La revista degana en valencià

El “Curial e Güelfa” ja té autor: un gran camarlenc d’Alfons el Magnànim

Fins ara es desconeixia l’autor d’una de les novel·les de cavalleria més importants de la literatura europea i una de les obres claus de la literatura catalana. Existien diverses hipòtesis sobre el “Curial e Güelfa”, tant pel que fa a la seua autoria com sobre el moment en què va ser escrita. Però ara, una investigació de la Universitat de València desvela que l’autor era un gran camarlenc d’Alfons el Magnànim. La tesi d’Abel Soler, dirigida per Antoni Ferrando, atribueix l’autoria al valencià d’adopció Enyego d’Àvalos.

La tesi de Soler corona una línea d’investigació del professor Ferrando, que s’havia proposat identificar l’autoria del Curial a partir del perfil d’un lletraferit que recorre a molts termes característicament valencians (febra, bambollat, acurtar, mentira, rabosa, la fel, almánguena, etc.) i a molts calcs lingüístics i fonts literàrias italianes per a redactar una novel·la la gestació de la qual només s’entén en el context de la cort valenciana i napolitana del Magnànim.

La importància de la troballa radica en que es dóna nom a una de les obres mestres de la literatura catalana, Curial e Güelfa, tinguda per anònima. A més es confirma la “valencianitat” de l’obra, certificada des de fa dècades pels filòlegs, i es comprenen altres peculiaritats filològiques (italianismes, castellanismes, llombardismes, napolitanismes…), gràcies al coneixement de la trajectòria biogràfica (Toledo, València, Milà, Nàpols) d’Enyego d’Àvalos, castellà de naixement, valencià d’adopció i fascinat per la cultura literària italiana. També es comprèn molt millor el contingut de l’obra (després del desxiframent dels noms dels personatges relacionats amb la vida de d’Àvalos) i s’entén millor que aquesta transmeta ideals i decorats humanístics.
A partir d’ara el nom de D’Àvalos es pot afegir al catàleg de grans noms (Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Joan Roís de Corella, sor Isabel de Villena, etc.) del “segle d’or” de les lletres catalanovalencianes, que tingué per escenari la cort i la ciutat de València, però també la cort de Nàpols, on la meitat dels cortesans foren valencians traslladats allí, que ocuparen els càrrecs més importants.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top