Baules

El Diccionari normatiu valencià defineix la paraula baula (o esclavó), d’aquesta manera: «Cada una de les anelles que formen una cadena». I és precisament Baules el títol del llibre de l’amic David Pagès i Cassú, un treball de tres anys, «gran, minuciós i acurat», com diu l’escriptor Josep Valls, en el qual l’autor d’aquesta obra ens presenta les cartes que quaranta-cinc persones escriuen a familiars o amics absents físicament i a joves. Aquestes persones que escriuen les cartes fan com de baula (o esclavó) d’una llarga cadena de personatges referencials (anònims o coneguts) que han estimat i han treballat pel nostre país.

Va ser el 9 d’octubre de 2019 quan, venint de Lleó en tren, tot passant per Iruña, vaig rebre una telefonada de David Pagès. M’explicà que volia comptar amb mi per al seu nou llibre, on cada persona havia d’escriure una carta a algú que ja ens havia deixat i una altra a un jove. El mateix David em va proposar que jo escrivira una carta a mon pare, Josep Lluís Bausset, que havia mort el 2012, i una altra al fill de l’amic Santi Vallés, Jaume, que havia nascut el 9 d’abril de 2019, exactament mig any abans d’aquella telefonada.

Com diu Josefina Salord al pròleg de l’obra, «l’originalitat del llibre rau en el fet que aquestes quaranta-cinc figures són ofertes des de les baules generacionals presents i futures, que en garanteixen i en garantim la memòria, la continuïtat i el reconeixement». En aquestes cartes, com diu David Pagès a la introducció del llibre, «hi apareixen aspectes d’enorme vàlua, alguns dels quals són totalment desconeguts o poc coneguts, relacionats amb el personatge escollit».

El volum també vol contribuir a destacar unes dones, la tasca i la determinació de les quals va ser molt important per a la igualtat de drets i per al reconeixement social que ha assolit la dona en les darreres dècades.

Entre aquestes cartes generacionals, hi vull destacar les adreçades a Caterina Albert, Miquel Batllori, Pompeu Fabra, Josep Mª Folch i Torres, Joan Maragall, Francesc de B. Moll, Joan Oró, Maria Rúbies o Jacint Verdaguer, entre d’altres. Vull ressaltar també entre les cartes que recull aquest interessant llibre, les adreçades als valencians Francesc Ferrer Pastor, una carta que li escriu el seu fill; la carta que el fill d’Enric Valor escriu a son pare, i la que escriu l’amic Ramon Trullenque a l’entranyable Didín Puig.

Amb el llibre Baules, com diu Josep Valls, «David Pagès aconsegueix fites didàctiques i divulgatives», dona a conèixer «personalitats nostrades» i «posa de manifest que el país té vida i continuïtat». I és que Pagès i Cassú és un home apassionat pel nostre país, que creu «en les generacions futures i ho fa amb mirada encoratjadora, neta i positiva».