Arriba als cinemes la pel•lícula valenciana Un cercle en l’aigua, un thriller històric amb Shakespeare i Marlowe com a protagonistes

03/11/2020

DESPRÉS DE PASSAR PER LA MOSTRA, LA VERSIÓ CINEMATOGRÀFICA DE L’OBRA TEATRAL LA ESTANCIA  S’ESTRENA EL 6 DE NOVEMBRE ALS ABC PARK DE VALÈNCIA

• Vicent Monsonís i Chema Cardeña són els coguionistes d’esta producció amb equip 100% valencià, rodada en localitzacions valencianes i en llengua valenciana, que aposta per la consolidació de la cinematografia autòctona, capaç d’eixir d’allò autoreferencial per a contar històries universals.
• La relació que va existir entre els dos autors anglesos serveix com a base d’una trama que barreja realitat i ficció per a posar en qüestió l’autoria d’obres cimeres de la literatura, com ara Romeu i Julieta, en un thriller històric ple de suspens, acció i passions humanes.
• La pel·lícula és una versió cinematogràfica de l’obra de teatre La Estancia, escrita per Cardeña. Vint-i-cinc anys després de la seua estrena, esta història passa de l’escenari a la gran pantalla en una producció d’Stanbrook, Arden i VirtualArt que compta amb el suport de l’IVC i À Punt Mèdia.    

El llenguatge de l’art és universal i en este cas, Shakespeare parla valencià a Un cercle en l’aigua, pel·lícula 100% valenciana que arriba als cinemes este cap de setmana.

El 6 de novembre els ABC Park acullen l’estrena comercial d’este film, que ha passat per la darrera edició de La Mostra i que trasllada a l’espectador a l’Anglaterra isabelina, amb una trama repleta de suspens, acció i els principals temes ‘shakesperians’: l’ambició, la traïció, l’amor o el desig.

És una producció que difícilment s’haurien atrevit a fer els anglesos, ja que posa en qüestió l’autoria d’obres mestres com ara Romeu i Julieta, Otello, El Mercader de Venècia o Hamlet, per citar-ne només algunes. I ho fa seguint les teories ‘marlowianes’, que assenyalen a Christopher Marlowe, un escriptor famós a l’època i que va desaparèixer en estranyes circumstàncies, com el vertader creador de les peces que s’han atribuït a Shakespeare.

20 ANYS D’ UN PROJECTE QUE PER FI ARRIBA A LES SALES DE CINEMA

Un cercle en l’aigua naix com a projecte del seu director, Vicent Monsonís, qui va quedar encisat pel text de l’obra teatral La Estancia.

Escrita per Chema Cardeña, l’autor també va pujar a l’escenari per a interpretar l’espectacle junt amb Juan Carlos Garés a la seua estrena, en 1995. Aquella va ser la primera producció de la companyia valenciana Arden i va rebre nombrosos reconeixements, com el Premi de la Crítica Valenciana o el Premi Butaca, atorgat pel públic barceloní.  Cinc anys després el seu llibret va arribar a mans de Monsonís i, des d’eixe moment, el projecte de portar La Estancia a la gran pantalla va prendre diversos formats en diferents intents, al llarg de dues dècades.

“Trobar el finançament per a fer una producció cinematogràfica és molt complicat. Les televisions nacionals són qui més poden aportar i quan vas a Madrid amb una proposta amb equip artístic i tècnic valencià, liderat per professionals d’ací, no els interessa. Ens veuen com una cinematografia menor, perifèrica”, explica el director.

Les ajudes de l’IVC (Institut Valencià de Cultura) i À Punt Mèdia finalment han fet possible este projecte, que serveix per demostrar la qualitat del treball cinematogràfic que es pot fer a la Comunitat Valenciana.

CREATIVITAT, ENGINY I COMPROMÍS PER A RECREAR L’ANGLATERRA ISABELINA A LOCALITZACIONS VALENCIANES

“Amb un quart dels recursos amb què normalment compta una pel·lícula de baix pressupost, hem aconseguit fer un film amb una factura tècnica tan professional com qualsevol producció d’altres comunitats autònomes, on la indústria cinematogràfica està més assentada”, afirma Monsonís, per a qui les claus d’eixe xicotet miracle són la cohesió, l’obstinació i la creativitat dels equips de treball, decidits a fer cinema valencià.

“Un exemple molt senzill: necessitàvem recrear un pati nevat, vam cridar a una empresa d’efectes especials nacional i ens demanaren 30.000 €, un impossible per a la nostra producció. Amb un poc d’enginy ho solucionarem per menys de 400 €, emprant un tipus de sal específic d’una salina d’Alacant. El resultat és fantàstic i, a més, hem contribuit a l’economia de proximitat”, comenta el director.

