La revista degana en valencià

Bambalina Teatre. D’Albaida al món

A l’escenari, un actor i una actriu i deu cares intercanviables donen vida a La Celestina, el clàssic de Fernando de Rojas adaptat per Jaume Policarpo, que dirigeix el muntatge. Una visió particular dels titelles i de la interpretació, una investigació escènica rigorosa que permet una posada en escena sempre atrevida però també sempre respectuosa amb el text original, una gran interpretació actoral i manipulació de titelles i objectes, una simbiosi entre l’humà i el titella, vestit amb una escenografia, il·luminació i música acurades i sempre arriscades… Són les senyes d’identitat de Bambalina Teatre Practicable, una de les companyies valencianes més internacionals.

Jaume i Josep Policarpo (amb Vicent Vila, que posteriorment abandonaria la formació) crearen Bambalina Titelles a Albaida el 1981, amb la intenció de dignificar i redimensionar el món dels titelles. Després de diversos muntatges, la companyia s’estableix a València, tot i que sempre han continuat lligats a Albaida i a la comarca amb la creació de la Mostra de Titelles de la Vall d’Albaida en 1985 (que continua fent-se) i el Museu de Titelles d’Albaida (1997).

Ja a València, la companyia evoluciona i reinventa en cada muntatge el món del titella, creant un llenguatge propi i fàcilment identificable amb passos decidits, trencadors i en moltes ocasions transgressors. Primer s’endinsen en el món dels titelles per a adults, després introdueixen elements escènics propis del teatre i la dansa, investiguen altres tipus de manipulacions d’objectes gens convencionals, introdueixen actrius i actors, ballarins i ballarines, música en directe… fins a crear més de 40 espectacles, rebre nombrosos premis (entre ells el MAX de 2018 al millor espectacle per a públic infantil per Kiti Kraft) i realitzar actuacions per tot el món. Caldria, però, destacar dos espectacles en la seua trajectòria: Quijote, de 1991, que inicia una de les línies de treball més importants de la companyia, obres de xicotet format, sense text i que creen un ambient intimista amb gran emotivitat (Quijote és un dels espectacles valencians més representats a casa, a l’Estat i arreu del món, i que continua en el repertori de la companyia després de 17 anys), i Pasionaria, primer gran espectacle en què combinen dansa, teatre i manipulació de titelles (combinació interdisciplinària habitual a hores d’ara, però innovadora en el 2001).

Altres línies de treball han sigut les adaptacions dels clàssics com Cyrano, Carmen, Celestina… Les òperes i obres musicals amb música i cantants en directe i titelles com Hola Cerenterola o la Historia de un soldado i, per descomptat, l’experimentació i investigació amb objectes, com Cosmos, Kraft o Kiti Kraft.

El nucli humà de Bambalina ha sigut des de sempre i fins fa dos anys els germans Policarpo, Jaume a la part artística i Josep a la producció, sense oblidar Ángeles González, productora i distribuïdora durant molts anys i reemplaçada actualment per Marisol Limiñana, i amb un bon grapat de col·laboradors i col·laboradores habituals en la manipulació i interpretació i algunes col·laboracions especials com Carles Alfaro, Ramón Moreno, Jorge Picó, Adriana Ozores, etc.

En el 2018 Bambalina continua innovant, transgredint, emocionant i creant bellesa, i esperem que per molts anys.