Assumptes de cardenals

12/05/2020

Massa informació per poder pair-la tota tranquil·lament. Un mot unifica gairebé tota la informació: cardenal. Ernesto Cardenal s’ha mort a Nicaragua; el cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, nou president de la Conferència Episcopal Espanyola, i el cardenal Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, nou vicepresident. Sols un quart personatge, el jesuïta natural de Mèrida, Juan Antonio Guerrero, posat al capdavant de l’economia vaticana per tal de salvar de la fallida les finances papals.

Anem per parts i comencem pel principi. El papa Francesc acaba de publicar un llibre titulat Jo crec, nosaltres creiem, en el qual, a més de tractar temes que en podríem dir estrictament religiosos (el judici final, la resurrecció, etc.), ens avisa del perill dels populismes i la seua opressió sobre els més desfavorits. Seguint sobretot la premsa italiana, sabem que el papa Francesc no té una bona consideració sobre els populismes, ja siguen passats com actuals, i així afirma: «El populisme oprimeix el pobre i instrumentalitza la fe», i una altra característica és que «construeix un culte al voltant del seu portaveu» entés com el «gran sacerdot». Tot això comporta una crítica constant del líder populista italià, Matteo Salvini, i de tots els qui, com ell, volen usar l’Evangeli i el crucifix com a senya d’identitat d’allò que en diuen «nova política social». Penseu, si més no, en els nous polítics del Brasil, de Bolívia i de tots els partits d’extrema dreta que trobem a Europa. Més encara, afirma el Papa: «Quan veig uns cristians massa nets, que posseeixen totes les veritats, l’ortodòxia, la doctrina veritable, i són incapaços d’embrutar-se les mans per ajudar a algú a aixecar-se; a aquests cristians jo els dic que no són cristians, sinó teistes amb aigua beneïda cristiana. Encara no heu arribat al cristianisme». És normal, per tant, que els donatius a la Santa Seu es troben molt reduïts i s’espera del jesuïta Juan Antonio Guerrero (doctor en Economia, en Filosofia i Teologia) que trobe un camí de redreçament de les finances vaticanes a més de salvar-les de ser un paradís fiscal on amagar guanys il·lícits, com ha passat en temps no massa llunyans. És clar que el dogma primacial era aplicable a sant Pere tenint com tenia un pressupost molt baix.

L’altra qüestió ens toca més de prop. La Presidència dels bisbes espanyols tocava renovar-se segons els estatuts. Les travesses no eren clares per uns motius o altres: edat dels possibles candidats, idoneïtat pastoral i sintonia amb el Papa… Fins i tot s’han enviat als correus electrònics dels bisbes uns pamflets difamatoris contra el que, justament, ha resultat elegit en la segona votació per 55 vots a favor contra els 29 vots del conservador Jesús Sanz, arquebisbe d’Oviedo. Ha resultat elegit el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, home dialogant i amb un historial molt complet com a pastor (rector, vicari episcopal, missioner, bisbes auxiliar, bisbe residencial a bisbats d’Aragó i La Rioja fins a ser nomenat arquebisbe de Barcelona i cardenal per l’actual Papa. No va tenir un ensurt davant un possible govern de coalició d’esquerres ni va demanar als fidels que resaren en aital perill.

Per últim, recordem el gran poeta i jesuïta Ernesto Cardenal, natural de Guatemala i un dels continuadors de Rubén Darío, Acaba de morir als 90 anys; començà fent-nos vibrar a tots els seus lectors amb els Salms impregnats d’una ecologia avant la lettre i unes cosmogonies hereves d’un altre jesuïta com Teilhard de Chardin, també silenciat com ell i també rehabilitat més tard. El seu suport al govern sandinista de Daniel Ortega li reportà una reprimenda de Joan Pau II i una privació d’exercir en públic el seu ministeri sacerdotal, però un papa vingut d’Amèrica Llatina i jesuïta com ell, el papa Francesc, l’ha rehabilitat i ha arribat a la fi dels seus dies servint com a capellà la seua estimada comunitat de Solentiname amb una clara enemistat amb el dictador en què s’ha convertit Daniel Ortega.