28 anys d’existència, 25 espectacles, sala pròpia (Sala Russafa) des de fa 12 anys i un muntó de premis i reconeixements. Chema Cardeña (autor i director) i Juan Carlos Garés (actor i productor) han creat un segell propi dins l’escena valenciana i segurament estatal: parlar del present amb una visió sempre crítica i compromesa a traves d’escenes del passat, siguen clàssics teatrals, fets històrics, autors o autores. El fet distintiu de la companyia ha sigut sempre uns espectacles perfectament facturats, amb textos sempre propis i molts d’ells premiats, rigor històric i una excel·lent interpretació, amb els mateixos Cardeña i Garés i sempre amb un grup d’actrius i actors del segell Arden, amb una dicció i ocupació escènica poc freqüents.
La trilogia s’inicia amb Shakespeare en Berlín, una història en l’Alemanya dels anys 30-40 del segle passat amb la irrupció del nazisme, i com aquesta influirà en la vida d’una parella alemanya de classe mitjana i un amic jueu, actor i homosexual. L’acció de la segona part es desenvolupa al nostre país en dos espais temporals diferents: en la postguerra i en l’actualitat, amb un nexe d’unió entre ambdues històries que Cardeña aconsegueix arredonir perfectament.
La trilogia és un potent revulsiu contra el feixisme en tres moments històrics recents que el públic reconeix i en els tres casos l’acció arriba des de fets quotidians i menuts per a denunciar les barbàries gegants comeses en tots els règims autoritaris, un al·legat contra tot tipus de feixisme, l’històric i el més actual i quotidià, gairebé desapercebut. En els tres casos, el públic es veu atrapat en una emoció creixent, encoratjadora i incomodadora perquè sempre planteja el dubte final de: i tu, què faries en eixe cas? En els tres casos, la història provoca, emociona i fa tremolar els principis de l’espectador. En els tres casos estem veient, en definitiva, teatre.
I recorda: la cultura és segura i cura.
