La biblioteca de casa

La biblioteca que tenim a casa, que hem construït al llarg de la nostra història lectora, és una interpretació de les nostres esperances. L’estudi en profunditat dels llibres que atresorem ens portaria a comprendre la vida dels seus creadors; i, en la mesura que avui la vida no s’entén sense la lectura, seria la nostra ànima espiritual la que es veuria representada als prestatges de la casa familiar.

Una biblioteca privada transmet la visió intel·lectual de la persona que la construeix. Els llibres mostren la pluralitat de sentiments de la persona que els compra. Cadascun pot contar una aventura, un enigma, un èxit personal, una reflexió, milers d’històries… Per això, cada llibre mostra un retall de la vida i les il·lusions del bibliotecari en què ens convertim: la infantesa, la joventut, els interessos professionals, el fet de gaudir del temps lliure, interpretar la realitat o reflexionar sobre els reptes del món actual. També els destins, les circumstàncies…, la vida d’un amant dels llibres.

Un armari sense llibres és una mena d’àlbum en blanc. Quan es plena es transforma en l’àlbum de les lectures familiars; aleshores, és també un senyal d’identitat del col·leccionista de llibres. Més tard, quan elegim per llegir un volum, comencem a posar en actiu sentiments que activen els llocs de la nostra memòria on es guarden les històries d’amor, un viatge fascinant o el culte a una autora o a una ideologia. El llibre que tenim entre les mans mostra les nostres necessitats intel·lectuals; i l’opció elegida emana de les sensacions que en aquell moment estem construint.

La lectura a casa, el moment de la lectura, el silenci, les reflexions, les notes, els comentaris, els subratllats…, abonen les idees que s’agiten sense parar al nostre àlbum intel·lectual, de pàgines que mai estan en blanc.

Després, l’elecció de l’espai on el llibre esperarà noves consultes pot ser un senyal de vigor d’aquest quan elegim dipositar-lo en un lloc especial, a la mà, a prop o al costat d’un altre volum molt estimat. L’elecció de l’espai on guardar un llibre també és una decisió personal. A les biblioteques hi ha jerarquies en la disposició dels volums: llibres més amunt o més avall; llibres grans que han d’anar a baix, llibres de còmics que els nets puguen consultar fàcilment, llibres que es poden deixar, llibres que no deuen eixir de casa, llibres molt estimats que agrada mirar quan passes per davant d’ells… Un llibre mai queda reduït a un simple objecte dipositat en un lloc. Un llibre, molts llibres, comporten coneixements, somnis, alegries, sentit de l’humor… Un llibre, els llibres, sempre ajuden a conéixer l’ànima del lector.

Una biblioteca familiar és una gran obra intel·lectual pròpia de diferents generacions. Un dels meus avis no sabia llegir; els meus pares iniciaren la biblioteca de casa; nosaltres la continuem… L’adquisició de cada llibre ha implicat decisions, formació, desig d’aventura, ganes de saber o de resoldre enigmes. Per això, m’agrada mirar els llibres als prestatges amb certa solemnitat; tindre cura dels que es fan vells, llegir les novetats quan arriben a casa; gaudir d’històries que mai agrairé prou haver conegut i especialment que algú les escriguera. I m’agrada pensar que cada paraula puc recobrar-la quan ho estime.

La investigació sobre les biblioteques familiars pot convertir-se en una novel·la de les nostres vides. Seria bonic que parlarem, escriguérem, sobre les biblioteques que ens acompanyen. Res millor per multiplicar la memòria dels nostres llibres.