La revista degana en valencià

Articles indeterminats sobre la dana

Foto: Adolfo Benetó.

Un fet freqüent en la circulació general dels vents en altura

El corrent en jet, també conegut com el jet stream, circula en l’hemisferi nord a altituds que oscil·len entre els 5.000 i els 9.000 metres, amb vents d’entre 150 i 300 km/h. La seua trajectòria, que va d’oest a est sol ser bastant estable (50° i 60° de latitud). No obstant això, en certes ocasions, aquest corrent experimenta ondulacions que el desplacen cap a latituds més baixes. Quan aquestes ondulacions se separen de la circulació general del doll, s’originen les depressions en altura o danes (Depressions Aïllades en Nivells Alts).

Aquestes danes solen passar desapercebudes, ja que afecten principalment la part superior de la troposfera, però en condicions meteorològiques particulars poden aprofundir-se fins a assolir la superfície i transformar-se en les conegudes com borrasques en altura. Aquest va ser precisament el cas del fenomen ocorregut el 29 d’octubre de 2024.

El 27 d’octubre, el centre de la dana es trobava a l’Altiplà Sud. L’endemà, el 28 d’octubre, es va desplaçar cap a la mar d’Alborán, on la presència de la serralada de l’Atles marroquí (amb el Toubkal a 4.167 metres) va provocar que la depressió s’aïllara encara més i es transformara en una borrasca. El 29 d’octubre, aquest procés va donar lloc a la formació de trens convectius de núvols de gran desenvolupament vertical, la qual cosa va resultar en pluges torrencials a les serres de Xiva, de Los Bosques i d’Utiel (Informe sobre l’episodi meteorològic de precipitacions torrencials i persistents ocasionades per una DANA el dia 29 d’octubre de 2024. AEMET).

Una de tantes avingudes històriques amb un gran cost

El resultat d’aquest dia va ser que un vent fort i constant de Llevant espentara enormes masses d’aigua evaporades del Mediterrani cap a l’interior de la Comunitat Valenciana, i en trobar-se amb l’aire extremadament fred de la depressió en altura, precipitara quantitats de rècord de pluja torrencial. Cal recordar que l’aigua del Mediterrani va marcar el 13 d’agost el rècord de temperatura amb 28,44 °C.

L’estació pluviomètrica més pròxima a la capçalera del barranc de Poio és la de Torís, que va registrar una precipitació de 772 litres/m2 en 24 hores, amb rècord de precipitació en una hora (184,6 l/m2). L’enorme quantitat d’aigua caiguda a la serra de Xiva (1.000 m d’altitud), unida al fort pendent del barranc fins al circuit de Xest i a la curta distància a la desembocadura en l’Albufera (45 km), va desencadenar la catàstrofe que ja coneixem.

Els grans desperfectes sobre propietats i infraestructures han comportat que el Govern d’Espanya hi dedique de moment una partida de 14.373 milions d’euros, mentre que la Comunitat Valenciana ha dedicat una partida de 1.200 M€. L’impacte calculat per la Cambra de Comerç i Indústria de València en les empreses industrials és de 4.500 M€, mentre que l’IVIE estima les pèrdues en el conjunt d’actius públics i privats en 17.000 M€.

La setzena nota informativa del Consorci de Compensació d’Assegurances a 31-03-2025 diu que han rebut 245.388 sol·licituds d’indemnització (95,4 % de la província de València), de les quals n’han descartades 23.099 per duplicitat o falta de cobertura, i n’han pagades 184.696 per valor de 2.612 M€. Estima la sinistralitat en 4.500 M€ dels béns assegurats. Les dades per municipi amb més de 100 sol·licituds consten en l’annex a la nota, però els que afecten els 20 municipis de la comarca de l’Horta Sud es representen en la taula següent:

Fins ací, els articles dels especialistes que han posat xifres macro sobre el risc geològic per inundació, que es va produir el 29 d’octubre. Aquests fenòmens d’avingudes són molt coneguts des de l’antiguitat, ja que es repeteixen cada cert temps; de fet , en el registre d’avingudes històriques de la conca del Xúquer s’han produït almenys 144 avingudes en els últims 1.000 anys.

Les persones, en el centre de la recuperació

Però l’important és determinar com ha afectat les persones, els barris on viuen, les empreses on treballen, els serveis públics i privats que gaudeixen, com ha afectat a cadascun dels habitants de la comarca i com se senten. Per aquesta raó, he volgut començar aquest article amb els fets indeterminats, en el sentit de «una comarca que ha patit uns danys per inundació», però vull aprofundir en allò determinat, en el com ha afectat cada conveí i el seu entorn, i com l’afectarà en el futur pròxim.

Entre les víctimes mortals, la meitat eren persones majors de 70 anys, i més del 65 % eren homes. Un 15 % de les víctimes eren estrangeres, i el 50 % residien en municipis com Paiporta, Catarroja, Alfafar, València i Massanassa. En total, 19.408 habitatges van ser afectats per les inundacions en més d’un centenar de municipis.

L’impacte també va ser considerable per als autònoms, ja que 5.619 persones es van veure directament afectades per les inundacions, de les quals un 36,6 % eren dones i un 10,4 % d’origen estranger. A més, almenys 1.196 persones van haver de canviar d’habitatge, un 58 % de les quals eren dones i un 18 % estrangeres.

Les empreses i negocis de la comarca que han demanat ajuda a la Comunitat Valenciana per a mantindre l’ocupació en són 523, per valor de 5.361.000 €, mentre que 378 indústries reben ajudes per valor de 5.123.000 €.

Les activitats econòmiques que han perdut afiliats a la Seguretat Social en el règim d’autònoms des d’octubre a febrer de 2025 són: Indústria (10), Construcció (55), Activitats de construcció especialitzada (116), Venda de vehicles i reparació (14), Transport terrestre (17), Activitats postals i de correus (16), Consultoria (22), Activitats immobiliàries (15), Assessories i despatxos (14), Publicitat (16), Activitats professionals (21), Agències de viatge (16), Educació (21), Activitats sanitàries (17), Activitats artístiques (11) i Altres serveis personals (48).

L’impacte al parc de vehicles també va ser notable, amb la baixa de 67.920 turismes, 5.426 motocicletes i 453 ciclomotors, dels quals el 39 % pertanyien a dones.

Malgrat tot, la població en desocupació ha descendit en 586 persones des d’aleshores, tot i que és cert que en situació d’ERTO han estat 2.675 empreses que ha afectat 16.049 persones treballadores a la comarca de l’Horta Sud.

Almenys 110.000 sol·licituds d’ajuda s’han sol·licitat a les administracions públiques, que corresponen a 84.444 persones úniques afectades a data d’aquest informe.

Fins ara, els danys per inundació representen un autèntic forat financer en familiars, administracions i empreses. El nom de Dana o Danae significa ‘terra àrida fecundada per la pluja’.

Fotografies: Adolfo Benetó.

Revista Saó núm. 512, pàgs. 34-37. Abril 2025