Els articles més llegits de l’any

L’últim poble abandonat de la Ribera
Només travesse el llindar de l’arc recorde que les pedres parlen. Allà, però, no se sent res. A la meua dreta, una figuera amenaça de barrar el pas a l’únic carrer que formen aquells edificis, notablement ple de brossa, inundat per una intensa fortor d’humitat i taponat al mig per la muntanya d’enderrocs del que fins fa poc era una casa. Darrere de les branques s’amaga la porta d’un gran casalot nobiliari; a dins, fustes corcades, cremades, sostres esventrats, murs on encara s’intueix la decoració floral que els creuava.
[Llegir més…]

Josep Nadal: «”Camals Mullats”, “Entre canuts” i “Esbarzers” sintetitzen la història de La Gossa Sorda»
La Gossa Sorda s’acomiada dels escenaris després de 17 anys portant la seua música pertot arreu. I ho fa al poble que els va veure nàixer i créixer: Pego. El proper dissabte 18 de juny milers de seguidors acudiran al poble de la Marina Alta a acompanyar a aquest grup emblemàtic que tan bones cançons ens deixa de llegat. I no solament això, perquè el seu llegat més important és l’haver plantat una de les llavors que han fet que el panorama musical valencià brille amb força en l’actualitat. Per això, parlem amb Josep Nadal, cantant de la Gossa Sorda, per a repassar la trajectòria d’aquest grup que, sense cap dubte, ha contribuït al renaixement que està vivint el País Valencià.
[Llegir més…]

Que no hi ha dones en la música valenciana?
Que no hi ha dones en la música valenciana? Depèn, en part, de com veiem el got: mig buit o mig ple. Jo, que sóc optimista de mena, el veig mig ple. I també veig, pertot arreu, dones que fan música. Sense pensar-hi gaire, de seguida em vénen al cap uns quants noms femenins que habiten l’escena musical actual, com a solistes, com a líders de grups o com a membres d’aquests: Mara Aranda, Eva Dénia, Clara Andrés, El Diluvi, Sis Veus per al Poeta, Candela Roots, Júlia, Inèrcia, Pellikana, Xaluq, Els Ximples, Musicants, Komfusió, Barbaritats, Pupil·les Dilatives, ESIR, Mire Vives o Herba Negra.
[Llegir més…]

Eugeni Alemany: «El futur del valencià passa per les xarxes socials»
Havíem quedat a la porta del Jardí Botànic de València, però el fort vent havia provocat el seu tancament temporal. En veure’ns vam anar cap a les Torres de Quart, vigilades per l’escultura del Palleter, a la qual tornaríem més tard. Vam travessar la seua porta –acompanyats pels records de quan encara passaven els autobusos urbans per ella– buscant una cafeteria tranquil·la on poder parlar. Un bon café va encetar una conversa fluida, molt fluida, en la quan vam descobrir un poc més aquest personatge polifacètic que igual presenta un programa de televisió que se’n va al Japó o actua als teatres o casals. Tot un artista i un monstre de les xarxes socials, i en valencià.
[Llegir més…]

L’ús del valencià a les xarxes pels polítics valencians
Les xarxes socials poden ser un reflex de la societat, almenys de l’ús que fan d’una llengua les persones. Per això, hem analitzat l’ús que han fet els polítics valencians del valencià a Twitter al llarg del mes de novembre. Són tres els polítics que destaquen pel seu ús de la nostra llengua a Twitter. En primer lloc se situa, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ja que el 91% dels seus tuits són en valencià. El segueix l’alcalde de València, Joan Ribó, amb el 87,5% dels missatges emesos, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, amb el 85%.
[Llegir més…]

La recuperació de les nadales tradicionals valencianes a través del filtre del pop-rock
Amb l’arribada de Nadal tots hem cantat nadales. N’hi ha de qualsevol indret del món, i amb el pas del temps les hem anat incorporant a la nostra “playlist” nadalenca. No obstant això, som conscients del repertori tan valuós que tenim els valencians pel que fa a les nadales tradicionals. El 1960, Sanchis Guarner va editar el “Cançoneret Valencià de Nadal” i vint anys després Al Tall va publicar dos discos col·lectius de nadales “Nadal Valencià I i II“, amb els quals les cases valencianes es van omplir del patrimoni cultural que aquests discos van recollir.
[Llegir més…]

Gener, Pau Alabajos i Arthur Caravan, els més nominats als Premis Ovidi
Els Premis Ovidi, que reconeixen anualment la tasca que fan els músics valencians, ja tenen nominats. I els que aparentment han captivat més al jurat han sigut Gener (5 nominacions), Pau Alabajos (4 nominacions), Arthur Caravan (4 nominacions), Ona Nua (3 nominacions) i Mireia Vives i Borja Penalba (3 nominacions).La 11 edició d’aquests guardons enguany serà especial, ja que per primera vegada ixen fora de la ciutat de València i la gala serà el proper 13 de novembre a l’Auditori de Castelló.
[Llegir més…]

A qui li importa la ràdio?
Vaig entrar a treballar-hi, amb el títol de periodista sota el braç, quan les emissions de la ràdio autonòmica estaven en proves. També vaig estar en la inauguració del projecte, el 2 d’octubre de 1989. D’aquells inicis hi ha dos fets prou significatius: primerament, la ràdio va començar a caminar una setmana abans que la tele perquè aquesta estrenava les emissions regulars el 9 d’octubre i acaparava tota l’atenció dels mitjans i la societat. La decisió de separar les dates de la inauguració va ser, precisament, perquè el protagonisme de la ràdio no fóra fagocitat el mateix dia del seu naixement oficial. Per singularitzar-se, si més no, en l’eixida al mercat.
[Llegir més…]

Somiatruites
De somiatruites és ple el món, tal volta jo en sóc una d’elles. I és que, com el beat Ramon Llull, estic agafant-li el gustet a això de convertir infidels, infidels a la llengua, he d’aclarir. De pas també vull demanar que l’expressió “el gustet” no s’interprete des del sentit luxuriós, per favor, que quan una és professora de Valencià al Baix Segura s’ha de justificar tot bé, no siga cosa que es pensen que ve l’Anticrist catalanista, el Butoni independentista o el tio Canya de Polònia a fer terrorisme lingüístic contra els pobres adolescents que vénen a aprendre anglés i castellà a l’institut, “vehículo de entendimiento en todos los foros Internacionales”. Amb aquesta sentència tan encertada per als amants de la globalització m’he trobat recentment, sense jo buscar-ho, pobreta de mi, mentre intentava que els meus alumnes entengueren el Llibre de les Bèsties, on perfectament podria estar jo inclosa, com a bitxo rar dins d’una societat que no tolera l’ensenyament d’una llengua que no garanteix “las necesidades idiomáticas del siglo XXI”.
[Llegir més…]

El valencianisme ja està en marxa
Ja fa quasi un any que van ser les eleccions locals i autonòmiques al País Valencià. En este temps s’han fet moltes coses, però hom diria que hi ha impaciència entre determinades persones per veure materialitzats certs canvis polítics. Alguns d’estos canvis són reivindicacions històriques, d’altres són urgències que han sorgit en els darrers anys de desgovern de la dreta.
[Llegir més…]