Amb el mateix esperit han aconseguit que espais tancats i oberts de ciutats com València, Nules, Borriana, Godella o Benissanó es transformen en l’Anglaterra del segle XVI. “Hem ubicat l’acció en moments íntims, on té sentit que els personatges estiguen en llocs més fàcils de recrear, com ara habitacions, cases, camins, carruatges… És qüestió d’emprar el millor possible els teus recursos”, explica el cineasta, qui ha comptat amb l’ajuda de VirtualArt, productora valenciana d’efectes audiovisuals, per a reproduir en 3D entorns com la silueta nocturna de Londres o el riu Tàmesi.

També hi contribueixen a l’ambientació un cuidat vestuari i atrezzo, amb peces aparegudes en pel·lícules com La Reina Margot o Elisabeth; una fotografia i tonalitat que entronquen amb les grans recreacions històriques, i una banda sonora original, composada i adaptada per Carles Magraner i interpretada per Capella de Ministrers, formació valenciana, degana de la música antiga.

UN ATREVIT THRILLER HISTÒRIC QUE PASSA DE L’ESCENARI A LA PANTALLA

Chema Cardeña ha col·laborat amb Vicent Monsonís a l’hora de crear la versió cinematogràfica de La Estancia. “Quan la teua obra passa al cinema mai no pots esperar que siga igual, el codi és totalment distint. Per a mi, el teatre és la paraula i l’emoció del directe. Mentre que el cinema és imatge i acció. Són dos maneres totalment diferents de narrar”, remarca el dramaturg i coguionista de la pel·lícula, per a qui la clau d’una adaptació està en no perdre l’essència de la història.

“Quan vaig crear l’obra de teatre tenia dos condicionaments molts grans: tot havia de ser contat per dos personatges en un mateix espai, una habitació. Les arts escèniques tenen este tipus de limitacions que, per altra banda, estimulen molt la imaginació, tant a l’autor com a l’espectador”, assenyala el dramaturg.

De la col·laboració entre Cardeña i Monsonís ha resultat una adaptació molt fidel al text dramàtic, però que empra el llenguatge cinematogràfic per a mostrar tot allò que al teatre només es suggeria a més d’incorporar nous personatges i situacions.

Els seus protagonistes són un jove actor aspirant a escriptor, William Shakespeare, i Christopher Marlowe, afamat autor que es troba perseguit per la justícia a causa del seu rebuig a la religió quan catòlics i protestants conspiren al voltant de la reina Elisabeth I. La semblança física entre ambdós portarà Marlowe a proposar-li a Shakespeare que es faça passar per ell. A canvi, l’ajudarà a convertir-se en un gran dramaturg. Un pacte que pot acabar marcant les seues vides i, potser també, la història de la literatura.

Barrejant ficció i dades històriques, esta trama juga amb l’argumentari de les teories que dubten que un jove sense formació ni experiència vital fora capaç d’escriure obres cimeres de la dramatúrgia universal. “A l’obra de teatre açò era un complement de la trama, que estava molt més centrada en la relació personal que s’estableix entre els dos protagonistes i al teatre isabelí. Era un espectacle molt intimista. Mentre que el pas al cinema ha permès donar un toc molt més de suspens. Monsonís ha atorgat molt de pes a la recreació històrica, al context convuls que envoltava els dos personatges, amb una trama d’espionatge plena d’acció”, comenta Cardeña. Un nou punt de vista sobre el retrobament d’estes dos figures literàries disposades a menjar-se el món, plenes de les emocions vitals que caracteritzaven als seus personatges: la passió, l’avarícia, l’interès, el valor.

Raúl Navarro i Ricardo Saiz els donen vida junt amb un repartiment de secundaris de luxe, que inclou des de Rosa López com a Reina Elisabeth I a Enric Juezas en el paper de William Darnby o Saoro Ferre interpretant a Thomas Walshingham.

Stanbrook Slu, Arden i VirtualArt coprodueixen esta pel·lícula que a partir del 6 de novembre es pot vore als ABC Park de València. Més tard anirà a sales de cinema catalanes i també està prevista l’emissió en À Punt TV per l’any vinent. Un complet recorregut que poques vegades tenen opció de seguir les produccions valencianes i que obri vies de contacte amb el públic per a demostrar, en paraules del director que, “des de la nostra llengua i cultura podem contar qualsevol tipus d’història, sense limitar-nos a referents locals”.