Ballem, ballem!

A hores d’ara, qualsevol dels lectors i lectores d’aquesta revista sabeu com està sent de nefast l’actual govern valencià per a les arts escèniques i la cultura en general. Si en fem un resum, podríem dir que en poc de temps estan aniquilant totes les estructures, projectes i xarxes que durant més de 40 anys pensàvem que estaven consolidades i som encara incapaços de veure fins a on pot arribar l’ànsia destructiva que hi demostren.

Per això, veure que, malgrat aquesta situació, continuen eixint noves propostes i noves creadores, actors, directors de gran qualitat però també amb gran energia i empenta ens sorprén i ens gratifica. Paral·lelament, un altre fenomen ens ompli de goig: en pocs mesos de diferència s’han produït diversos aniversaris de les companyies més deganes del panorama valencià. 5O anys de la companyia L’Horta Teatre i 30 de la sala que regenten, i 30 anys d’Albena, d’Arden i la Sala Russafa, de Pot de Plom i de La Dependent, entre altres. Això són molts anys lluitant per fer bon teatre, per la nostra cultura i la nostra llengua; molts anys que no sempre han estat favorables, amb altres intents d’aniquilació gairebé similars als actuals, potser no tan agressius. I ho han aconseguit. Per tal de sobreviure, crear públic, crear escola i continuar produint i estrenant espectacles de gran qualitat calen grans dosis d’heroïcitat.

Entre tots els aniversaris, n’hi ha un que a totes i tots els que portem dècades en el sector ens ha tocat el cor de manera especial: els 30 anys de Ballant, ballant de la Companyia de Teatre Micalet. Amb Ballant, ballant descobrírem que es podien fer superproduccions des d’una companyia privada i humil; que un espectacle de teatre modern podia combinar teatre, dansa, classes d’història i política; comptar amb 15 actrius i actors en escena, música, humor i moltes moltes emocions; que el teatre de qualitat podia arribar a tots els segments de la població i, sobretot, que des de València es podia treballar i crear en les arts escèniques sense cap complex, trepitjant amb força!

Ja hem parlat des d’aquestes pàgines de la Companyia de Teatre Micalet, creada en 1995 per Pilar Almeria, Joan Peris i Ximo Solano com a companyia resident i també com a revitalització de la Societat Coral El Micalet. La companyia s’ha distingit sempre per un teatre de creació pròpia amb autors clàssics, contemporanis o fins i tot amb autories pròpies, treballant sempre amb gran quantitat d’actrius i actors valencians i creant un segell o gairebé una escola Micalet, amb un teatre sempre de qualitat, compromés ideològicament i en la defensa del valencià. Al poc temps de nàixer, es reconstrueix totalment el teatre i es crea una sala totalment polivalent i adaptable a noves dramatúrgies. Amb més de 39 produccions al llarg de 30 anys de vida, ja el 1996 produirien el seu títol més emblemàtic, Ballant, ballant, que conjuntament amb Besos d’Albena són els muntatges més representats del teatre actual valencià i, sobretot, que més han contribuït a portar el teatre a tots els públics, fins i tot al menys habitual i que mai visita un teatre.

Ballant, ballant va estar en cartell del 1996 al 2001, amb milers d’espectadors que gaudiren d’una classe d’història dels darrers cent anys a través de les cançons, dels balls i de les actituds de cada època. Amb tot el que això representa en coreografies, actuacions, vestuaris, decorats, etc. Moltes de les actrius i actors que hi participaren, hui són professionals reconeguts i famosos, així que l’espectacle fou també una escola i plataforma de llançament.

En la versió actual, 30 anys després, dirigida per Joan Peris, coreografiada per Amparo Fernández i produïda per Pilar Almeria, hi fan una adaptació cronològica però també artística. Hi toquen temes totalment actuals com la dana i fan l’ullet fins i tot a l’apagada energètica recent. El vestuari i els decorats, molt afectats per la dana, han hagut d’adaptar-se també i els 15 actors i actrius estan totalment a l’altura dels seus predecessors. Entre ells, alguns han treballat ja amb la companyia i criden l’atenció diversos cognoms de descendents d’il·lustres del teatre valencià actual. Les cançons, els balls, les actuacions i, sobretot, l’emoció de reviure moments, d’evocar sentiments, farà que l’espectacle torne a ser un èxit i de segur que de les actrius i actors en sentirem parlar i ens faran gaudir en futures experiències.

Felicitem, doncs, la iniciativa i aprofitem també per a felicitar tots els aniversaris que hem anomenat. Llarga vida a totes les companyies que en celebren!

Pel que fa a la situació política de la cultura valenciana, caldrà deixar de lamentar-nos i lluitar amb ganes i amb tot el sector coordinat. Recentment s’han celebrat les jornades «Escoltem la Cultura», i una de les finalitats i conclusions ha sigut aquesta: conéixer totes les associacions del sector i què fa cadascuna per tal d’aglutinar i coordinar esforços per a fer front a la barbàrie de l’administració autonòmica. En definitiva, ballar junts.

I tu, vols ballar? Recorda que la Cultura és segura, i cura!

 

Revista número 513, pàgs. 50-51. Maig 2025.