Tens 0 productes a la teua cistella
En el dia a dia passen coses, algunes les valorem i altres, passen sense més, incorporant-se amb certa normalitat, a la norma, a la normalitat. I de vegades, els grans canvis de la societat estan marcats per aquestes «xicotetes» coses: no és necessari fer la «gran» revolució per a anar canviant, i de quina manera, la societat en la qual vivim. I ací, la gestió política, els polítics, tenen o poden tindre un paper molt important, fonamental. Estem vivint a València, al cap-i-casal una suma de xicotets fets, de xicotetes revolucions, que estan modificant el present i el futur?
Són ja més de dos anys de govern municipal, del nou govern municipal, que ha substituït a les dècades de govern de Rita Barberà. I la pregunta seria si ara es viu millor a València, si s’han produït eixes xicotetes coses que citava fa unes línies. Jo crec que sí, que en dos anys s’estan produint tot un seguit de xicotetes coses que han aconseguit que la vida siga més amable, més tranquil·la, més conscient, més bonica, a la ciutat de València. És difícil negar que ara es parla més valencià, s’escolta parlar valencià més que als darrers anys. No podem negar el canvi, la revolució que s’ha fet amb el transport, amb l’ús dels vehicles i l’aparició dels carrils bici. I aquestes coses estan i es veuen.
Ahir, però, va finalitzar la Gran Fira de juliol de València, amb la seua «peculiar» batalla de flors. El carril bici es veu, s’usa, s’alaba o es critica. Ara bé, quin paper està fent Pere Fuset? Es veu el que fa, es nota, està canviant la societat, està fent una ciutat més tolerant, més oberta, menys monolítica, més oberta a la diferència, més respectuosa? Jo crec que el seu paper és fonamental i està aconseguint modificar moltes coses que s’havien convertit en normals, en petrificacions del segle passat algunes d’elles. Em consta que li estan fent la vida impossible una part molt reduïda del món de les falles, que no estan disposades a perdre els privilegis absurds que havien tingut en els darrers 20 anys. Però crec que està fent, calladament, humilment, malgrat les crítiques d’alguns «divins» dels seus, uns canvis revolucionaris. I està a la festa de Sant Vicent i es muda com cal. I està a les falles i les falleres i fallers estan contents. I, com deia, calladament està demostrant que València és bonica i que es poden fer concerts a tots els barris i a la plaça de l’ajuntament, antic reducte del rovell de l’ou d’una visió arcaica i fins i tot prehistòrica. I la ciutadania hi participa, balla i gaudeix a tots els racons. I, per a mi, és molt meritori el treball que s’està fent.
Sols em queda un dubte: quan tornem a votar a les eleccions locals, el personal, la ciutadania tindrà una mínima memòria històrica i recordarà tot el que s’ha fet, s’està fent i de segur que es continuarà fent? Seria molt trist tornar a les cavernes casposes dels Franciscos de torn. Recordem i evitem.
Els qui mai ixen a les fotos! Orgullós de compartir treball amb l’equip @festesdeVLC que han fet possible una GRAN GRAN #GranFiraVLC pic.twitter.com/8G5ApcuXY8
— Pere Fuset (@perefuset) 30 de julio de 2017
