Tens 0 productes a la teua cistella
Durant anys, les altes temperatures a les aules han sigut tractades com una incomoditat puntual, un problema que apareixia amb l’arribada dels últims dies de curs i que se solucionava amb ventiladors improvisats, persianes baixades o traslladant alguna classe al pati. Però la realitat climàtica dels últims anys ha convertit aquella situació excepcional en un problema estructural. I ara, una vegada més, són els centres educatius valencians els qui han hagut de recordar a l’administració una evidència: no es pot aprendre ni treballar en condicions extremes.
La Inspecció de Treball i Seguretat Social ha obligat la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a actuar de manera urgent en quinze centres educatius valencians després de les denúncies presentades per la Confederació General del Treball (CGT). Les resolucions confirmen greus deficiències ambientals i de seguretat laboral i exigeixen mesures immediates per a revertir-les.
Entre els centres afectats es troben l’IES Andreu Alfaro de Paiporta, l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja, l’IES Lluís Simarro de Xàtiva, l’IES Tirant lo Blanc de Torrent, l’IES Puçol, l’IES el Puig de Santa Maria o els IES Balears i Barri del Carme de València.
Les resolucions de la Inspecció assenyalen que algunes de les actuacions aplicades fins ara —com cortines verticals o vinils a les finestres— són clarament insuficients davant de les onades de calor actuals. En alguns casos s’han registrat temperatures que superen els límits legals establits.
La situació és encara més delicada en centres afectats per la DANA que continuen funcionant parcialment en barracons o espais provisionals. Segons les denúncies sindicals, s’han arribat a registrar temperatures de més de 32 graus durant els mesos calorosos i de només 9 graus durant l’hivern.
La Inspecció també assenyala altres incompliments relacionats amb la prevenció de riscos laborals: absència de protocols davant fenòmens meteorològics extrems, manca de formació específica o la inexistència de controls mèdics periòdics acreditats.
Per a la secretària general de la Secció d’Ensenyament de CGT, Inma Sellés, aquestes resolucions representen una victòria sindical després d’anys de reivindicacions. El sindicat considera que la salut del professorat i de l’alumnat no pot quedar subordinada a la lentitud administrativa ni a la falta de planificació davant una realitat climàtica que ja és present.
Una reivindicació que va més enllà dels sindicats
D’altra banda, la qüestió de la climatització ja no és una reclamació exclusiva dels sindicats docents. Famílies, equips directius i diferents sectors de la comunitat educativa han començat a exigir mesures estructurals.
Fa només uns mesos, la Confederació Gonzalo Anaya i les associacions de direccions de Primària i Secundària van registrar a les Corts Valencianes una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb l’objectiu de regular per llei la climatització dels centres educatius. La proposta reclama un pla integral i obligatori que garantisca unes condicions tèrmiques adequades a escoles i instituts. Per a començar el tràmit parlamentari necessita un mínim de 10.000 signatures.
Segons els impulsors de la iniciativa, el canvi climàtic ha deixat de ser una amenaça futura per convertir-se en una realitat quotidiana a les aules valencianes. Especialment preocupant és la situació dels centres reconstruïts o reubicats després de la DANA, on algunes instal·lacions provisionals continuen registrant temperatures extremes malgrat comptar teòricament amb sistemes de climatització.
De Vinaròs a tot el País Valencià
La preocupació també s’ha traslladat als mateixos centres educatius. És el cas del CEIP Mare de Déu de la Misericòrdia de Vinaròs, on s’ha impulsat una campanya de recollida de signatures per reclamar mesures urgents de climatització.
L’Associació de Famílies d’Alumnes del centre denuncia que la calor dificulta la concentració, afecta el rendiment acadèmic i perjudica el benestar tant de l’alumnat com del professorat. La seua reivindicació és senzilla:
“L’educació necessita aules preparades per a aprendre, no per a suportar la calor”.
Un problema de futur que ja és present
Les elevades temperatures a les aules no són un episodi puntual ni una qüestió menor. El debat ja no gira únicament al voltant de posar més ventiladors o instal·lar aparells d’aire condicionat, sinó sobre com adaptar els centres educatius a una realitat climàtica diferent.
Mentre altres territoris com Catalunya també denuncien situacions semblants —amb aules que superen els trenta graus i plataformes com Aules que Cremen exigint solucions urgents—, al País Valencià el problema sembla haver arribat a un punt difícilment ajornable.
Perquè aprendre amb trenta-dos graus no és normal. Però que cada juny torne a passar tampoc hauria de ser-ho.
