Benvingut Fons Europeu de Recuperació

13/05/2021

L’esperança en el Fons Europeu de Recuperació per a pal·liar els efectes de la COVID-19 és gran, i no sols per a eixir de la crisi actual. Fins i tot per a abordar problemes estructurals que arrossega des de fa anys l’economia valenciana. En aquestes planes he manifestat la necessitat d’aquestes ajudes i la gran oportunitat que s’obri. És un pla ambiciós i amb una transcendència clau per a les properes dècades, comparable al Fons de Cohesió Estructural dels anys 80, quan l’entrada a la UE. Els recursos són finalistes i van adreçats a determinats objectius, principalment la transformació digital i la transició ecològica (els dos representen el 57 % del total de recursos), però també altres com el reforç dels sistemes públics de salut, inversió en R+D, polítiques actives d’ocupació o algunes polítiques agràries.

Però, sempre hi ha qüestions obertes. El repte més important ara mateix és si el Fons Europeu permetrà una transformació de l’economia valenciana o si simplement seran unes ajudes per a superar la crisi i ens deixaran igual que estàvem. L’economia valenciana té una sèrie de problemes estructurals que els fons de recuperació no tenen per què resoldre. Per citar-ne alguns: alta dependència del binomi turisme/construcció, sector industrial amb empreses menudes i poc competitives, un mercat laboral molt precari… A eixos problemes hem d’afegir-ne altres de caràcter més global com els mediambientals, l’augment de les desigualtats socials i de renda o l’envelliment de la població i tot el que això comporta.

No està clar que el Fons Europeu permeta fer front a eixos problemes. Per una banda, la diversificació i millora del model productiu requereix una estratègia global que ara mateix no està i que els fons no poden resoldre. Són benvingudes les ajudes per a la digitalització o el foment de la R+D, però cal també perfilar un model productiu. Només amb transformació digital no es millora la competitivitat ni es diversifica l’especialització. La transició ecològica també és important, però tot indica que els recursos aniran destinats al canvi de les fonts energètiques fòssils per les renovables. És important el canvi, però els problemes mediambientals que té l’economia valenciana (i especialment els que afecten el turisme) no són sols l’energia. És la falta d’aigua, la contaminació de les platges, l’alteració fins al límit de l’espai, la pressió urbanística…

En definitiva, els fons de recuperació ara mateix són condició necessària, però no suficient. No és una estratègia que reconega les necessitats específiques del territori, que comporte un diagnòstic compartit dels problemes i un disseny d’intervenció de baix cap a dalt. Correm el perill que tot es quede en un bluf, en un suflé, i que repetim l’escena de la pel·lícula de Berlanga; en aquest cas, en lloc de Mr. Marshall, Mr. Fons Europeu de Recuperació.