Associacionisme i salut mental: contribució de les persones diagnosticades i familiars a l’integració a l’atenció integral de la malaltia mental
Els models més avançats d’intervenció en salut mental fa temps que van superar la visió exclusivament psiquiatricofarmacològica i aposten, amb resultats excel·lents, per un plantejament interdisciplinari que comprenga també camps com l’educació, l’accés al mercat laboral, les relacions familiars i socials, l’oci, els recursos econòmics, l’assistència personal per a l’acompliment correcte de la vida diària, activitats ocupacionals, habitatge, suport psicològic, protecció jurídica dels drets personals i un llarg etcètera.
Per una altra banda, l’estigmatització social i del malalt mateix i dels seus afins sobre la malaltia s’aguditza allà on no s’apliquen mesures integrals. Això afig un patiment innecessari a una situació, per se, complicada.
A més, l’absència d’un sistema avançat en salut mental augmenta la càrrega per a les famílies, que en moltes ocasions implica l’atenció quotidiana de les persones diagnosticades; una càrrega que s’agreuja encara més quan els pares es fan majors o desapareixen.
Què aporta el moviment associatiu d’afectats i familiars a la implantació d’aquest nou model d’atenció? Podem ordenar la resposta al voltant de tres grans aspectes essencials i un altre de conjuntural.
En primer lloc, podem aportar informació i diàleg. Ningú coneix la fragilitat derivada de la malaltia mental millor que els mateixos afectats i les seues famílies. La comunicació amb l’Administració i amb la societat en general resulta fonamental per a donar a conéixer els problemes que diàriament s’han d’atendre.
Una altra gran línia d’aportació és la sensibilització: com diu l’aforisme clàssic, ningú estima allò que no coneix. Les realitats amagades per la seua incomoditat, els prejudicis o el simple egoisme han d’eixir a la llum per poder ser conegudes, valorades i, en conseqüència, ateses i integrades.
Una conseqüència de l’anterior és la reivindicació. Respectant el paper que els diversos professionals exerceixen en l’atenció a les persones diagnosticades, resulta fonamental assenyalar i denunciar les deficiències del sistema d’atenció i proposar solucions fundades en l’experiència pròpia. La llista d’aspectes que s’han aconseguit i dels pendents és llarga.
En fi, ara com ara existeix un altre aspecte que és el pilotatge de projectes i serveis que l’Administració no assumeix o es limita a finançar. Creiem en un sistema públic de qualitat en atenció a la malaltia mental, però som conscients que actualment l’única manera d’oferir determinades prestacions és a través de les associacions d’afectats. Aquesta dimensió, prestada en moltes ocasions sense el suficient suport econòmic, es veu agreujada en nombrosos casos pel retard en el pagament de les subvencions, reconegudes i executades per les entitats socials sense ànim de lucre prestadores dels serveis, que han portat en massa ocasions a l’escanyament financer i desaparició per aquest motiu.
Des de l’Associació Salut Integral de la Persona amb Malaltia Mental (ASIEM-Salut Mental València), que arriba ara als primers 25 anys de lluita i treball per la millora de les condicions de vida de les persones amb trastorn mental greu i dels seus familiars, hem iniciat el pilotatge de la prestació d’alguns serveis amb l’objectiu de demostrar la seua utilitat rehabilitadora perquè siguen incorporats posteriorment a la cartera de serveis bàsics de sanitat i serveis socials de la Generalitat Valenciana. Destaquem dues iniciatives d’ASIEM especialment rellevants.
En primer lloc, el SASEM (Servei d’Acompanyament i Seguiment del Malalt Mental). Fa temps, vam posar en funcionament aquesta iniciativa, amb finançament en part pública i privada per a l’atenció i seguiment a malalts joves en els seus primers brots. Hi intervenen psicòleg, treballador social i terapeuta ocupacional. El servei consisteix en tractaments terapèutics ocupacionals, psicològics i acompanyaments individuals i grupals, així com un grup de suport mutu per a les persones diagnosticades i familiars. En 2021, la Generalitat Valenciana adoptà aquest programa i el finançà íntegrament en col·laboració amb 52 municipis de més de 20.000 habitants que l’havien sol·licitat. Ha comportat la creació de 175 llocs de treball i més de 2.200 persones ateses. Lamentablement, ajuntaments tan importants com Torrent no s’hi ha sumat, o el de València ho ha fet a la fi de 2024 amb una dotació de personal molt per davall del necessari per a atendre la població al seu càrrec.
El SASEM està resultant molt positiu i n’és necessària la continuïtat a partir de 2026, quan expira el programa actual. La Vicepresidència d’Igualtat i Serveis Socials de la Generalitat Valenciana ha de continuar comprometent els recursos necessaris perquè des dels ajuntaments valencians puga continuar prestant-se aquest servei, que des d’ASIEM reivindiquem alhora que treballem per fer-lo realitat.
El segon pilotatge és el projecte «Expert en primera persona». Té l’origen al nord d’Europa, i consisteix a facilitar formació a persones diagnosticades amb la finalitat de possibilitar un acompanyament entre iguals d’unes persones diagnosticades a unes altres per als actes de la vida quotidiana: escolta, visites a bancs, pujar a l’autobús, fer la compra… Això té, a més, un altre efecte molt important, com és l’obtenció d’una ocupació digna per a les persones diagnosticades. Tot i la seua importància, el marc legal és molt precari. Per poder passar de subvencions anuals a programes concertats pluriennals que en garantisquen la continuïtat, cal incloure mitjançant un decret de la Generalitat Valenciana la creació del servei dins de la cartera bàsica de prestacions.
Agraïm a Saó el fet que dedique aquest número monogràfic a la salut mental, per contribuir a una millor divulgació d’una problemàtica que concerneix tota la societat valenciana perquè afecta més de 165.000 persones i les seues famílies.
Clara Aspas Martínez. Presidenta d’ASIEM-Salut Mental València i familiar de persona amb malaltia mental.
Revista número 507, pàgs. 29-30. Novembre 2024.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)

