Barbaritat valenciana

El president de la Generalitat durant la seua assistència a la cremà de la falla municipal de València. Foto: Generalitat.

Aquesta és una expressió que va nàixer al País Valencià, quan la nissaga dels polítics que cobraven percentatges o rebien vestits a canvi de prebendes, vivien com a senyors entre estores i palaus, curses esportives de luxe i bona cosa de festes i celebracions inventades o acollides perquè els interessava.

Deu anys després, la televisió pública nostrada, ha pervertit el seu significat, en gastar-la després de disparat l’últim tro de cada mascletada, a la plaça principal del nostre territori, allà on diuen que han passat i continuen passant les coses més importants de la societat cultural, política, social i econòmica del nostre país.

Això és perquè, deu anys després del parèntesi del “Botànic”, la “Barbaritat valenciana” ha tornat a posar-se en boca de tothom, quan hem viscut la negligent reacció del molt deshonorable president davant el dit acusador del poble valencià, que porta cinc manifestacions i convocada una propera, assenyalant-lo com a principal responsable de les vora 230 morts.

Perquè ¿què és sinó una “barbaritat valenciana” l’actitud de l’ocupant del principal cadiral del nostre govern, posant en marxa el ventilador sense cap fonament? ¿No ho és la seua impertinent actitud davant els mitjans de comunicació? ¿Voleu dir que implicar el legislatiu valencià com a decorat de fons d’una seua compareixença, no resultava sobrer?

El saló de vidres del palau del Borja ha estat testimoni d’una nova treta del conseller en cap per anunciar alguna cosa que encara no tenia al sac i ben lligat, per intentar guanyar-li temps a la causa que es troba instruint la jutgessa de Catarroja. Explicant una realitat que sols ell veu, però que ningú ja no creu.

Cada dia resulta més difícil creure un cap de l’executiu valencià que no fa més que posar una mentida damunt l’anterior, com si estiguera jugant a aquell joc infantil del “pío, pío, que yo no he sido”, sense parar d’esguitar qualsevol altra institució estatal, per tal d’espolsar-se el pecat comés el 29 d’octubre de l’any passat.

Declaració institucional de Carlos Mazón, el passat 17 de març, on va afirmar que el Consell està treballant en un acord per a tirar avant la llei de pressupostos de 2025 amb el suport de VOX. Foto: Generalitat.

El saló de vidres del palau dels Borja ha hagut de fer de continent d’una nova mentida més, ja que en el moment de la seua compareixença, tan sols tenia l’única promesa del partit “ultra” de propiciar-li una bombona d’oxigen, en cas que abraçara tot el seu projecte polític.

I tant que l’ha abraçat, perquè el molt deshonorable president, diu disposar d’uns principis fonamentats en el que pregona el seu “partit podrit” però no li cauen els anells, si els ha de canviar pels postulats més ultres dels que puguen haver-hi arreu dels territoris nacionals d’aquesta península que viu en “democràcia vigilada”.

No hi ha dubte que aquesta barbaritat valenciana, protagonitzada pel president més mentider dels que hi ha hagut fins ara, acaba d’abandonar les tesis del seu propi corral per a substanciar la primera presidència dels “ultres” del conjunt de l’Estat. Des d’aquest moment, ¿quantes vides li queden? Doncs tantes vides com li convinga a Feijóo, que donarà el tret de gràcia, en el moment en què li siga més profitós i ara les enquestes “pinten bastos”.