Tens 0 productes a la teua cistella
El Palau de la Música ha acollit la gala inaugural d’una edició que s’estendrà fins al 15 de novembre amb una dotzena de seccions, la primícia del nou llargmetratge de Roberto Bueso, ‘El mal padre’, i una exposició col·lectiva a la Galeria del Tossal que reivindica la influència pionera de la reina de la copla en el naixement del cinema sonor: Concha Piquer.
Una gala de celebració de l’audiovisual valencià i homenatge a La Filmoteca
La Sala Iturbi del Palau de la Música de València ha sigut el lloc triat per donar el tret d’eixida a la 41a Mostra de València – Cinema del Mediterrani, organitzada pel Palau de la Música. La cerimònia inaugural, conduïda pels còmics Saray Cerro i Lluís Mosquera, dirigida per Fernando de Luis-Orueta i produïda per La Tropa Produce, va combinar la reivindicació de l’autoria femenina i la crítica al turisme massiu amb el repàs d’una secció oficial de marcat accent territorial. La cita va comptar amb el cartell dissenyat per la il·lustradora Núria Tamarit.
A l’acte van acudir el regidor de Cultura, José Luis Moreno; el director del Palau de la Música, Vicente Llimerá; la subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals i directora del festival, Sara Mansanet, i la subdirectora de Música, Nieves Pascual. També hi van ser presents Gloria March, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual (AVAV); María Almudéver, presidenta de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), així com l’actriu Beatriz Mbula, qui encapçala el jurat d’aquesta edició, acompanyada d’altres intèrprets i equips de producció.
Un dels moments de major emotivitat de la nit va ser l’homenatge tributat a José Antonio Hurtado ‘Piti’, qui es va jubilar a finals de 2025 després de 36 anys de trajectòria professional com a programador de La Filmoteca. En el seu honor, el festival li ha dedicat la carta blanca ‘Películas para el recuerdo’, una selecció de huit títols —de Plácido a La mirada de Ulises— que es projectaran del 9 al 13 de novembre als Cines Babel.
‘El mal padre’: el debat sobre les ferides familiars i la masculinitat obri la secció oficial
La pel·lícula encarregada d’inaugurar la secció oficial ha sigut ‘El mal padre’, el tercer llargmetratge del cineasta valencià Roberto Bueso, presentat prèviament als Cines Babel amb la presència del director, els actors Eduard Fernández i Meritxell Calvo, i els productors Fernando Bovaira i Jaime Ortiz de Artiñano.
Amb un guió signat per Bueso i Óscar Díaz —nascut arran de la mort del pare del director i del seu posterior debut en la paternitat—, la cinta combina el drama íntim amb l’humor per a narrar la història de Santiago Balmes (Eduard Fernández), un escriptor hermètic que reuneix els seus tres fills adults a la casa familiar durant les festes de Nadal després d’anys d’absència.
L’obra planteja un diàleg intergeneracional sobre les ferides no respostes, les pors d’heretar els errors paternals i la transformació dels rols masculins. Durant la presentació, Eduard Fernández —guardonat recentment amb el Premi Nacional de Cinematografia— va reflexionar sobre el paper dels pares en la societat contemporània:
«En la meua generació i en la posterior hi ha una manera diferent d’afrontar la paternitat, perquè mon pare i els anteriors eren només proveïdors d’aliments. Els homes no estem fets per a educar un fill als 30 anys; encara estem molt preocupats per les nostres necessitats».
Rodada íntegrament a la Comunitat Valenciana, la producció compta amb el treball executiu de MOD Producciones, MOD Pictures, Atresmedia Cine i Misent Producciones, amb la participació de Netflix, Atresmedia i À Punt. Abans de la seua estrena comercial en sales el pròxim 20 de novembre de la mà de Caramel Films, la pel·lícula compta ja amb vuit nominacions als IX Premis Lola Gaos.
‘Concha Piquer. Art i Modernitat’: la revisió d’una icona des de quatre mirades femenines
De manera paral·lela a les projeccions, la Galeria del Tossal de València acull des d’aquest dimecres 4 de novembre i fins al 6 de desembre l’exposició “Concha Piquer. Art i Modernitat. 120 anys del naixement”, en homenatge al 120é aniversari de la cantant valenciana.
Presentada per la directora de la Mostra, Sara Mansanet, la coordinadora Ana Andriani i les mateixes creadores, la mostra reuneix les interpretacions de Rebeca Plana, Lucía Peiró, Dafne Baldoví i Cari Roig mitjançant la pintura abstracta, la foto-acció, l’escultura en cera, la ceràmica i la instal·lació.
Entre les peces exposades destaca ‘Espectre’, de Dafne Baldoví, que trasllada la representació gràfica d’un fragment de la cançó «Ojos verdes» a una estructura tridimensional de gres, esmalts i llautó; la instal·lació de foto-acció i cera ‘En només un segon’, de Lucía Peiró, sobre la codificació de la memòria; l’obra en tècnica mixta ‘La veu com a matèria / la matèria com a veu’, de Rebeca Plana, i el conjunt ‘Dones commogudes escoltaven i cantaven’, de Cari Roig.
A més, la proposta expositiva rescata el curtmetratge From Far Seville (Des de la llunyana Sevilla), filmat als Estats Units l’any 1923 sota la direcció de Lee DeForest. Protagonitzat per una Concha Piquer de només 17 anys, la pel·lícula té un valor històric fonamental en haver utilitzat el sistema Phonofilm per a enregistrar i sincronitzar l’àudio directament sobre la cinta de cel·luloide. Quatre anys abans de l’estrena d’El cantor de jazz (1927), aquesta cinta d’11 minuts —conservada a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units— està considerada la primera pel·lícula sonora en llengua castellana de la història del cinema.
