Tens 0 productes a la teua cistella
Que la Marina Alta és un autèntic niu de talent ja no és cap secret per a ningú. Ho deia la mateixa Abril —l’última sensació de Benissa que va arrasar als Premis Ovidi amb el seu disc revelació—: la comarca és «la cistelleta de tots els grups musicals que ho han petat». Ara és el torn de Car (Carmen Palací Ribes), una jove de 1999 que arriba trepitjant fort i disposada a fer-nos addictes a la pista de ball.
L’univers de Car és d’eixos que t’atrapen tot just començar. Parlem d’una artista multidisciplinària —dissenyadora gràfica de carrera, de fet el seu projecte musical va nàixer com el seu Treball de Final de Grau— que fusiona el disseny, la moda, el ball i l’art. Començà de manera íntima, abraçada al piano i a la guitarra. De fet, la seua primera cançó («Aquel que fuiste…», un tema punyent contra la violència de gènere) la va escriure en només tres hores, aprofitant el temps de la migdiada de la seua companya de pis. Ara bé, Car ha decidit guardar la melancolia acústica en un calaix per a llançar-se de cap al pop de pista més elèctric, urbà i descarat.
De la intimitat del dormitori al pop electrònic
El seu darrer single, «Addicta a tu» (l’avançament del seu pròxim disc conceptual, En bucle), és eixa cançó perfecta per a posar-te a tot volum. Amb una producció potentíssima a càrrec de Cristian Rico (de.loix), la cançó ens recorda a eixos ritmes juganers i nocturns de grans reines del pop com Zara Larsson o la mateixa Abril i Sandra Monfort en la seua faceta més electrònica, però amb un segell 100% autòcton.
La lletra és de les que piquen: ens parla d’una atracció obsessiva i addictiva, que naix dels amors intensos i efímers d’estiu que et desperten les típiques papallones a l’estómac. Això sí, Car ho fa des de la llibertat absoluta i sense penediments, allunyant-se de romantitzar la dependència emocional. Ella no et ve a jutjar; et ve a dir que eixe bucle emocional existeix i que es pot ballar amb molta dignitat.
Aquesta idea forma part del seu «València Dream», el concepte que travessa tot el seu projecte. Què és? Molt senzill: sentir-se orgullosa de ser de poble, de parlar valencià, dels parkineos, dels estius eterns i de demostrar que ser de poble i parlar la nostra llengua també és de ser una moderna. I de les grans! Estem acostumats a escoltar l’existència de l’«American Dream», i oblidem que nosaltres també tenim una manera molt concreta de viure.
La ironia pop contra els guiris
Si heu vist el videoclip d’«Addicta a tu» —filmat en un Benidorm ple de gratacels i turistes—, haureu sentit un pessic estètic brutal. La directora d’aquest muntatge, Eva Estela, ha confessat de forma molt intencionada que hi ha un homenatge directe a les fotografies que el cèlebre fotògraf de l’agència Magnum, Martin Parr, va fer a Benidorm. L’estètica del vídeo és pura fantasia kitsch i estiuenca amb un revival dels anys 2000 (Y2K). En aquest sentit, s’observa l’homenatge a Parr amb els colors saturats. Igual que el fotògraf britànic capturava la platja de Benidorm amb colors primaris estridents i flaixos que feien brillar la pell banyada pel sol, Héctor Pinos (director de fotografia de Car) aposta per una llum mediterrània superviva, tons càlids de dia i una atmosfera elèctrica de nit. A més a més, el vídeo utilitza zooms expressius i plans molt cinematogràfics que semblen imatges fixes. L’estilisme de Lucía Ye (amb marques com Alineo Studio) ens llança de cap a eixe excés mediterrani on conviuen el que és quotidià amb el que és purament exagerat.
Martin Parr es va fer famós plasmant amb certa ironia àcida l’homogeneïtzació del turisme de masses (els Brits abroad, els menús de salsitxes amb xips, els tatuatges cremats pel sol). Car i el seu equip arrepleguen el guant d’aquesta crítica satírica d’una manera genial: al videoclip apareix una samarreta amb el lema «I Love València Sense Turistes!». Un posicionament descarat contra la turistificació que pateix la comarca. De fet, la mateixa Car es pixa de risa recordant que, durant el rodatge, uns quants guiris els cridaven l’atenció emprenyats com si la platja fóra seua! No hi havia millor escenari per a eixe homenatge irreverent.
En definitiva, Car ha aconseguit que caiguem en el seu bucle visual i sonor. Amb una proposta que barreja la sensibilitat del disseny gràfic de precisió amb la força del pop electrònic contemporani, la benissera es consolida com un dels relats més coherents, frescos i prometedors de la nostra escena. Mireu el videoclip, apugeu el volum de la cançó al cotxe i deixeu-vos atrapar per «Addicta a tu».
